Fundació TecnoCampus
eCampus
Universitat Empresa
eCampus

Que estàs buscant?

 

El catedràtic d’Història Contemporània Antoni Segura ha estat el convidat d’avui com a ponent en el marc de la IV Cicle de Conferències d’Economia i Societat organitzat per l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa. La conferència portava per títol “De la primavera àrab a l’Estat Islàmic” i se centrava en analitzar les causes de la primavera àrab fins a arribar a la creació d’Estat Islàmic, un anàlisi del món real partint d’una metodologia històrica.
Segura ha destinat el principi de la conferència a fer un retrat dels països àrabs. Ha afirmat que un dels principals erros és entendre el món àrab com un tot homogeni, quan en realitat existeixen diferències importants entre els diferents països que el conformen, ja sigui en superfície, població i escolarització, entre d’altres. “No hi ha cap país àrab que estigui dins del que entenem com a democràcies liberals”, ha afegit Segura posant de relleu la manca de llibertat d’expressió en aquests països. El catedràtic d’Història Contemporània ha explicat que creure que la primavera àrab es va donar a causa de la irrupció de les xarxes socials i les noves tecnologies és una explicació molt occidental ja que en aquest tipus de països l’accés a la tecnologia està restringit i, a mes, bona part de la població és analfabeta. En aquest sentit, ha remarcat el paper del mitjà de comunicació Algeciras com a factor clau en el canvi de mentalitat de la societat àrab.
Segura ha remarcat que un dels principals erros va ser que “a partir de l’atac terrorista del 11 de setembre es va començar a veure l’islam a través d’una lent distorsionada, la de Al-Qaeda”, ha remarcat Segura. Aquest missatge va tenir impacte en bona part de països musulmans que van tenir la percepció d’opressió, de conquesta i de marginalitat per part dels països occidentals.
Segura va iniciar la seva tasca investigadora en temes d’història agrària i del món rural, i posteriorment va desenvolupar dues noves línies de treball, dedicades a l’estudi del món islàmic contemporani i del franquisme i la transició democràtica. Actualment també és codirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB.
 

Anterior

Oberta la convocatòria dels premis Creatic, una oportunitat per a les millors iniciatives emprenedores

Següent

La desena edició de TecnoChallenge premia solucions innovadores en salut i mobilitat