104828 - TELEVISIÓ: PRODUCCIÓ, REALITZACIÓ I EMISSIÓ

Tipus d'assignatura: Optativa

Coordinador: Jorge Oter González

Trimestre: Tercer trimestre

Crèdits: 6

• Català

Aquesta assignatura optativa és sobretot una proposta a crear. Escriure, dissenyar, preproduir, rodar, fotografiar, editar, emetre. La televisió s'ha convertit en un receptacle extraordinari; des de Fashion Web TV fins a canals de festivals de música, des de càpsules d'Instragram fins a emissions activistes per Youtube. La nova televisió és sobretot llenguatge, contingut i connexió social. Desenvoluparem un projecte televisiu des de zero fins a elaborar-ne els materials pilot. Un viatge a la gènesi televisiva.

L'assignatura Televisió: Producció, Realització, Emissió ha de permetre ampliar i aprofundir els conceptes relacionats amb el llenguatge televisiu tractat a les assignatures de Televisió de segon i tercer curs del Grau. El procés televisiu és considerat com una de les línies d'especialització dels estudis, i per tant requereixen una assignatura d'intensificació. Aquesta assignatura s'endinsa en el procés de creació i realització de contingut audiovisual per a televisió, convertint els alumnes en un equip creador i productor d'un projecte televisiu professional. Cada alumne tindrà un rol diferent dins el procés, treballant per impulsar productes creatius, sorprenents i sobretot, possibles.

L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres.

1. INTRODUCCIÓ A LA TELEVISIÓ ACTUAL

1.1. Què és la televisió?

1.2. Classificacions

1.3. Televisions públiques

1.4. Televisions privades

1.5. Formes de finançament

1.6. Audiències

1.7. La "nova" televisió

1.8. La televisió transmèdia

2. FORMATS DE TELEVISIÓ CONTEMPORÀNIA

2.1. El format televisiu

2.2. Tipologia de programes de TV

3. PRODUCCIÓ DE TELEVISIÓ

3.1. Tendències de la televisió en obert

3.2. Com crear un projecte televisiu

3.3. El programa pilot

3.4. Protegir l'obra: el registre

3.5. Fórmules de producció

3.6. CCMA Norma Reguladora

3.7. Tipus de producció: Classificacions

4. ELS ROLS DE LA PROFESSIÓ

4.1. Producció

4.2. Els rols de la professió

4.3. Responsable de programació

5. REALITZACIÓ TELEVISIVA

5.1. Realització monocàmera

5.2. Realització multicàmera

5.3. Disseny de realització

5.4. Exemple: Sitcoms

5.5. Exemple: Retransmissió esportiva

5.6. Exemple: El cas Eurovisión

L’avaluació de l’assignatura es divideix en Activitats Pràctiques, i Activitats Teòriques.

Les Activitats Pràctiques (50%) consisteixen en:

-Autoinforme Assajos (40%) - Individual

-Assaig general (20%) - Individual

-Programa en directe (40%) - Grupal

Cal ser puntualment al plató i control a l'hora d'inici de les activitats. No es consentirà la falta de puntualitat reiterada. Cal aprovar les pràctiques per gaudir de l’avaluació continuada i aprovar l’assignatura. És necessària l’assistència de com a mínim el 80% de les sessions de pràctiques per poder gaudir de l’avaluació continuada. S’acceptaran un màxim de dues faltes d’assistència justificades.

Les Activitats Teòriques (50%) consisteixen en:

-Dossier de producció del projecte televisiu (30%) - Grupal

-Examen teòric (70%) - Individual

Cal obtenir un mínim d'un 5 a l'examen teòric per a poder superar l'assignatura.

En l'examen de recuperació només es podrà recuperar l’Examen Teòric.

La identificació de plagi es considera una circumstància greu que pot comportar una qualificació de suspens a l’assignatura. En cas de detecció de plagi s’informarà la coordinació del grau per tal que es puguin prendre les mesures disciplinàries corresponents.

Millerson, Gerald. (2009). Realización y producción en televisión. Madrid: IORTV.

Violan, Enric. (2009). Com fer un programa per a televisió: l'elaboració del projecte, de la idea a l'emissió. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Lamelo, Carlos. (2016). Televisión social y transmedia. Nuevos paradigmas de producción y consumo televisivo. Barcelona: Editorial UOC.

Casetti, Francesco & Odin, Roger. (1990). De la paléo- à la néo-télévision. Communications, 51, 9-26.

Fernández, Federico & Martínez, José. (1999). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós Comunicación.

Tubella, Imma, Tabernero, Carlos, & Dwyer, Vincent. (2008). Internet i televisió: la guerra de les pantalles. Barcelona: Ariel.

Castells, Manuel. (2009). Comunicación y poder. Madrid: Alianza Editorial.

Gómez Díaz, Xiana. (2012). Contenidos musicales en programación televisiva cultural. Un análisis de la representación del género en BBC, PBS y RTVE. (Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, Catalunya).

Neira, Elena. (2018). Así convierte Netflix una serie en fenómeno global: el caso Élite. Innovación Audiovisual.

Osterwalder, Alexander i Pigneur, Yves. (2011). Generación de modelos de negocio. Bilbao: Deusto Editorial.

Tresserras, Manuel. (2005). La ciutat de risc. Barcelona: Trípodos.

Anderson, C. W., J. Bell, Emily., & Shirky, Clay. (2012). Post-Industrial Journalism: Adapting to the Present. New York: Columbia Journalism School/Tow Center for Digital Journalism.

Tapscott, Don & Williams, Anthony D. (2007). Wikinomics: la nueva economía de las multitudes inteligentes. Barcelona: Paidós.

Lipovetsky, Giles, Serroy, Jean & Moya, Antonio-Prometeo. (2009). La pantalla global: Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Anagrama Barcelona.

Paloma, David, Puigròs, Maria Antònia & Torrent, Anna Maria. (2009). Guia fonètica per a les televisions locals. Sant Cugat del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions.

Viñuela, Eduardo. (2008). El videoclip en España (1980 1995). Promocion comercial, mercado audiovisual y sinestesia. (Tesi doctoral. Universidad de Oviedo, Astúries).

Rodríguez Pastoriza, Francisco. (2003). Cultura y televisión. Una relación de conflicto. Barcelona: Gedisa Editorial.

Strangelove, Michael. (2010). Watching YouTube: Extraordinary videos by ordinary people. Toronto: University of Toronto Press.