Que estàs buscant?
E5_Dissenyar i realitzar un producte audiovisual (format per imatges fixes o en moviment), atenent tant als seus aspectes tècnics com artístics, en tots els seus components
E6_Dissenyar, planificar i realitzar amb multicàmera, en directe i a plató, d'acord amb totes les facetes del producte (tant en l'artística de disseny i continguts com en la tècnica)
E8_Dissenyar les necessitats d'il.luminació d'un espai en funció de les seves característiques i de l'objectiu final del producte a gravar, fotografia o video
E18_Analitzar les estructures, els continguts i els estils de programació televisiva i radiofònica atenent a les característiques tècniques de la seva realització. Idear, produir i realitzar programes per a la televisió i ràdio en la part tècnica: sala de realització o control de ràdio, respectivament
T2_Que els estudiants tinguin capacitat per treballar com a membres d'un equip interdisciplinar ja sigui com a un membre més, o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos tenint en compte els recursos disponibles
Aquesta assignatura és un viatge immersiu cap al món de la creació televisiva, una oportunitat per transformar idees en projectes tangibles, per imaginar nous relats i dotar-los de forma i ritme fins a convertir-los en un format viable per al sector audiovisual. Així, es dirigeix a aquells estudiants que volen aprofundir en els mecanismes narratius i expressius de la televisió, portant més enllà els coneixements adquirits a les assignatures de Televisió de segon i tercer curs. Aquí aquests coneixements es posaran en pràctica amb un objectiu clar: desenvolupar una proposta original i convertir-la en un projecte sòlid capaç de seduir la indústria.
La culminació d’aquest procés serà la presentació de les propostes al pitching audiovisual organitzat pel Clúster Audiovisual de Catalunya en el marc de la Setmana del Talent Audiovisual. Es tracta d’un escenari real on les idees poden esdevenir oportunitats professionals. Al llarg del trimestre, l’estudiant experimentarà el procés complet de gestació d’un format televisiu: des de la concepció de la idea inicial fins a l’elaboració d’un dossier professional, passant per la creació d’un episodi pilot que posi a prova la viabilitat del projecte. La feina en equip esdevindrà essencial, així com la capacitat d’adaptar-se a les dinàmiques de producció i als desafiaments propis del mitjà televisiu.
Aquesta no és una assignatura per a espectadors passius. És un espai d’experimentació i aprenentatge actiu, on els alumnes tindran l’oportunitat de construir una proposta única. L’esforç, la implicació i la passió pel mitjà seran les claus per aprofitar al màxim aquesta experiència.
Una bona praxi en la gestió i l’ús de materials i equipaments és imprescindible en qualsevol entorn de treball i aprenentatge, i a les diferents assignatures del grau es vetlla per la inculcació d’aquesta bona praxi. Així, qualsevol incompliment de la normativa de Sermat pendent d’esmena es considerarà una mala praxi amb repercussió sobre el normal desenvolupament de l’assignatura i la seva qualificació, fins a la seva esmena.
L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres.
1. INTRODUCCIÓ A LA TELEVISIÓ ACTUAL
1.1. Què és la televisió?
1.2. Classificacions
1.3. Televisions públiques
1.4. Televisions privades
1.5. Formes de finançament
1.6. Audiències
1.7. La "nova" televisió
1.8. La televisió transmèdia
2. FORMATS DE TELEVISIÓ CONTEMPORÀNIA
2.1. El format televisiu
2.2. Tipologia de programes de TV
3. PRODUCCIÓ DE TELEVISIÓ
3.1. Tendències de la televisió en obert
3.2. Com crear un projecte televisiu
3.3. El programa pilot
3.4. Protegir l'obra: el registre
3.5. Fórmules de producció
3.6. CCMA Norma Reguladora
3.7. Tipus de producció: Classificacions
4. ELS ROLS DE LA PROFESSIÓ
4.1. Producció
4.2. Els rols de la professió
4.3. Responsable de programació
5. REALITZACIÓ TELEVISIVA
5.1. Realització monocàmera
5.2. Realització multicàmera
5.3. Disseny de realització
5.4. Exemple: Sitcoms
5.5. Exemple: Retransmissió esportiva
5.6. Exemple: El cas Eurovisión
L’avaluació de l’assignatura es divideix en Activitats Pràctiques, i Activitats Teòriques.
