28121 - ANTROPOLOGIA DE LA SALUT

Tipus d'assignatura: Bàsica

Coordinador: Carolina Chabrera Sanz

Trimestre: Segon trimestre

Crèdits: 6

• Català

L'assignatura s'impartirà en llengua catalana per defecte. Aquest criteri podrà modificar-se puntualment en atenció a situacions generals o específiques que ho requereixin. La llengua d'expressió de l'alumnat en el context de l'aula, així com en el desenvolupament de les diferents activitats d'avaluació, podrà ser català o castellà indistintament. L'alumnat que prefereixi fer la prova d'examen final en castellà, haurà de sol·licitar-ho al professorat de la matèria amb un mínim d'una setmana d'antelació. 

La complexitat dels processos de salut, malaltia, atenció i prevenció reclamen la necessitat d'abordatges analítics interdisciplinaris que desborden els límits de les anomenades ciències biomèdiques. En atenció a aquest reclam, l’assignatura d'Antropologia de la Salut proposarà a l’estudiant un recorregut pels principals camps d’intersecció entre les Ciències de la Salut i les Ciències Socials, prioritzant la identificació i el reconeixement de les aportacions formulades des de la perspectiva antropològica a la comprensió del procés salut-malaltia. En finalitzar l’assignatura l’estudiant serà capaç d’identificar els factors socials, culturals i econòmico-polítics que intervenen en el devenir d'aquest procés, assimilant a l'hora coneixements i habilitats reflexives que l'habilitaran per abordar la salut i la malaltia més enllà de la seva dimensió tècnica i biològica. L’alumnat serà també capaç de reconèixer les aportacions específiques de l’Antropologia al camp de la salut, valorant els avantatges d’incorporar una perspectiva sociocultural a la pràctica professional de la infermeria tant en un context assistencial com comunitari.

El programa esta composat per quatre mòduls temàtics disposats en atenció als objectius d’aprenentatge de l’assignatura. A través de cada un d’ells s’exploraran diferents camps de l’Antropologia de la Salut de forma compartimentada. Tot i així, l’itinerari en progressió marcat des de la metodologia docent té com a objectiu afavorir una visió integrada de l’assignatura, facilitant la identificació de les aportacions de l’Antropologia a la pràctica professional de la Infermeria. Tots els mòduls comptaran amb una part teòrica a partir de la que s’aniran introduint els principals continguts explicitats al temari. Paral•lelament, cada mòdul inclourà seminaris de grups reduïts on s’estimularà la capacitat de l’alumnat per relacionar els conceptes teòrics amb les lectures i/o els estudis de cas. Els tres primers mòduls es plantegen amb l’objectiu general d’introduir l’alumnat en l'ampli terreny reflexiu de l’Antropologia de la Salut. L’itinerari proposa en primer lloc una aproximació als conceptes de societat i cultura, entesos com a elements constitutius de tota experiència humana. Posteriorment el programa s’acostarà a l’àmbit de la salut, la malaltia i l’atenció, valorant el seu estret vincle amb l’ordenament social i la diversitat de formes culturals. A través del quart mòdul -“Antropologia i Infermeria”- s’exploraran els espais de relació entre els conceptes de l’Antropologia i l’univers de la praxis Infermera. L’objectiu serà convidar l’alumnat a emetre una mirada antropològica sobre els objectes, els debats,les representacions i les pràctiques de les ciències de la salut amb especial atenció a la professió Infermera.

L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres. 

MÒDUL.1: LA CONDICIÓ HUMANA I L’ANTROPOLOGIA SOCIAL (16h): Objectius: Identificar les principals condicions de l’existència humana, i comprendre el paper de l’entorn social i la cultura en el nostre procés d’adaptació al món. Reconèixer l’àmbit de la salut i la malaltia com a realitats condicionades per l’estructura social, i com a experiències condicionades pels discursos culturals. Metodologia docent i tipologia grupal: Aquest primer mòdul articularà 6 sessions plenàries de caràcter teòrico-reflexiu, un seminari de lectura i un estudi de cas. Els seminaris s'organitzaran al voltant del títol "Cap a una exploració pràctica de la diversitat cultural" i els grups encarregats de dinamitzar-los assistiran prèviament a una tutoria grupal.

Tema 1. Els fonaments antropològics de la condició humana

• 1.1 Les dimensions fonamentals de l’existència humana
• 1.2 Revolució cognitiva, humanització i capacitat simbòlica
• 1.3 L’ésser humà com a ésser social i cultural
• 1.4 La interiorització de la realitat social i el procés de socialització
• 1.5 Investigar les societats i les cultures: una introducció a l’univers etnogràfic

Tema 2. La diversitat sociocultural de les societats humanes

• 2.1 Diversitat cultural i representació de la diferència
• 2.2 Etnocentrisme i relativisme cultural
• 2.3 Mobilitats humanes, globalització i interrelacions entre universos culturals
• 2.4 Gènere, societat i salut

