Fundació TecnoCampus
eCampus
Universitat Empresa
eCampus

Que estàs buscant?

Informació general

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Carolina Chabrera Sanz

Trimestre: Segon trimestre

Crèdits: 4

Professorat: 

Gemma Garreta Parés
Marlene María Moreno Martínez 

Idiomes d'impartició

  • Català
  • Castellano

Competències

Competències bàsiques

  • CB5_Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per empendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

  • CB2_Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que cal demostrar per mitjà d'una elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi

  • CB1_Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements d'una àrea d'estudi que tingui la base en l'educació general, i s'acostuma a trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats.inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de la vanguardia del seu camp d'estudi

  • CB3_Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir o interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi), per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic

Competències generals

  • CG4_Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social i multicultural

  • CG7_Comprendre sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes físics, psicològics i socials, com a individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creències i valors, garantitzant el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional

Competències transversals

  • CT 1 Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per raó de sexe i gènere, per dissenyar solucions

Descripció

Gènere, igualtat i salut és una assignatura obligatòria de 4 ECTS emmarcada en la matèria de Ciències de la Infermeria Avançada del grau d'infermeria.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la igualtat/equitat de gènere consisteix en assolir la igualtat de drets, responsabilitats i oportunitats per a totes les persones tenint en compte les seves diferències, sent considerat un dret humà fonamental. Com a construcció social que és, el gènere es materialitza en aquelles relacions que estableixen dones i homes en els diferents àmbits de la vida social i és un dels factors transversals considerats més influents quan aprofundim en les desigualtats socials en salut. La iniquitat de gènere que genera aquesta interacció de la dona en els diversos àmbits socials repercuteix directament en la seva salut.

 L’assignatura Gènere, igualtat i salut, té com a objectiu que el col·lectiu de l’alumnat aprofundeixi en aquells conceptes  que defineixen el gènere, així com  la seva relació amb els processos de salut i malaltia de la persona i de la comunitat.

Es pretén aportar les eines bàsiques necessàries per a que l’alumnat integri la perspectiva de gènere en el seu procés d’anàlisi i reflexió, així com comprengui la importància de la seva transversalització en procediments, protocols i polítiques en salut.

L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres. 

Continguts

Tema 1. Introducció i conceptes generals

Tema 2. Desigualtats socials, gènere i salut.

Tema 3. Polítiques de gènere

Tema 4. Violència de gènere

Tema 5. Gènere i salut

Tema 6. La transversalització del gènere en cooperació internacional per el desenvolupament.

Sistema d'avaluació

El sistema d’avaluació de les competències i els resultats d’aprenentatge d’aquesta assignatura contempla diferents activitats d’avaluació de la Materia 5 - Ciències de la Infermeria Avançada:

 

Sistema d’avaluació

Ponderació mínima

Ponderació màxima

SE1. Examen

  

20%

60%

SE2. Treballs individuals

  

5%

40%

SE3. Treballs en grup

  

5%

40%

SE4. Participació a l’aula

  

10%

40%

SE5. Seminaris

  

5%

40%

SE7. Prova pràctica

  

20%

50%

SE8. Seguiment individual

  

5%

20%

 

S'utilitza un sistema de qualificació quantitativa (de 0 a 10) i qualitativa (suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d'honor) segons RD 1125/2003.

Segons normativa UPF, els estudiants que tenen opció a realitzar la recuperació de l’assignatura són aquells que hagin obtingut una qualificació de “suspens”, que són les úniques susceptibles de modificació en el procés de recuperació.

El sistema d’avaluació i el període de recuperació es detalla en el Pla d’Aprenentatge disponible a l’aula virtual a l’inici de l’assignatura.

 

Bibliografia

Bàsic

Heise, L., Greene, M. E., Opper, N., Stavropoulou, et al. Gender Equality, Norms, and Health Steering Committee (2019). Gender inequality and restrictive gender norms: framing the challenges to health. Lancet (London, England), 393(10189), 2440–2454. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(19)30652-X

CE (2007). Guía para la integración de la equidad de género en la cooperación al desarrollo de la CE. Sección 1: Manual de conceptos Y métodos para la transversalidad de la igualdad de género.

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (2018). Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària. Disponible a: https://www.aqu.cat/doc/doc_19381922_1.pdf [accés el 16 de juliol del 2024]

Broom R. (2017). Handbook on Gender and Health, edited by Jasmine Gideon. Health promotion journal of Australia : official journal of Australian Association of Health Promotion Professionals, 28(1), 81. https://doi.org/10.1071/HEv28n1_BR

Bustreo, F., Ponchia, A. G., Rocco, C., & Hinton, R. (2021). Strengthening the transformative potential of gender mainstreaming in global health. EClinicalMedicine, 34, 100858. https://doi.org/10.1016/j.eclinm.2021.100858

CE (2007). Guía para la integración de la equidad de género en la cooperación al desarrollo de la CE. Sección 2: Ámbitos prioritarios de la cooperación al desarrollo de la CE, aspectos para el análisis de género.

