23130 - PSICOLOGIA APLICADA A L'ACTIVITAT FÍSICA I LA SALUT

Tipus d'assignatura: Bàsica

Coordinador: Esther Mur Gimeno

Trimestre: Segon trimestre

Crèdits: 4

Aquesta assignatura forma part de la formació obligatòria del grau en Fisioteràpia, la qual pretén que l’estudiant obtingui uns coneixements bàsics sobre els fonaments psicològics que sustenten el comportament humà. El/la futur/a professional de Fisioteràpia, necessita comptar amb aquests coneixements per comprendre millor la complexitat de la relació assistencial i poder utilitzar estratègies i habilitats que li permetin realitzar intervencions efectives i humanes. L’objectiu fonamental de l’assignatura és ajudar a l’estudiant a adquirir els coneixements bàsics que estableixen la base de la conducta humana, de manera que sigui capaç de reconèixer les funcions psicològiques i assolir una major comprensió de l’ésser humà en la seva totalitat.

Respecte als resultats d'aprenentatge esperats, l'estudiant al final de la matèria haurà de:

RA10 Aplicar, basant-se en el coneixement, els canvis i adaptacions que es produeixen per la variació d’edat, gènere i estrès ambiental.

RA15 Aplicar, basant-se en el coneixement, els principis conductuals en el context educatiu, recreatiu, de l’activitat física i la salut i de l’entrenament esportiu.

RA17 Triar tècniques de modificació de conducta que es poden utilitzar en els diferents àmbits d’actuació professional.

RA31 Avalua l'estat físic i mental del pacient. Determina el nivell de severitat, disfuncions, minusvalideses i limitacions tant a nivell individual com social.

RA39 Realitza l'anàlisi de les conductes específiques en els diversos contextos d'intervenció professional que puguin ser de risc per a la salut de les persones.

Tema 1. Introducció a la Psicologia General: Diferents paradigmes

1.1 Model Cognitiu

1.2 Model Conductual

1.3 Model Humanista

1.4 Model Psicodinàmic

1.5 Model Sistèmic

Tema 2. Principis psicològics bàsics de la conducta

1. Establiment d’objectius com a tècnica per als pacients en l’adhesió als programes d’intervenció
2. Ansietat i estrès.

Tema 3. La comunicació amb els pacients, familiars i altres professionals

1. Objectius de la comunicació. Intencionalitat
2. Components de la comunicació. Verbal i no verbal
3. Millora de l’empatia i l’assertivitat.
4. Tècniques per escoltar
5. Conflictes en la comunicació
6. Comunicació i interacció amb el pacient i familiars

Tema 4. Impactes psicològics en l’activitat física i l’esport

1. Riscos psicològics de l’esport
2. Beneficis psicològics de l’esport

Tema 5. El procés d’adaptació a la discapacitat

1. Concepte de discapacitat
2. Concepte de pèrdua
3. Fases del procés d’adaptació a la discapacitat
4. Manifestacions del dol adaptatiu
5. Activitat física, esport i discapacitat

Tema 6. El dolor

1.  Concepte de dolor
2.  Factors cognitiu-conductuals implicats en l'experiència de dolor
3.  Avaluació del dolor
4.  Emocions i dolor.

MD1. Mètode d'exposició o lliçó magistral: transmissió de coneixements i activació dels processos cognitius de l'estudiant mitjançant l'aprenentatge unidireccional     
MD2. Cas d'estudi: adquisició d'aprenentatge mitjançant l'anàlisi de casos reals o simulats            
MD3. Resolució d'exercicis i problemes: exercici, assaig i implementació de coneixements previs            
MD4. Aprenentatge basat en problemes (ABP): Desenvolupament de coneixements actius mitjançant la resolució de problemes            
MD5. Aprenentatge orientat al projecte: dur a terme un projecte per resoldre un problema, aplicant habilitats i coneixements adquirits 

MD6. Aprenentatge cooperatiu: fomentar el coneixement actiu i significatiu de manera cooperativa               

L'adquisició de competències per part de l'alumne/a serà valorada a través del sistema d'avaluació contínua i a través d’un examen final escrit. 

Avaluació Continua i Examen final

L’Avaluació Continuada té una ponderació total del 55% de la nota global de l’assignatura i l’examen final una ponderació del 45%.

