40111 - PSICOLOGIA APLICADA A LA ACTIVITAT FÍSICA I A LA SALUT

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Marc Terradellas Fernández

Trimestre: Primer trimestre

Crèdits: 6

• Català

Ocasionalment en castellà 

Aquesta assignatura pretén que l’estudiant obtingui uns coneixements bàsics sobre els fonaments psicològics que sustenten el comportament humà. El/la futur/a professional de fisioteràpia, necessita comptar amb aquest coneixements per comprendre millor la complexitat de la relació assistencial i poder utilitzar estratègies i habilitats que li permetin realitzar intervencions efectives i humanes, L’objectiu fonamental de l’assignatura és ajudar a l’estudiant a adquirir els coneixements bàsics que estableixen la base de la conducta humana, de manera que sigui capaç de reconèixer les funcions psicològiques i assolir una major comprensió de l’ésser humà en la seva totalitat 

La distribució dels continguts teòrics i/o pràctics de l’assignatura, es podran consultar al cronograma i seccions de l’aula virtual corresponent abans del seu inici.   

Aquesta assignatura vetlla per introduir la perspectiva de gènere en el seu contingut i desenvolupament. A més els objectius estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. 

L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres.

Tema 1:  La comunicació amb els pacients, familiars i altres professionals  

Tema 2 : Psicologia del desenvolupament i personalitat  

Tema 3:  Habilitats psicològiques bàsiques  

Tema 4: Impactes psicològics en l’activitat física i l’esport  

Tema 5: El dolor  

Tema 6: Qualitat Assistencial  

Tema 7: Procés d’adaptació a la discapacitat   

Tema 8: Lideratge i treball en equip  

Aquesta assignatura podrà considerar en la seva proposta d'avaluació els següents indicadors detallats a la taula següent:  

S'utilitza un sistema de qualificació quantitativa (de 0 a 10) i qualitativa (suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d'honor) segons RD 1125/2003.  

Les assignatures tindran activitats d'avaluació i recuperació d'acord amb a la guia docent i el pla d’aprenentatge de l’assignatura, publicats a la seva aula virtual i que  establiran els requisits necessaris per poder-hi concórrer.  

D'acord amb la normativa UPF vigent, podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que, havent participat a les activitats d'aprenentatge i avaluació durant el trimestre, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral. No hi podran concórrer els que no hagin participat en les activitats d'aprenentatge i avaluació o hagin renunciat a l'avaluació. Si la qualificació és de "no presentat/da", no podrà optar a la recuperació i per tant l'assignatura s'haurà de tornar a cursar íntegrament al curs acadèmic següent. 

En cas de còpia, plagi o ús il·legítim de la intel·ligència artificial generativa en qualsevol activitat avaluativa, cal consultar la Normativa d’avaluació dels ensenyaments de Grau i Màster del Centre Universitari TecnoCampus.  

Morrison, Val, Bennett, Paul.(2008). Psicología de la salud. Pearson Prentice Hall. 

Delgado Losada, Maria Luisa. (2014). Fundamentos de psicología : para ciencias sociales y de la salud. Editorial Médica Panamericana.

Weinberg, Robert.  (2010). Fundamentos de psicología del deporte y del ejercicio físico (4a ed.). Panamericana. 

Vives, J. (2011). Entrenando al entrenador: Ideas y trucos para una comunicación constructiva y eficaz. Madrid: Bubok.

Riera, J. (1985). Introducción a la psicología del deporte. Barcelona: Martinez Roca.

Márquez, Sara. (2004). Ansiedad, estrés y deporte. Madrid: Editorial EOS

Vázquez, C. i Hervás, G. (Coordinadores). (1999). La ciencia del bienestar. Fundamentos de una psicología positiva. Madrid: Alianza Editorial.

Video Promocional Psicologia del Deporte (2021). Federación Española de Psicologia del Deporte.

https://www.youtube.com/watch?v=81EwMC5aX3Y

Stebbins, R. A. (1992). Amateurs, professionals, and serious leisure. Montreal: McGill-queen's Univ. Press.

Marí, P. (2011). Aprender de los campeones. Barcelona: Plataforma editorial.

Gil, J. (2004). Psicología de la Salud. Aproximación histórica, conceptual y aplicaciones. Pirámide: Madrid.

Clèries, X. (2006). La comunicación. Una competencia esencial para los profesionales de la salud. Barcelona: Elsevier.

Arbinaga, F. i Cantón, E. (2013). Psicología del deporte y la salud: una relación compleja. Madrid: Editorial EOS.

Miangolarra, J.C. (2003). Rehabilitación clínica integral. Funcionamiento y discapacidad. Masson: Barcelona.

Remor, E., Arranz, P. i Ulla, S. (Editores). (2003). El psicólogo en el ámbito hospitalario. Bilbao: Desclée De Brouwer, Biblioteca de Psicología.

Martí Mora, J. y Diaz, J. (2022) Psicologia para el trabajo diario de entrenadores, deportistas y psicologos.Septentrion Ediciones. Cantabria