Hawkes, S., & Buse, K. (2013). Gender and global health: evidence, policy, and inconvenient truths. Lancet (London, England), 381(9879), 1783–1787. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(13)60253-6

Marnadhar, M. (2018). Gender, health and the 2030 agenda for sustainable development. Policy and practice. Bull World Health Organ 2018;96:644–653

Medina-Bustos A, Mompart A, Rubio-Cillán A, Vergara-Garcia F, Zaragoza-Cosin S. (2020) Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere en la planificació en salut. Barcelona: Direcció General de Planificació en Salut.

Hammarström, A., Johansson, K., Annandale, E., et al. (2014). Central gender theoretical concepts in health research: the state of the art. Journal of epidemiology and community health, 68(2), 185–190. https://doi.org/10.1136/jech-2013-202572

Igualtat de gènere. (s.d.). Departament de Salut. https://salutweb.gencat.cat/ca/departament/igualtat-genere/index.html [accedit el 16 de juliol del 2024] 

Whitehead M. (1992). The concepts and principles of equity and health. International journal of health services: planning, administration, evaluation, 22(3), 429–445. https://doi.org/10.2190/986L-LHQ6-2VTE-YRRN

Carballo de la Riva, M. (2006). Género y Desarrollo. El camino hacia la equidad. Los libros de la catarata, Madrid, 2006.

Kuhlmann E, Annandale E (eds.) (2012) The Palgrave Handbook of Gender and Healthcare, second edition. Basingstoke: Palgrave link.springer.com/book/10.1057%2F9781137295408

Complementary

Castañeda, I., Díaz, Z. (2021). Desigualdad, social y género. Revista Cubana Salud Pública 46 (4) [Versió electrònica], Disponible a: https://www.scielosp.org/article/rcsp/2020.v46n4/e1991/  [accedit el 16 de juliol del 2024]

De la Cruz, C. (1998). Guía metodológica para integrar la perspectiva de género en proyectos y programas de desarrollo . Emakunde/ Instituto Vasco de la Mujer.

Planificació i Avaluació de Salut Pública. (2009). Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.

Phillips S. P. (2005). Defining and measuring gender: a social determinant of health whose time has come. International journal for equity in health, 4, 11. https://doi.org/10.1186/1475-9276-4-11

Rausky, M., Ortale, S.(2021). Desiguladad en plural. Miradas, lecturas y estudios en el Gran La plata. IDIHCS. [Versió electrónica], Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/355855753 [accedit el 16 de juliol del 2024]

Ruiz-Cantero, M. T., Tomás-Aznar, C., Rodríguez-Jaume, M. J., Pérez-Sedeño, E., & Gasch-Gallén, Á. (2019). Agenda de género en la formación en ciencias de la salud: experiencias internacionales para reducir tiempos en España. Gaceta sanitaria, 33(5), 485–490.

Sen G, Östlin P. (2007) Unequal, unfair, ineffective and inefficient gender inequity in health: why it exists and how we can change it. Final report of the Women and Gender Equity Knowledge Network (WGEKN). Geneva: World Health Organization.

Shannon, G., Jansen, M., Williams, K., Cáceres, C., Motta, A., Odhiambo, A., Eleveld, A., & Mannell, J. (2019). Gender equality in science, medicine, and global health: where are we at and why does it matter? Lancet (London, England), 393(10171), 560–569.

Gonzalez, B. (2021) COVID-19 inequalities as a challenge for healthcare management. J Healthc Qual Res. 36(4): 183–185. [Versió electrónica], Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8284051/

Mauvais-Jarvis, F., Bairey Merz, N., Barnes, et al. (2020). Sex and gender: modifiers of health, disease, and medicine. Lancet (London, England), 396(10250), 565–582. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)31561-0

Murguialday, C.  (2000). Diccionario de Acción Humanitaria y Cooperación al desarrollo. Icaria y Hegoa. [Versió electrònica], Disponible a: http://www.dicc.hegoa.ehu.es/listar/mostrar/108> [accedido el 16 de juliol  del 2024]

Graells Sans, A. i Insa Calderón, E. (2021).Una mirada polièdrica a les desigualtats socials en salut. Una perspectiva de futur. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 77, p. 57-81.

Institut Català de les dones. (2020). Violències Masclistes 2020. Dossier estadístic. Disponible a: https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/Observatori/03_dossiers_estadistics/Dossier_estadistic_VM_2020.pdf  

Tadiri, C. (2021). Methods for prospectively incorporating gender into health sciences research. Journal of Clinical Epidemiology. Volume 129, January 2021, Pages 191-197.

United Nations Office on Drugs and Crime. 2019. Global Study on Homicide. Gender-related killing of women and girls.  United Nations.

Vásquez-Vera H, et al. (2021) Inequities in the distribution of COVID-19: an adaptation of WHO’s conceptual framework. Gaceta Sanitaria.

Kalaitzi, S. (2020) “Navigating barriers to gender equality in the European Union context: The case of healthcare sector”, South Eastern European Journal of Public Health (SEEJPH). doi:10.4119/seejph-3492

Direcció General de Planificació i Salut. (2021) .Model d’atenció a la salut de les dones que viuen o han viscut situacions de violències masclistes i la dels seus fills i filles. 2021. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.

OMS.(2007). Herramienta de género. Estrategia europea para la salud y el desarrollo de la infancia y la adolescencia. Disponible a : <http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/herramGeneroEstratInfanAdolesc.pdf>