Amb el títol “Digital sonosphere’. Diagnosis of its current analytical applications and terminological meanings”, el professor del Grau en Mitjans Audiovisuals Daniel Torras ha publicat un article a la revista Digital Creativity del grup Taylor&Francis, on analitza les connotacions i denotacions d’aquest terme i la seva aplicació com a eina d’anàlisi de la comunicació acústica contemporània.

Segons l’autor, tot i que ‘Digital sonosphere’ fa referència a un procés d’escolta tecnològicament mediat i una situació de recepció envoltant, aquest terme tampoc no és molt més precís o útil que els seus predecessors com ‘Soundscape’ –paisatge sonor– o ‘Auditory Bubble’ –bombolla auditiva– per estudiar un acte d’escolta en la societat actual. Torras defensa que aquesta terminologia s’imposa simplement per moda, sense més rigor científic, i per la manca d’altres eines analítiques més correlacionades amb l’entorn social real.

En l’anàlisi d’aquesta terminologia s’empren paràmetres com la procedència dels sons, el camp d’abast o d’escolta, la tipologia dels sons, l’actitud passiva o activa del receptor, la natura sonora, el nombre de receptors implicats i la mediació en l’escolta, entre d’altres.


Anterior

Oberta la convocatòria dels premis Creatic, una oportunitat per a les millors iniciatives emprenedores

Següent

La desena edició de TecnoChallenge premia solucions innovadores en salut i mobilitat