Que estàs buscant?
La part de bàsquet pot ser impartida en castellà
Poder transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
Realitzar els processos d'ensenyament-aprenentatge relatiu a l'activitat física i de l'esport, amb atenció a les característiques individuals, col.lectives i contextuals de les persones
Programar el procés d'entrenament de les habilitats motrius en els seus diferents nivells i entorns de pràctica
Identificar els riscos que es deriven per a la salut, de la pràctica d'activitats físiques i esportives inadequades i proposar alternatives
Descriure els factors fisiològics i biomecànics que condicionen la pràctica de l'activitat física i l'esport
Reconèixer els efectes de la pràctica de l'exercici físic sobre l'estructura i funció del cos humà
Entendre els fonaments del joc i de l'esport
Aplicar els coneixements a la seva feina, de forma professional, amb l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes a l'àrea de l'Activitat Física i de l'Esport
Desenvolupar habilitats de lideratge, relació interpersonal i treball en equip
L’assignatura d’esports col·lectius està dividida en dues parts: futbol i bàsquet. L’objectiu de l’assignatura és que els estudiants coneguin l’estructura tecnicotàctica fonamental que comparteixen els esports col·lectius de col·laboració-oposició, així com aspectes tècnics, tàctics, estratègics i reglamentaris específics d’ambdós modalitats esportives.
Els continguts de l’assignatura estan orientats a:
1) ensenyar a l’estudiant les característiques generals del joc en les diferents fases d’aprenentatge dels esports col·lectius de futbol i bàsquet.
2) oferir eines per a l’anàlisi i construcció de tasques relatives als aspectes tècnic-tàctics específiques del futbol i bàsquet.
L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres.
Se subratllarà la rellevància social i mediambiental de la perspectiva de gènere, a través del temari de la assignatura, així com a través d'activitats de cerca de informació i debats crítics.
Tema 1. Introducció als esports col·lectius de col·laboració-oposició
Tema 2. Futbol
Tema 3. Bàsquet
Sistema de qualificació (Real decreto 1125/2003, de 5 de septiembre) que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal:
0 - 4,9: Suspès
5,0 - 6,9: Aprovat
7,0 - 8,9: Notable
9,0 - 10: Excel·lent
La qualificació final de l'alumne/a és el resultat de l'avaluació contínua a través de les diferents activitats avaluadores. L'aprovat de l'assignatura s'obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10) d'acord amb la següent taula de ponderació:
Activitat avaluadora |
Ponderació | Competències avaluades |
---|---|---|
Treball Final d'Assignatura |
40% |
B4, G4, G6, G10, T4, T5, E1, E5, E7, E9 |
Treball en Grup
|
30% |
B4, G4, G6, G10, T4, T5, E1, E5, E7, E9 |
Treballs Individuals
|
30% |
G4, G10, T4, E1, E5, E7, |
Criteris necessaris pe fer mitjana entre les activitats avaluadores:
Activitat Avaluadora |
Criteris per fer mitjana |
TFA |
5/10 |
Treballs grupals |
pondera qualsevol nota |
Treballs individuals |
pondera qualsevol nota |
Requisits per a superar la avaluació contínua.
Realització mínima obligatòria a les pràctiques del 70%. (70% a la part de futbol i 70% a la part de bàsquet). Sempre s'ha d'enviar un justificant mèdic si no es pot assistir a la classe pràctica.
En cas que no s'assoleixi el 70% de l'assistència l'assignatura quedarà com a No Presentat sense opció a presentar el TFA de recuperació.
Si no es pot realitzar la pràctica per malaltia o lesió, s'ha de portar un justificant mèdic i es realitzarà una activitat complementària pautada pel professorat perquè computi com a assistència a la classe.
Recuperació.
Dins del mateix curs, existeix la possibilitat de recuperar les competències no assolides durant l'assignatura.
Segons normativa UPF, els estudiants que tenen opció a realitzar la recuperació de l’assignatura són aquells que hagin obtingut una qualificació de “suspens”, que són les úniques susceptibles de modificació en el procés de recuperació. En cas de No Presentat/da, no es podrà optar a recuperació.