Les Activitats Pràctiques (50%) consisteixen en:
-Pràctica de realització en streaming dels premis GMA (40%) - Individual
-Assaig general (20%) - Individual
-Programa en directe (40%) - Grupal
Cal ser puntualment al plató i control a l'hora d'inici de les activitats. No es consentirà la falta de puntualitat reiterada. Cal aprovar les pràctiques per gaudir de l’avaluació continuada i aprovar l’assignatura. És necessària l’assistència de com a mínim el 80% de les sessions de pràctiques per poder gaudir de l’avaluació continuada. S’acceptaran un màxim de dues faltes d’assistència justificades.
Les Activitats Teòriques (50%) consisteixen en:
-Autoinforme Assajos (20%) - Individual
-Dossier de producció del projecte televisiu (30%) - Grupal
-Examen teòric (50%) - Individual
Cal obtenir un mínim d'un 5 a l'examen teòric per a poder superar l'assignatura.
En l'examen de recuperació només es podrà recuperar l’Examen Teòric.
La identificació de plagi es considera una circumstància greu que pot comportar una qualificació de suspens a l’assignatura. En cas de detecció de plagi s’informarà la coordinació del grau per tal que es puguin prendre les mesures disciplinàries corresponents.
Millerson, Gerald. (2009). Realización y producción en televisión. Madrid: IORTV.
Violan, Enric. (2009). Com fer un programa per a televisió: l'elaboració del projecte, de la idea a l'emissió. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
Lamelo, Carlos. (2016). Televisión social y transmedia. Nuevos paradigmas de producción y consumo televisivo. Barcelona: Editorial UOC.
Casetti, Francesco & Odin, Roger. (1990). De la paléo- à la néo-télévision. Communications, 51, 9-26.
Fernández, Federico & Martínez, José. (1999). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós Comunicación.
Tubella, Imma, Tabernero, Carlos, & Dwyer, Vincent. (2008). Internet i televisió: la guerra de les pantalles. Barcelona: Ariel.
Castells, Manuel. (2009). Comunicación y poder. Madrid: Alianza Editorial.
Gómez Díaz, Xiana. (2012). Contenidos musicales en programación televisiva cultural. Un análisis de la representación del género en BBC, PBS y RTVE. (Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, Catalunya).
Neira, Elena. (2018). Así convierte Netflix una serie en fenómeno global: el caso Élite. Innovación Audiovisual.
Osterwalder, Alexander i Pigneur, Yves. (2011). Generación de modelos de negocio. Bilbao: Deusto Editorial.
Tresserras, Manuel. (2005). La ciutat de risc. Barcelona: Trípodos.
Anderson, C. W., J. Bell, Emily., & Shirky, Clay. (2012). Post-Industrial Journalism: Adapting to the Present. New York: Columbia Journalism School/Tow Center for Digital Journalism.
Tapscott, Don & Williams, Anthony D. (2007). Wikinomics: la nueva economía de las multitudes inteligentes. Barcelona: Paidós.
Lipovetsky, Giles, Serroy, Jean & Moya, Antonio-Prometeo. (2009). La pantalla global: Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Anagrama Barcelona.
Paloma, David, Puigròs, Maria Antònia & Torrent, Anna Maria. (2009). Guia fonètica per a les televisions locals. Sant Cugat del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions.
Viñuela, Eduardo. (2008). El videoclip en España (1980 1995). Promocion comercial, mercado audiovisual y sinestesia. (Tesi doctoral. Universidad de Oviedo, Astúries).
Rodríguez Pastoriza, Francisco. (2003). Cultura y televisión. Una relación de conflicto. Barcelona: Gedisa Editorial.
Strangelove, Michael. (2010). Watching YouTube: Extraordinary videos by ordinary people. Toronto: University of Toronto Press.