102411 - ESTRUCTURES I CONSTRUCCIONS INDUSTRIALS

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Joan Triadó Aymerich

Trimestre: Primer trimestre

Crèdits: 6

• English

- Proporcionar una introducció als mètodes habituals emprats per al disseny, càlcul i dimensionat d’estructures industrials projectades amb diferents materials de construcció.
- Anàlisi d’estructures a un nivell teòric i pràctic mitjançant software de càlcul d'estructures i de manera manual.

L'aula en què s'imparteix l'assignatura (de forma física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui a l'alumnat o al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on puguem equivocar-nos i aprendre sense haver de patir prejudicis dels altres. 

TEMA 1. TEORIA DE LA RESISTÈNCIA DELS MATERIALS. REPÀS.

1.1.- INTERPRETACIÓ DEL DIAGRAM TENSIÓ-DEFORMACIÓ D'UN MATERIAL

1.2.- AXIL PUR
    1.2.1 Definició
    1.2.2 Determinació de tensions

1.3. – FLEXIÓ PURA
    1.3.1 Definició
    1.3.2 Determinació de tensions

1.4. – FLEXIÓ SIMPLE
    1.4.1 Definició
    1.4.2 Determinació de tensions
    1.4.3 Relació cortant-flector
    1.4.4 Jouraswki-Collignon
    1.4.5 Llei de Cauchy

1.5. – FLEXIÓ COMPRESA. COMBINACIÓ DE TENSIONS.
    1.5.1 Definició
    1.5.2 Determinació de tensions
    1.5.3 Casuística habitual

1.6. – FLEXIÓ ESBIAIXADA. COMBINACIÓ DE TENSIONS. 3D
    1.6.1 Definició
    1.6.2 Determinació de tensions
    1.6.3 Casuística habitual

1.7. – EXERCICIS.

1.8. – TIPUS D'ESSTRUCTURES. ISOSTÀTIQUES, HIPERESTÀTIQUES I MECANISME

1.9. – MÈTODES DE CÀLCUL

TEMA 2. PRE-DIMENSIONAT D'ESSTRUCTURES INDUSTRIALS

2.1. – PRE-DIMENSIONAT. QUÈ ÉS?

2.2. – PROCÉS DE CÀLCUL D'UNA ESTRUCTURA
    2.2.1 Encàrrec
    2.2.2 Reconeixement del terreny
    2.2.3 Encaix geomètric i tipològic de l'estructura i cimentacions
    2.2.4 Determinació de les accions segons CTE-SE-AE
    2.2.5 Introducció a la seguretat en les estructures CTE-SE

2.3. PRE-DIMENSIONAT

2.4. COMPROVACIÓ DE L'ESSTRUCTURA. CÀLCUL

2.5. EXEMPLE PRÀCTIC. GUIA PER AL PRE-DIMENSIONAT.

2.6. EXERCICIS

TEMA 3. ACER

3.1. – GENERALITATS.
    3.1.1 – Característiques mecàniques. (Tracció, Resiliència, Fatiga, Tensions Residuals)
    3.1.2 – Designació de la classe d'acer.
    3.1.3 – Classes d'acer
    3.1.4 – Productes d'acer

3.2 – CLASSES DE SECCIONS I COMPORTAMENT.

3.3 – SECCIONS DE CLASSE 4

3.4 – INTRODUCCIÓ ALS ESTATS LÍMITS

3.5 – RESISTÈNCIA DE CÀLCUL

3.6 – ESTAT LÍMIT ÚLTIM. COMPROVACIÓ DE BARS.
    3.6.1 – Resistència a tracció
    3.6.2 – Resistència a cortant.
    3.6.3 – Resistència a compressió.
        3.6.3.1 Determinació del valor c
    3.6.4 – Resistència a flexió.
    3.6.5 – Interacció entre esforços

3.7 – EXERCICIS

TEMA 4. FORMIGÓ

4.1. – INTRODUCCIÓ.

4.2. – GENERALITATS
    4.2.1. – Designació del formigó
    4.2.2. – Recobriment d'armadures
    4.2.3. – Designació de l'acer per a formigó armat
    4.2.4. – Valors de càlcul
    4.2.5. – Barres corrugades en formigó armat
        4.2.5.1. Armat
        4.2.5.2. Reixetes soldades
    4.2.6. Disposicions d'armadura
    4.2.7. Quanties mínimes
        4.2.7.1 Quanties geomètriques
        4.2.7.2 Quanties mecàniques
    4.2.8. Com procedir a l'armament d'una viga

4.3. PROCESSOS DE RUPTURA
    4.3.1. Procés de ruptura per flexió pura
    4.3.2. Procés de ruptura per compressió pura
    4.3.3. Procés de ruptura per tracció pura

4.4. DEFINICIÓ DELS ESTATS LÍMITS ÚLTIMS
    4.4.1. Introducció
    4.4.2. Com llegir el diagrama de dominis de deformació
    4.4.3. Dominis de deformació

4.5. ARMAMENT A FLEXIÓ DE SECCIONS RECTANGULARS
    4.5.1 Mètode simplificat
    4.5.2. Taules
    4.5.3. Àbacs

4.6. ARMAMENT A FLEXIÓ DE SECCIONS EN “T”
    4.6.1. Mètode simplificat

4.7. ARMAMENT A CORTANT
    4.7.1. Introducció
    4.7.2. Dimensionat
        4.7.2.1 Esgotament per compressió obliqua de l'ànima
        4.7.2.2 Esgotament per tracció de l'ànima
        4.7.2.3 Disposicions relatives de les armadures

4.8 ARMAMENT DE PILARS
    4.8.1 Introducció
    4.8.2 Taules. Flexió composa
    4.8.3. Àbacs de roseta. Flexió esviada

TEMA 5 – CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA INDUSTRIAL.

