Que estàs buscant?
L'idioma en el que s'impartirà la docència d'aquesta assignatura serà en català, tot i que es poden utilitzar materials complementaris en castellà i anglès.
B7 Aplicar coneixements al seu treball o vocació professionalment i tenen les competències demostrables per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi
Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
E7 Identificar els riscos que es deriven per a la salut, de la pràctica d'activitats físiques i esportives inadequades i proposar alternatives
E8 Avaluar la condició física, prescriure i desenvolupar exercicis físics orientats a la salut i en condicions de seguretat per a aquests practicants
E9 Realitzar programes d'activitats físiques i esportives
G1 Identificar l'objecte d'estudi de les Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
G6 Reconèixer els efectes de la pràctica de l'exercici físic sobre l'estructura i funció del cos humà
G9 Entendre els fonaments del condicionament físic per a la pràctica de l'activitat física i l'esport
T2 Aplicar las tecnologías de la información y comunicación (TIC) al ámbito de las Ciencias de la Actividad Física y del Deporte
T3 Utilizar las fuentes del conocimiento científico certificado en el ámbito de las Ciencias de la Actividad Física y del Deporte
T4 Aplicar los conocimientos a su trabajo de forma profesional con la elaboración y defensa de argumentos y de resolución de problemas dentro del área de las Ciencias de la Actividad Física y del Deporte
Com a professional de l’exercici físic, l’alumne del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport és el responsable de la prescripció, valoració, programació i quantificació de les càrregues d’un procés d’entrenament.
L’assignatura de teoria i pràctica de l’entrenament esportiu (III) aborda aspectes específics referents a la planificació i metodologia de l’entrenament dels diferents esports (individuals i col·lectius), així com alguns aspectes rellevants per la construcció d’un grup de treball i la seva influència en el rendiment.
Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.
- Demostrar d'una manera crítica el coneixement de l'objecte d'estudi de la Metodologia del Rendiment Esportiu i les seves influències en la construcció del coneixement aplicat en la pràctica de l'entrenament esportiu, comprenent i identificant els principis pedagògics de l'entrenament esportiu i la seva aplicació a les especialitats esportives psicomotrius i sociomotrius.
- Realitzar la correcta i avançada administració de les unitats sistèmiques i dels instruments multidisciplinaris de planificació, programació, avaluació i control per gestionar i prendre decisions en projectes complexos amb equips o esportistes de nivells d'especialització profunda i de rendiment.
- Demostrar tenir coneixement dels fonaments dels avanços científics i tecnològics en l'entrenament de la força i de la resistència per al rendiment esportiu en homes i dones joves i adults/as. Identificar i realitzar la correcta administració de mètodes d'entrenament per al desenvolupament de l'excel·lència en aquestes qualitats aplicada al rendiment esportiu, així com els procediments de control i avaluació per prescriure les càrregues idònies que garanteixin les millores preteses, segons les diferents especialitats esportives.
Aquesta és una assignatura semipresencial. Això vol dir que hi ha una part % de l’assignatura que es fa de forma presencial, a l’aula, amb diferents activitats individual o en grups d’estudiants i un % de l’assignatura que es treballa de forma autònoma, fora de l’aula.
La metodologia en assignatures semipresencials requereix de la responsabilitat de l’estudiant, i de la seva bona gestió del temps.
La metodologia de l’assignatura es durà a terme combinant temps presencials d’aula, amb temps de treball autònom, amb suport de l’entorn virtual d’aprenentatge. El percentatge de temps que l’estudiant dedica es reparteix de la manera següent:
|
Activitats |
ECTS |
Sessions presencials a l’aula (exposició de teoria, seminaris, tutories personalitzades) |
Exposicions teòriques amb suport audiovisual, simulacions, jocs de rol, treball en grups, aplicació de la pràctica a la teoria, aprenentatge basat en problemes (ABP), presentacions per part dels estudiants, simulacions |
1.2 |
Treball autònom
|
Estudi personal, solució de problemes, cerques d’informació (bibliografia, webgrafia),treballs guiats (qüestionaris, wikis, debats, fòrums..), reproducció de models, càpsules de vídeo, solució de problemes |
4.8 |
Tant en les sessions presencials com en el treball autònom, l’estudiant treballarà de forma individual i en grups de treball.
