23100 - EMPRENEDORIA CREATIVA I INNOVADORA

Tipus d'assignatura: Optativa

Coordinador: Esther Mur Gimeno

Trimestre: Primer trimestre

Crèdits: 10

• Català
• Castellano

L’objectiu general de l'assignatura és adquirir els coneixements, habilitats i competències bàsiques per desenvolupar projectes creatius i innovadors. Aquests projectes no són exclusius de la figura de l'empresari, sinó que es poden integrar en el dia a dia de qualsevol professional de la Salut que treballa per compte aliena. Per això, l'actitud innovadora estarà impregnant totes les iniciatives de les diferents sessions, per tal que l'alumnat entengui que tothom, sense excepció, pot tenir la seva quota de creativitat i innovació.

Coneixerem les competències necessàries per generar noves iniciatives empresarials per compte propi (emprenedoria) o aliena (intraemprenedoria). Les competències emprenedores ajudaran als estudiants a identificar i crear oportunitats de mercat transformant idees en possibles negocis.

Coneixerem com desenvolupar un projecte i, de manera més concretam, com fer-ho en un context professional de l'àmbit de la Salut.

Per últim, l'assignatura pretén que els alumnes entenguin que una actitud innovadora els fa millors professionals i, per tant, els converteix en persones més valuoses tant pels propis pacients com per les empreses que els contractin.

1. L'ACTITUD EMPRENEDORA. L'emprenedoria no és una actitud exclusiva de l'entorn empresarial. Tampoc és una habilitat màgica amb la que neixen uns quants escollits. L'emprenedoria és una manera de fer que totes i tots desenvolupem, moltes vegades sense adonar-nos, al llarg de la nostra vida i en diferents contexts.

2. LA CREATIVITAT COM A MANERA DE SER/FER. Constantment en el nostre dia a dia prenem decisions que, de manera més o menys conscient i més o menys elaborada, ens obliguen a reafirmar, qüestionar, replantejar, elaborar...idees, funcionaments, creences... La creativitat és una habilitat pròpia de la cognició humana i, com a tal, es pot desenvolupar.

3. LA IDEA I LA NECESSITAT. EL PUNT DE PARTIDA. En una societat tant complexa com la nostra, els projecte d'èxit són aquells que parteixen d'una necessitat detectada en l'entorn. Detectar aquestes necessitats serà, doncs, fonamental.

4. DESENVOLUPAMENT D'UN PROJECTE. En essència, desenvolupar un projecte té una mateixa pauta, ja sigui aquest empresarial, educatiu, esportiu, personal... Conèixer les diferents fases en les que el projecte es desenvolupa serà important per a concloure'l amb èxit.

5. CONEIXEMENTS BÀSICS PEL DESENVOLUPAMENT D'UN PROJECTE EN EL CONTEXT EMPRESARIAL. Les empreses són contexts molt concrets, que tenen un idioma propi, unes necessitats determinades, unes eines específiques i uns reptes molt importants. Familiaritzar-se de manera bàsica amb aquests elements és útil, no només per a desenvolupar un projecte empresarial, sinó també per a generar noves iniciatives dintre d'un projecte ja consolidat.

6. LA INNOVACIÓ EN L'ÀMBIT DE LA SALUT. En l'actualitat, pràcticament no hi ha cap àmbit professional qualificat que no estigui obligat a una actualització constant. L'àmbit de la Salut no és una excepció, i els professionals que hi treballen han d'escollir entre l'esforç d'innovar i conèixer les últimes tendències o deixar-se endur per la comoditat de quedar-se enrere (amb el que comporta pel seus pacients).

S'avaluaran les diferents activitats sempre i quan l'assistència a classe sigui com a mínim del 80%.

Si no s'assoleix aquest mínim, la qualificació de l'assignatura serà "No presentat/da" i no es tindrà dret a recuperació. Si es suspèn el total de l'assignatura, existeix la possibilitat de recuperar durant el període de recuperació.

La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.

El sistema de qualificació contempla una qualificació quantitativa i/o qualitativa.

Amabile, T. M. (1988). A model of creativity and innovation in organizations. Research in organizational behavior, 10(1), 123-167.

Amabile, T.M. (1998). How to Kill Creativity Harvard Business Review 76(5): 76-87

de Bono, Edward. (1994) El pensamiento creativo: el poder del pensamiento lateral para la creación de nuevas ideas. Paidós Ibérica (12ª ed). Barcelona.

Liñán, F.; Fayolle, A. (2015). A systematic literature review on entrepreneurial intentions: citation, thematic analyses, and research agenda. International Entrepreneurship and Management Journal. vol. 11, no 4, p. 907-933.

Miller, P., Brankovic, A. (2011) “Building a creative culture for Innovation.” IESE Insight, No 11, Fourth Quarter 2011, pages 51-58.

Ostelwalder A. & Peigner, Y. (2010) Business Model Generation: a handbook for visionaries, game changers and challengers. Wiley published.

Fernández Romero, A. (2005) Creatividad e Innovación en empresas y organizaciones. Técnicas para la resolución de problemas. Díaz de Santos. Madrid.

Amabile, T. (2013). Componential theory of creativity. In E. Kessler (Ed.), Encyclopedia of management theory. (pp. 135-140). Thousand Oaks, CA: SAGE Publications, Inc. doi: http://dx.doi.org/10.4135/9781452276090.n42

Johnson, Steven (2010) Where Good Ideas Come From. The Natural history of Innovation. Riverhead Books. Nueva York.