D'acord amb la normativa vigent, només es pot optar a la recuperació, si s'ha suspès l'assignatura. Si la qualificació és de No presentat/da, no es podrà optar a la recuperació.

Es guardaran les notes de seminaris i treballs per fer mitja amb l'examen de recuperació. En el cas de suspendre hauran de cursar l'assignatura al següent any i no es guardarà cap nota.

Martí, J. (1994). Vida i desenvolupament del grup esportiu. Apunts d’Educació Física, 35 (21-25).

Arbinaga, F. i Cantón, E. (2013). Psicología del deporte y la salud: una relación compleja. Madrid: Editorial EOS.

Valdés, H.M. (1998). Personalidad y deporte. Barcelona: INDE Publicaciones.

Weinberg, R. S., i Gould, D. (1996). Fundamentos de psicología del deporte y el ejercicio físico. Barcelona: Ariel Psicología.

Weinberg, R. S., i Gould, D. (1996). Fundamentos de psicología del deporte y el ejercicio físico. Barcelona: Ariel Psicología.

Balaguer, I. (1994). Entrenamiento Psicológico en el Deporte. Valencia: Albatros Educación.

Cruz, J. (1997). Psicología del deporte. Madrid: Sintesis Psicología.

Dosil, J.(2008). Psicologia de la actividad física y del deporte. Segunda edición. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España.

Buceta, J. M. (1998). Psicología del entrenamiento deportivo. Madrid: Dykinson-Psicología.

Balaguer , I. (2002). Estilos de vida en la adolescencia. Valencia: Promolibro.

Márquez, Sara. (2004). Ansiedad, estrés y deporte. Madrid: Editorial EOS

Williams, J. (1991). Psicologia aplicada al deporte. Madrid: Biblioteca nueva.

Renom, J., i Violan, J.A. (2002). Entrenamiento Psicologico en Vela. Barcelona: Paidotribo.

Riera, J. (1985). Introducción a la psicología del deporte. Barcelona: Martinez Roca.

Vilanou, C. (2004). Emili Mira i els orígens de la psicologia de l’esport. Esplugues de Ll.: Consell Català de l’Esport.

Clèries, X. (2006). La comunicación. Una competencia esencial para los profesionales de la salud. Barcelona: Elsevier.

Garfield, C., i Benet, D. (1987). Rendimiento máximo. Barcelona: Martinez Roca.

Glyn, C.R. (1992). Motivation in sport and exercise. Illinois: Champaigns.

Remor, E., Arranz, P. i  Ulla, S. (Editores). (2003). El psicólogo en el ámbito hospitalario. Bilbao: Desclée De Brouwer, Biblioteca de Psicología.

Martens, R., Christina, R.W., Harvey, J.S., i Sharkey, B.J. (1989). El entrenador. Barcelona: Hispano Europea.

Vives, J. (2011). Entrenando al entrenador: Ideas y trucos para una comunicación constructiva y eficaz. Madrid: Bubok.

Munné, F., i Codina, N. (1996). Psicología social del ocio y del tiempo libre. En A. Garrido, J.L. Pérez, G. Cruz, J., i Roca, J. (1995). Psicología y deporte. Alianza: Madrid.

Pastor, Y., Balaguer,I., i Garcia-Merita, M.L. (1999). Estilos de vida y salud. Valencia: Albatros Educación.

Gil, J. (2004). Psicología de la Salud. Aproximación histórica, conceptual y aplicaciones. Pirámide: Madrid.

Harris, D. V., i Harris, B.L. (1992). Psicologia del deporte. Barcelona: Hispano Europea.

Marí, P. (2011). Aprender de los campeones. Barcelona: Plataforma editorial.

Miangolarra, J.C. (2003). Rehabilitación clínica integral. Funcionamiento y discapacidad. Masson: Barcelona.

Stebbins, R. A. (1992). Amateurs, professionals, and serious leisure. Montreal: McGill-queen's Univ. Press.

Tenenbaum, G., i  Eklund, R. (2007). Handbook of sport pychology. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, Inc.

Vázquez, C. i Hervás, G. (Coordinadores). (1999). La ciencia del bienestar. Fundamentos de una psicología positiva. Madrid: Alianza Editorial.

Caballo, V. (Director) (2005). Manual para la evaluación clínica de los trastornos psicológicos. Estrategia de evaluación, problemas infantiles y trastornos de ansiedad. Madrid: Psicología Pirámide.