5.1 FORJATS. TIPUS I RECONeIXEMENT
    5.1.1. FORJATS UNIDIRECCIONALS
        5.1.1.1 Viguetes i bovedilles
        5.1.1.2 Col·laborant
        5.1.1.3 Lloses alveolars
    5.1.2. FORJATS BIDIRECCIONALS
        5.1.2.1 RETÍCULES

5.2 ESQUEMES D'ESSTRUCTURES INDUSTRIALS
    5.2.1 NAUS INDUSTRIALS I GASOLINERES
    5.2.2 CONSTRUCCIONS GENERALS
    5.2.3 PÒRTICS DE FRENAT
    5.2.4 GRUES
    5.2.5 TANCAMENTS

TEMA 6 – ESTUDI GENERAL D'ESSTRUCTURES I INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS.

6.1 ESQUEMES I ELEMENTS ESTRUCTURALS

6.2 VIATGE DE CARGES

6.3 ACCIÓ DEL VENT

TEMA 7 – ANÀLISI D'ESSTRUCTURES PER ORDINADOR

7.1 PROGRAMA DE CÀLCUL DE BARS 2

7.2 ESSTRUCTURES ISOSTÀTIQUES

7.3 ESSTRUCTURES HIPERESTÀTIQUES

7.4 PRIMER APROXIMACIÓ AL CÀLCUL PER ORDINADOR

7.5 ORDEN DE MAGNITUD MANUAL

7.6 COMPARATIVA CÀLCUL MANUAL I ORDINADOR

7.7 PRÀCTICA

CRITERIS GENERALS:

• Part teòrica: Les activitats formatives d'adquisició de coneixements i d'estudi individual de l'estudiant seran avaluades mitjançant proves escrites. (70%).
• Part pràctica: Les activitats formatives relacionades amb les pràctiques de laboratori s'avaluaran segons els següents paràmetres: assistència a les sessions de pràctiques, actitud personal, treball individual desenvolupat al laboratori, realització d'informes individuals o en equip sobre les activitats realitzades. (30%).
• El professor es reserva el dret de realitzar un control en qualsevol moment del curs amb un pes d'un +10% o -10% amb l'objectiu de verificar l'aprenentatge dels alumnes.
• Una nota inferior a un 4 en l'examen suposa el suspens de l'assignatura, independentment de si la mitjana és igual o superior a un 5. En aquest cas, la nota final de l'assignatura serà un 4.
• Les pràctiques s'han de lliurar a temps i no es poden recuperar fora de termini.

DESENVOLUPAMENTE DE LES CLASSES PRÀCTIQUES:

Les classes pràctiques es desenvoluparan de la següent manera:

• Bloc 1: Durant les primeres 5 setmanes, els alumnes realitzaran 5 pràctiques avaluables. Les pràctiques s'hauran de lliurar al finalitzar la classe. Aquestes pràctiques tenen un pes d'un 15% sobre la nota final. La manca de pràctiques sense causa justificada es consideraran com un 0. No serà possible, sota cap concepte, lliurar les pràctiques fora de termini.
• b) Bloc 2: Durant les setmanes 6 a 10, els alumnes realitzaran un treball pràctic a classe en grups de màxim 2 persones. L’entrega final d’aquest treball es realitzarà el dia de l’examen final i tindrà un pes d'un 15% sobre la nota final. No s’admetrà l’entrega de treballs fora de termini.

L'avaluació serà continuada i contemplarà les propostes i mecanismes de recuperació dels coneixements i competències. Tot això dins del període que comprèn la matèria.

La qualificació s'efectuarà d'acord amb la normativa vigent:

Mètode d’avaluaciò.	Ponderació.
Exàmens	70%
Treball pràctic	30%
Pràcticques,  control, treball individual o en equip.	+10% i -10%

El professor es reserva el dret d'avaluar o no avaluar les pràctiques de laboratori i/o el treball final depenent de l'evolució i de l'adquisició de coneixements per part l'alumnat durant el curs. En cas de no avaluar les practiques, les proves escrites (control + examen) tindran un valor del 100% sobre la nota final. 

Argüelles, R. (2013). La estructura metálica hoy. Tomos I. Ed.: Bellisco Ediciones,Madrid, 2013. Re-impresión 2ª ed.

Argüelles, R., Argüelles, J.M., Arriaga, F., Atienza, J.R. (2015). Estructuras de Acero. Tomo II: Uniones y sistemas estructurales. Ed.: Bellisco Ediciones, Madrid, 2015. 2ª ed.

Resistencia de Materiales. Timoshenko S. Editorial Espasa-Calpe, S.A.

Mecánica de estructuras. Libro 1. Resistencia de materiales. Miguel Cervera Ruiz y Elena Blanco Díaz. Ediciones UPC.

Mecánica de estructuras. Libro 2. Resistencia de materiales. Miguel Cervera Ruiz y Elena Blanco Díaz. Ediciones UPC.

Código Técnico de la Edificación (CTE). REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, (B.O.E.: 28-MAR-2006).

Razón y ser de los tipos estructurales (2008). Eduardo Torroja Miret. Ed. Colegio de Caminos, Canales y puertos. Madrid