Que estàs buscant?
B1_Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i es trobi en un nivell que, si es recolza amb llibres de text avançats, inclou també algun aspecte que impliqui coneixements procedents de la vanguardia del seu camp d'estudi
B5_Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
E3_Conèixer i comprendre els mètodes, procediments i actuacions fisioterapèutiques, encaminades tant a la terapèutica pròpiament dita a aplicar en la clínica per a la reeducació o recuperació funcional, com la realització d'activitats dirigides a la promoció i manteniment de la salut
E12_Intervenir en els àmbits de promoció, prevenció, protecció i recuperació de la salut
T2_Demostrar capacitat d'organització i planificació
T3_L'estudiant ha de ser capaç de desenvolupar habilitats en les relacions interpersonals i siguin capaços de treballar dins d'un equip intra i interdisciplinar
En la formació en ciències de la salut, considerem imprescindible la reflexió sobre el concepte de salut més enllà de la vivència individual i el paradigma biomèdic: el concepte global de la salut poblacional. Quins elements la determinen i quines estratègies podem usar per millorar la salut de tota la població. Aquesta assignatura posa el focus en desenvolupar capacitat per oferir una atenció amb visió global i integral que permeti tenir en compte les necessitats de la persona, la realitat del grup al que pertany, el seu entorn i la influència del context social.
Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.
El TecnoCampus posarà a l’abast del professorat i l’alumnat les eines digitals necessàries per poder dur a terme l’assignatura, així com guies i recomanacions que facilitin l’adaptació a la modalitat no presencial.
Metodologies | Hores |
Magistral | 50 |
Treball en grup | 16 |
Treball individual | 6 |
Tutoria grupal | 3 |
Estudi personal | 75 |
Total | 150 |
Els continguts es desenvolupen en diferents temes que pretenen aportar un aprenentatge progressiu del marc teòric de la disciplina de la salut pública.
ÍNDEX DE CONTINGUTS
Les diferents activitats formatives a emprar i la descripció metodològica són les següents:
Les sessions plenàries consisteixen en classes magistrals de presentació dels continguts en les quals es fomenta el debat, l’anàlisi i esperit crític de l'alumnat.
Les sessions de seminaris o activitats a l’aula es fonamenten en l'aprenentatge cooperatiu a través del treball de grup en l'estudi i anàlisi d’articles, resolució de casos pràctics i altres activitats.
L’avaluació de l’assignatura es basarà en:
És necessari obtenir una nota de 5 en el examen final per fer mitjana.
D'acord amb la normativa vigent, nomès es pot optar a la recuperació, si s'ha suspès l'assignatura. Si la qualificació és de No presentat/da, no s'hi podrà optar a la recuperació.
La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.
FRIAS OSUNA A. Salud pública y educación para la salud. Barcelona: Masson,2000
Organització Mundial de la Salut: http://www.who.int/es/
HÉRNANDEZ –AGUADO et al. Manual de epidemiologia y salud pública: para grados en ciencias de la salud.2ª ed. Médica Panamericana, 2011.
DEL REY CALERO J, GIL DE MIGUEL A. Diccionario de epidemiologia, salud pública y comunitària. Editorial universitària Ramon Areces. Servicio de publicacions
PIÉDROLA GIL, G. Medicina Preventiva Y Salud Pública. Madrid: Salvat, 2004
Agència de salut pública de Barcelona: https://www.aspb.cat/
Rose G. La estrategia de la medicina preventiva. Barcelona. Masson-Salvat Medicina. 1994.
Martínez-Navarro F, Antó JM, Castellanos PL, Gili M, Marset P, Navarro VL, editors. Salud pública. Madrid: McGraw Hill Interamericana; 1998.
Bengt Lindström i Monica Eriksson. Guía del autoestopista salutogénico. Camino salutogénico hacia la promoción de la salud.
Blog Salud Comunitaria: www.saludcomunitaria.wordpress.com Autor: Rafa Cofiño.
Departament de Salut: http://salutweb.gencat.cat/ca/inici/
Institut d’estadística de Catalunya: https://www.idescat.cat
A dictionary of epidemiology. Miguel porta. Oxford. 6th Edition.
Epidemiologia Leon Gordis. 5a edicion. Elsevier saunders.
Agència de salut pública de Catalunya: http://salutpublica.gencat.cat/ca/inici/
Agència Internacional del Càncer: https://www.iarc.fr/