Cada ECTS equival a 25 hores de dedicació de l’estudiant, considerant el temps invertit al total de les activitats relacionades amb el temps presencial i el temps de treball autònom, que el professor de l’assignatura guia, així com els temps de lectura, cerca d’informació, connexió a l’Aula Virtual, elaboració de treballs.
Els continguts de l’assignatura es distribuiran en dos grans blocs.
En el primer bloc de treball es desenvoluparà tot allò relacionat amb la planificació esportiva. La clarificació dels conceptes específics de la planificació i periodització de l’entrenament, el coneixement de les diferents estructures temporals de periodització de l’entrenament i els diferents models de planificació esportiva.
El segon bloc de treball será en format de seminaris, els quals complementaran els continguts del temari amb experiències més pràctiques.
BLOC GENERAL: LA PLANIFICACIÓ ESPORTIVA
Tema 1: La planificació de l´entrenament.
1.1. Planificar: fonaments teòrics.
1.1.1. Bases de la planificació de l’entrenament.
1.1.2. Durada i continguts de la planificació.
1.2. Elaboració de la planificació de l’entrenament.
1.2.1 Introducció.
1.2.2. Diagnòstic i anàlisis de les condicions d’entrenament.
1.2.3. Definició d’objectius.
1.2.4. Definició de la càrrega d’entrenament.
1.2.4.1. Quantificació de la càrrega d’entrenament en els diferents esports.
1.2.4.2. Organització de la càrrega d’entrenament durant els períodes d’entrenament.
1.2.5. Medis y mètodes.
Tema 2: La periodització.
2.1. La periodització.
2.1.1.Introducció.
2.1.2. Factors condicionants de la periodització.
2.1.3. Fonaments teòrics de la periodització.
2.2. Estructures bàsiques de la periodització.
2.2.1. Estructura plurianual
2.2.2. Macrocicle: concepte i estructura.
2.2.3. Mesocicle: concepte i estructura.
2.2.4. Microcicle: concepte i estructura.
2.2.5 Sessió: concepte i estructura.
Tema 3: Els models de planificació esportiva en esports individuals.
3.1. Aspectes generales.
3.1.1. Introducció
3.1.2. Consideracions respecte a las càrregues.
3.2. Els models de planificació tradicionals.
3.2.1. Introducció.
3.2.2. El model de Matveiev.
3.2.3. El model del pèndul d'Aroseiev.
3.2.4. Els models intensius.
3.2.3.1. Model de Vorobiev: el model d’altes càrregues.
3.2.4.2. Model de Tschiene: el model d’altes càrregues.
3.3. Els models de planificació contemporània.
3.3.1 Introducció.
3.3.2. L’entrenament per blocs de Verjoshanski
3.3.3. El model ATR.
3.3.4. El macrocicle integrat.
3.3.5. La periodització inversa.
3.3.6. L'entrenament polaritzat.
3.3.7. L'entrenament concurrent.
3.3.8. Altres models actuals.
Tema 4: Els models de planificació esportiva en esports col·lectius.
4.1. Evolució i característiques de la planificació a esports col·lecitus
4.2. Model llarg estat de forma Bompa.
4.3. El model ATR en esports col·lectius.
4.4. Model cognitiu Seirul·lo: microestructuració.
4.5. La periodització tàctica.
4.6. Evolució dels models de planificació segons edat i experiència de l’esportista.
4.7. Control de càrrega a esports col·lectius
BLOC SEMINARI
Utilitzarem 4 seminaris per complementar els continguts de l'assignatura amb situacions més pràctiques.
Les activitats de l’assignatura segueixen el sistema d’avaluació contínua, és a dir, que al llarg del trimestre el professor/a planteja diverses activitats, que els estudiants han de resoldre i entregar. El treball de cada una de les activitats permet valorar a l’estudiant, el seguiment que fa a l’assignatura i els elements de millora, a partir dels comentaris i notes que el professor/a farà de les activitats.
