Que estàs buscant?
Els materials complementaris poden estar també en anglès i castellà
Les classes podran ser impartides en castellà i català
2_1_B3_Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
2_4_E5_Programar el procés d'entrenament d'habilitats motrius en els seus diferents nivells i entorns de pràctica
2_4_E1_Realitzar els processos d'ensenyament - aprenentatge relatiu a l'activitat física i de l'esport
2_4_E11_Seleccionar el material i equipament esportiu, adequat per a cada tipus d'activitat i població i en condicions de seguretat
2_2_G4_Descriure els factors fisiològics i biomecànics que condicionen la pràctica de l'activitat física i l'esport
2_2_G1_Identificar l'objecte d'estudi de les Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
2_2_G10_Entendre els fonaments del joc i de l'esport
Aquesta assignatura estudia els fonaments neurofisiològics i neuropsicològics aplicats al moviment humà i el seu desenvolupament. A partir de les teories del control i aprenentatge motor i l'estudi dels seus factors i influències, el professional de les Ciències de l'Activitat Física i l'Esport coneixerà i aplicarà els instruments i metodologies de mesura i desenvolupament del comportament motor humà. D'altra banda, l'alumnat tindrà l'oportunitat de conèixer els processos bàsics que intervenen en la coordinació dels moviments i com aquests es modifiquen a partir de l'aprenentatge i el creixement.
Els continguts de l'assignatura estan relacionats amb altres assignatures del grau com Pedagogia i Psicologia de l'esport.
L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres.
TEMA 1. Habilitats motrius: estudi i classificació.
1.1. Classificació i descripció HHMM
1.2. Avaluació del rendiment motor
TEMA 2. Introducció al Control Motor
2.1. Bases neurofisiològics del moviment
2.2. Teories del control motor
2.3. Components del control motor: cognitius, sensitius i motors.
2.4. Control motor i esport: aplicacions pràcticas
TEMA 3: Estudi del procés de l'Aprenentatge i desenvolupament Motor
3.1. Plasticitat Neuronal.
3.2. Conceptes i fonamentació teòrica de l'aprenentatge motor
3.3. Principis del Desenvolupament Motor.
3.4. Procediments d'ensenyament: Factors que influeixen en l'aprenentatge motor: atenció, memoria, feedback…
3.5. Principals teories sobre el desenvolupament motor
3.6. Seqüenciació del desenvolupament motor
La qualificació final de l'alumne és el resultat d’una avaluació continuada i una avaluació final. L'aprovat de l'assignatura s'obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10 punts) d’acord amb la següent taula de ponderació:
Avaluació |
Activitat avaluadora |
Ponderació |
Continuada |
Activitats individuals |
15% |
Continuada | Seminaris | 15% |
Continuada |
Treball en grup |
20% |
Final |
Examen |
50% |
Criteris NECESSARIS per fer mitjanes entre les activitats avaluadores:
Avaluació |
Activitat avaluadora |
Criteri per fer Mitjana |
Ponderació |
Continuada |
Activitats individuals |
3/10 |
3/10 |
Continuada | Seminaris |
3/10 |
3/10 |
Continuada |
Treball en grup |
65% Assistencia a les pràctiques |
3/10 |
Final |
Examen |
5/10 |
5/10 |
Requisits per avaluar el treball en grup i fer mitjana:
- Realització mínima obligatòria a les pràctiques del 65%. L’assistència a les pràctiques obligatòria del 65% per poder ser avaluat en aquest ítem. Les faltes d'assistència no es podran justificar.
- Qualificació de les activitats individuals ha de ser igual o superior a 3 sobre 10 punts possibles de promig de totes les tasques realitzades.
- Qualificació de les seminaris ha de ser igual o superior a 3 sobre 10 punts possibles de promig de totes les tasques realitzades.
Avaluació en període de recuperació:
Dintre del mateix curs, existeix la possibilitat de recuperar competències no assolides durant l’assignatura.