MÒDUL.2: EL PROCÉS SALUT-MALALTIA I ELS SISTEMES MÈDICS. UNA INTRODUCCIÓ A L’ANTROPOLOGIA DE LA SALUT (16h): Objectius: Comprendre amb major profunditat la influència de la societat i la cultura en el procés de salut-malaltia. Identificar els trets estructurals d’un sistema mèdic i reconèixer la diversitat existent a nivell etiològic, diagnòstic i terapèutic. Conèixer els principals conceptes teòrics formulats des de l’Antropologia de la Salut per a la descripció i anàlisi dels diferents sistemes mèdics. Reconèixer el procés de formació del sistema mèdic occidental i identificar les seves particularitats socioculturals. Metodologia docent i tipologia grupal: El mòdul comptarà amb cinc sessions plenàries de caràcter teòric i dos seminaris sobre casos etnogràfics. Els grups encarregats de dinamitzar-los assistiran prèviament a una tutoria grupal.

Tema 3. Els sistemes culturals mèdics i els models d’atenció

• 3.1 Les concepció de la salut i la malaltia com a sistema cultural
• 3.2 Cultura, etiologia i terapèutica I: models explicatius i itineraris terapèutics
• 3.3 Cultura, etiologia i terapèutica II: el pluralisme assistencial

Tema 4. Medicina, ciència i creença

• 4.1 Un nou objecte d’estudi per a l’antropologia de la salut: l’etnomedicina
• 4.2 Antropologia de la salut i pragmatisme: estudi de casos d’antropologia mèdica aplicada
• 4.3 El revers de la mirada i l’antropologia mèdica crítica: la biomedicina com a objecte d’estudi 
• 4.4 El model mèdic hegemònic i les medicines subalternes

Tema 5. La malaltia vista per l’antropologia. Aproximació crítica al model mèdic hegemònic

• 5.1 La historicitat de la mirada mèdica
• 5.2 El particularisme, la multicausalitat i la multidimensionalitat
• 5.3 Els correlats orgànics dels universos culturals: L’eficàcia simbòlica i l’epigenètica
• 5.4 Cultura, subjectivitat i corporalitat 

MÒDUL.3: LA DIMENSIÓ ECONÒMICO-POLÍTICA DE LA SALUT I LA MALATIA (14h): Objectius: Enfocar el procés de salut-malatia-atenció des de la perspectiva de l’estructura social. Comprendre la relació entre les desigualtats socials i els indicador epidemiològics. Explorar les causes i el tractament de les malalties des d’una òptica social i econòmico-política. Conèixer les aportacions de l’epidemiologia social en l’estudi de la salut i les desigualtats. Metodologia docent i tipologia grupal: El mòdul es desenvoluparà a través de 4 sessions plenàries de caràcter teòric, un seminari de lectura i un estudi de cas. Els seminaris s'organitzaran al voltant del títol "La malaltia com a estigma" i els grups encarregats de dinamitzar-los assistiran prèviament a una tutoria grupal.

Tema 6. Exclusió Social i malaltia

• 6.1 Desigualtat, pobresa i salut
• 6.2 L’estructura social i l’antropologia del cos: una aproximació a la noció d’Embodiment.
• 6.3 Classe social, gènere i “raça”: Interseccionalitat i salut

Tema 7. La determinació Social de la Salut: condicionants estructurals versus estils de vida

• 7.1 El naixement de la Medicina Social
• 7.2 Entorn, condicions materials de vida i salut: propostes teòriques i metodològiques
• 7.3 Entorn, condicions materials de vida i salut: estudi de casos
• 7.4 Aportacions teòrico-metodològiques de l'Antropologia de la Salut al camp de la salut pública i les ciències ambientals
• 7.5 Antropologia de la Salut, crisis climàtica i malalties emergents

Tema 8. Malaltia i exclusió social

• 8.1 Una aproximació a la noció d’estigma en l’àmbit de la salut
• 8.2 Estigma i patologització de la diferència
• 8.3 Salut mental, malalties infecto-contagioses i diversitat funcional

MÒDUL 4: ANTROPOLOGIA I INFERMERIA. CAP A UNA ANTROPOLOGIA DEL TENIR CURA 

(14h):  Objectius: Vincular el bagatge dels mòduls anteriors amb l’univers específic de la praxis Infermera. Comprendre l’ètica de l’Infermeria des de la dialèctica care-curing. Entendre el potencial universal del paradigma del “tenir cura”, valorant la seva necessària adaptabilitat en contextos interculturals. Metodologia docent i tipologia grupal: El mòdul 4 comptarà amb cuatre sessions plenàries, i dos seminaris de lectura. Els seminaris s'organitzaran al voltant del títol "(Re)pensar la infermeria des de l'Antropologia" i els grups encarregats de dinamitzar-los assistiran prèviament a una tutoria grupal.