Activitat avaluadora en període de recuperació | Ponderació | Competències avaluades |
TFA | 40% | B4, G4, G6, G10, T4, T5, E1, E5, E7, E9 |
FIBA (2000): Baloncesto para jugadores jóvenes. Guía para entrenadores. Ed. Dykinson. Madrid.
LASSIERRA, G. LAVEGA, P. (2006) Formas jugades de iniciación en los deportes de equipo.Paidotribo. Barcelona
CASAIS, L. DOMINGUEZ, E. LAGO, C. (2009): Fútbol base. El entrenamiento en categorías de formación. Volumen I. Ed. MC Sports
POL, R. (2011): La preparación ¿Física? En el fútbol. El proceso de entrenamiento desde las ciencias de la complejidad. Ed. MC Sports.
JORDANA, R. MARTÍN, M.: Baloncesto en la Iniciación. Ed. FEB
LOPEZ, J. (2002) Futbol, entrenamiento para juveniles.Wanceulen Editorial Deportiva. Sevilla
WISSEL, H. (2000): Baloncesto. Aprender y progresar. Ed. Paidotribo. Barcelona.
HERNANDEZ, J. (1998): Analisis de las estructures del juego Deportivo. Inde Publicaciones.Barcelona
GODIK, M. POPOV, A.: La preparación del futbolista. Paidotribo. Barcelona
LAGO, C.(2002) La preparación física en el futbol. Ed.Biblioteca Nueva. Madrid
BAYER, C. (1992): La enseñanza de los juegos deportivos col·lectivos. Hispano Europea. Barcelona
BOSC, G. (2000) : Baloncesto. Iniciación y perfeccionamiento. Ed. Hispano Europea.Barcelona.
BLAZQUEZ, D. (1998): La iniciación y el deporte escolar. Inde Publicaciones. Barcelona
CARRILLO, A. y RODRÍGUEZ, J. (2004): El básquet a su medida. Escuela de básquet de 6 a 8 años. Inde. Barcelona.
CARRILLO, A. y RODRÍGUEZ, J. (2009): El básquet a su medida. Pre-mini de 8 a 10 años. Inde. Barcelona.
DE VICENZI, J.P. (2000): Fichas de baloncesto. Ejercicios y juegos de ataque y defensa. Ed. Hispano Europea. Barcelona.
MAHLO, F. (1969): La acción táctica en el juego. Ed.Pueblo y Educación. La Havana
MANZANO, A. (2005): Baloncesto. Esencias del baloncesto de ataque. Ed. Gymnos. Madrid.
RIERA, J. (1995) Estratègia, tàctica i tècniques esportives. Revista Apunts d’Educació Física.nº39 pp 45-56
TAMARIT, X. (2007): ¿Qué es la periodización tàctica? Colección preparación futbolística. MCSports. Pontevedra
TOUS, J. (1999): Reglamento de baloncesto comentado. Ed. Paidotribo. Barcelona.
CANO, O. (2009): El modelo de juego del FC Barcelona. Ed. MCSports.
FAMOSE, J. (1992): Aprendizaje motor y dificultad de la tarea. Ed. Paidotribo.
GOMEZ, P. (2014): El Fútbol ¡NO! Es así. ¿Quién dijo que estaba todo inventado? Ed. FDL.
MALLO, J. (2013): La preparación (física) para el fútbol basada en el juego. Ed. FDL.
MORENO, R. (2013): Mi “receta” del 4-4-2. Reflexión, desarrollo y aplicación práctica de una visión de este sistema. Ed. FDL. Madrid
RIERA, J. (2005): Habilidades en el deporte. Ed. INDE.
FEDERACIÓ CATALANA DE BASQUETBOL (2015): Temari del Curs d´Entrenador d´Iniciació en Basquetbol. (Nivell 0). Ed: FCBQ. Barcelona.
SANS, A. FRATTAROLA, C. (2014): Entrenamiento en fútbol base. Ed. Paidotribo
LASIERRA, G. (1990): Aproximación a una propuesta de aprendizaje de los elementos tácticos individuales en los deportes de equipo. Revista Apunts, núm. 24. Pp. 59-68.
SEIRUL·LO,F. (2017): El entrenamiento en los deportes de equipo. Mastercede. Bercelona
LOBON, J. (2015): Modelo de juego. Estructura, metodología y aplicación práctica. Ed. FDL.