Segons normativa UPF, els estudiants que tenen opció a realitzar la recuperació de l’assignatura són aquells que hagin obtingut una qualificació de “suspens”, que són les úniques susceptibles de modificació en el procés de recuperació. Si la qualificació és de No presentat/da, no s'hi podrà optar a la recuperació.
Activitat avaluadora |
Ponderació |
Treballs individuals |
Recuperable tasques <3, si el promig de les tasques es <3 |
Seminaris | Recuperable Seminaris <3, si el promig de les seminaris es <3 |
Treball en grup |
Recuperable Treball Grupal <3 |
Examen final |
50% |
Cronograma i Guia d’activitats.
Sistema de qualificació (Real decreto 1125/2003, de 5 de septiembre) que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal:
0 - 4,9: Suspès
5,0 - 6,9: Aprovat
7,0 - 8,9: Notable
9,0 - 10: Excel·lent
Rigal, R. (2006) Educación motriz y educación psicomotriz en Preescolar y Primaria. Barcelona: INDE.
Cano, de la Cuerda. R. Martínez, Piédrola. RM. Miangolarra, Page. JC. (2017) Control y aprendizaje motor: Fundamentos, desarrollo y reeducación del movimiento humano. Madrid: Editorial médica panamericana.
Shumway-Cook, A. Woollacott, M.. (2019). Control Motor. De la Investigación a la Práctica Clínica. España: Editorial: Lippincott.
Solà, J. (2009). Taxonomía funcional del comportamiento motor humano. Kronos. 8 (16). 25-32
VVAA. (2011). El diseño de contextos de enseñanza-aprendizaje para el desarrollo de la motricidad. Tándem, Didáctica de la Educación Física. 36. 27-35
Schmidt, R. A. y Lee, T.D. (2011). Motor control and learning. Champaign IL. Human Kinetics.
Granda, J. y Alemany, I (2001). Manual de aprendizaje y desarrollo motor. Barcelona. Paidós
Ruiz, L.M. (1994). Deporte y Aprendizaje: Procesos de adquisición y desarrollo de habilidades. Madrid: Visor
Malina, R.M., Bouchard, C. y Bar-Or, O. (2004). Growth, maturation and physical activity. Champaign IL. Human Kinetics.
Riera, J. (2005). Habilidades en el deporte. Barcelona. INDE.
Díaz Lucea, J. (1999). La enseñanza y aprendizaje de las habilidades y destrezas motices básicas. Barcelona: INDE.
Famose,J.P. (1992). Aprendizaje motor y dificultad de la tarea.Barcelona. Ed. Paidotribo
Riera, J. (1989) Fundamentos del aprendizaje de la técnica y la táctica deportivas. Barcelona: INDE.
Magill, R.A. (2011). Motor learning and control. McGraw Hill. New York
Batalla, A.; Ruiz, L.M. y Torralba, M.A. (2006). Models teòrics explicatius de l’aprenentatge motor. Temps d’Educació. 30, 253-272
Oña, A., Martínez, M., Moreno, F. y Ruiz, L.M. (1999). Control y Aprendizaje Motor. Madrid: Síntesis.
Ruiz, L.M. (1995). Competencia motriz. Madrid. Gymnos
Ruiz, L.M. (coord) (2001). Desarrollo, comportamiento motor y deporte. Barcelona: Inde
Ruiz, LM. (1987) Desarrollo motor y actividades físicas. Madrid: Gymnos.
Rizzolatti, G. Singaglia, C. (2006) Las neuronas espejo; los mecanismos de la empatia emocional. Barcelona: Paidos Iberica.
García-Baró J.A. Vaticón, Herreros. M. D. (2006) Organización funcional del sistema motor. En Fisiología del Ejercicio (35-81). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Kandel E. (2001). Principios de neurociencia. Madrid: McGraw-Hill Interamericana de España.¿
Gallego Izquierdo T. (2007) Bases teóricas y fundamentos de la Fisioterapia. Madrid: Editorial Médica Panamericana.¿