Les activitats que es plantegen poden ser individuals o en grups de treball. El professor/a dóna les indicacions per tal que els estudiants les puguin elaborar i entregar. Totes les activitats que es plantegen estan pensades perquè els estudiant tinguin una perspectiva pràctica dels temes que es desenvolupen a llarg de les deu setmanes del trimestre.
Segons el sistema de qualificació (Real decret 1125/2003, de 5 de setembre, pel que s’estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions en les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa en tot el territori estatal):
0 – 4,9: Suspens (SS)
5,0 – 6,9: Aprovat (AP)
7,0 – 8,9: Notable (NT)
9,0 – 10,0: Excel—lent (SB)
Les activitats per poder realitzar l'avaluació de l'assignatura seran: examen final, seguiment i participació dels seminaris i tasques individuals i grupals
PART GRUPAL: 35% del Total de l’Assignatura
Es realitzaran tres activitats grupals.
PART INDIVIDUAL: 65% del Total de l’Assignatura
Es valorarà l’assistència íntegra a cada un dels diferents seminaris plantejats per l’assignatura.
Per poder superar l’assignatura, la qualificació de l’examen final ha de ser igual o superior a 5/10. Si s’aconsegueix aquest requisit, l’alumne podrà fer mitja amb la resta de qualificacions. En cas que l'avaluació continuada estigui suspesa s'haurà d'entregar una tasca extra en període de recuperació per poder superar l'assignatura.
Al mateix temps, l'avaluació continuada és obligatòria i s'han d'entregar totes les activitats avaluadores per poder superar l'assignatura.
L’examen serà tipus test, entre 35 i 50 preguntes de resposta multiple amb una única resposta correcte:
Activitat avaluadora |
Ponderació |
Competències avaluades |
Examen |
50% |
G1, G6, G9, E7 |
Tasques grupals |
35% |
G6, G9, B2, B3, E8, E9, T2, T3, T4 |
Tasques individuals |
15% |
G6, G9, B2, B3, E8, E9, T2, T3 |
L’activitat avaluadora en període de recuperació és un examen presencial, que constarà d’un examen tipus test i/o preguntes curtes. Aquest examen pondera el 50% de l’avaluació i s’haurà de superar amb un 5/10 per poder avaluar la totalitat de l’assignatura. La resta de notes es mantindran. En cas que sigui l'avaluació continua la que estigui suspesa, s'haurà d'entregar una tasca extra en període de recuperació per poder superar l'assignatura.
Activitat avaluadora en període de recuperació |
Ponderació |
Competències avaluades |
Examen |
50% |
G1, G6, G9, E7 |
La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.
Bompa, T. (2000). Periodización del entrenamiento deportivo. Barcelona: Padiotribo.
García Manso, JM,. Navarro, M. y Ruíz, J.A (1996). Planificación del entrenamiento deportivo. Madrid: Gymnos.
Vasconcelos, A. (2000). Planificación y organización del entrenamiento deportivo. Barcelona: Paidotribo.
Bompa, T. (2006). Periodización. Teoría y metodología. Barcelona: Hispano Europea.
García Manso, JM,. Navarro, M. y Ruíz, J.A (1996). Bases teóricas del entrenamiento deportivo. Madrid: Gymnos.
Campos, J, Cervera, VR (2001). Teoría y planificación del entrenamiento deportivo. Barcelona: Paidotribo.
González Badillo, J. y Gorostiaga, E. (1997). Fundamentos del entrenamiento de la fuerza. Barcelona: Inde.
Grosser, M., Brugemann, P. y Zintl, F. (1989). Alto rendimiento deportivo: Planificación y desarrollo. Barcelona: Martinez Roca.
García-Verdugo, M. (2007). Resistencia y entrenamiento: Una metodología práctica. Barcelona: Paidotribo
González Badillo, J. y Ribas, J. (2002). Programación del entrenamiento de la fuerza. Barcelona: Inde.