Tema 9. La infermeria més enllà dels procediments

• 9.1 Vulnerabilitat, cures, societat i cultura
• 9.2 Infermeria i Antropologia: una història de contactes i aliances
• 9.3 La construcció de la mirada Etnoinfermera

Tema 10. Antropologia de les cures i infermeria transcultural aplicada a la pràctica professional

• 10.1 Propostes teòriques i metodològiques des de la infermeria transcultural
• 10.2 Usos del paradigma de la transculturalitat: revisió de casos assistencials en contextos migratoris
• 10.3 Superant els models de competència cultural: Epidemiologia crítica i vulnerabilitat estructural

El sistema d’avaluació de les competències i els resultats d’aprenentatge d’aquesta assignatura contempla diferents activitats d’avaluació de la Matèria 2 - Ciències Psicosocials:

S'utilitza un sistema de qualificació quantitativa (de 0 a 10) i qualitativa (suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d'honor) segons RD 1125/2003.

Segons normativa UPF, els estudiants que tenen opció a realitzar la recuperació de l’assignatura són aquells que hagin obtingut una qualificació de “suspens”, que són les úniques susceptibles de modificació en el procés de recuperació.

El sistema d’avaluació i el període de recuperació es detalla en el Pla d’Aprenentatge disponible a l’aula virtual a l’inici de l’assignatura.

SPECTOR, R. (2000c) La enfermería transcultural: pasado, presente y futuro. Cultura de los Cuidados, IV/7-8: 116-127

Mallart Guimerà, Lluís (1992) Sóc fill dels Evuzok. La vida d'un antropòleg al Camerun. Barcelona, La Campana.

Martínez Hernáez A, (2008), Antropología Médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Anthopos, Barcelona.

Torralba, F. (1998) Antropología del Cuidar. Institut Borja de Bioética/Fundacion Mapfre Medicina, Barcelona.

Esteban, Mari Luz, comp. (2007) Introducción a la antropología de la salud. Aplicaciones teóricas y pràcticas. Bilbao, OSALDE-OP.

Kottak, C. P. (1994). Antropología. Una exploración de la diversidad humana. McGraw Hill, Madrid.

Brigidi, S., & Busquets-Gallego, M. (2019). Interseccionalidades de género y violencias obstétricas. MUSAS. Revista de Investigación en Mujer, Salud y Sociedad, 4(2), 37-52.

Schrecker T. (2013) Beyond 'run, knit and relax': can health promotion in Canada advance the social determinants of health agenda? Health Policy. Oct;9 (Spec Issue):48-58.

Perdiguero E, Comelles JMª, eds. (2000) Medicina y Cultura. Estudios entre la antropología y la medicina. Barcelona: Bellaterra.

Helman, Cecil (1994) Culture, Health and Illness. An Introduction for Health Professionals. Londres: Butterworth-Heinemann (Hi han edicions posteriors. Hi ha traducció al portuguès)

Marmot M. (2004) The Status syndrome. How social standing affects our health and longevity. New York: An Owl Book. 

Benach J, Muntaner C. (2005) Aprender a mirar la salud. Como las desigualdades dañan nuestra salud. Barcelona: Viejo Topo. 

LUPTON, D (2012) Medicine as Culture: Illness, Disease and the Body, SAGE Publications

Kuriyama, S. (2005). La Expresividad del Cuerpo y la Divergencia de la Medicina Griega y China. Madrid: Siruela

Good, B. (2003), Medicina, racionalidad y experiencia. Una perspectiva antropológica. Edicions Bellaterra, Barcelona, pp.247-297

Le Breton, D. (1999), Antropología del dolor. Seix Barral, Barcelona.

Robin, M.M., (2012) Nuestro veneno cotidiano. La responsabilidad de la industria química en la epidemia de las enfermedades crónicas. Barcelona: Ediciones Península y ditions La Découverte/arte Editions (Orig. 2011).

Druker SM. (2018) Genes alterados, verdad adulterada. Cómo la empresa de los alimentos modificados genéticamente ha trastocado la ciencia, corrompido a los gobiernos y engañado a la poblacion. Barcelona: Icaria.

Valls Llobet C. (2020) Mujeres invisibles para la medicina. Desvelando nuestra salud. Madrid: Capitan Swing.

Kleinman, A. (1997) Patients and healers in the context of Culture. University of California Press. Berkeley.

LEININGER, M. (1995) Transcultural nursing: concepts, theories and practices. McGraw-Hill, Columbus.

Winkelman, M. (2009) Culture and Health: Applying Medical Anthropology. San Francisco: Jossey-Bass. 

Esteller, Manel (2017): No soy mi ADN, RBA Libros, Barcelona (versión catalana: No soc el meu ADN, La Magrana, Barcelona)

Johannisson, K. (2006) Los signos. El médico y el arte de la lectura del cuerpo. Melusina, España.

Laplantine F, (1999), Antropología de la enfermedad. Ediciones del Sol, Buenos Aires.

SAAVEDRA SOLANO, Nayelhi I. Conceptualización de las emociones en tres sistemas médicos: la medicina tradicional china, ayurveda y medicina tradicional mexicana, en Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad. N°20. Año 8. Abril 2016-Julio 2016. Argentina. ISSN 1852-8759. pp. 41-53.

Esteban ML (2004) Antropología encarnada. Antropología desde una misma. Papeles del CEIC;(12):1-21