El TecnoCampus protagonitza el primer debat tècnic de l'Any de la Indústria 4.0, un pas cap a la fabricació intel·ligent

La quarta revolució industrial, coneguda com a Indústria 4.0, suposa el pas de la producció eficient de l’economia industrial a la producció flexible de l’economia del coneixement, una visió informatitzada de la fabricació en la qual les TIC juguen un paper clau.
El passat 14 d’abril es va celebrar el primer debat tècnic de l’Any de la Indústria 4.0, organitzat per l’Escola Superior Politècnica amb l’objectiu d’analitzar els nous paradigmes de gestió en l’entorn de la Indústria 4.0. El professor de l’Escola Superior Politècnica Julián Horrillo, que va participar en la jornada, explica el futur cap a la smart factory (fabricació intel·ligent) i les principals claus per a la gestió en la indústria 4.0.

Per què des de l’Escola Superior Politècnica es va decidir impulsar el primer debat tècnic de l’Any Indústria 4.0?
Des de l’Escola Superior Politècnica ens sembla molt important adequar els continguts dels plans d’estudi de les enginyeries a les necessitats reals de la indústria. Sempre hem pensat que no és possible un país avançat sense una indústria moderna i amb un pes important. Així, des del GRIC (Grup de Recerca en Innovació i Competitivitat Territorial) vàrem apostar per organitzar aquest debat, en la que han participat els professors de l’àrea d’enginyeria industrial Albert Monté, Jordi Ayza i Joan Triadó.

Què és allò que destacaries de la jornada?
Les principals conclusions a les que vam arribar, que es podrien concretar en la relació entre les noves aplicacions tecnològiques i la aparició de nous models de negoci disruptius, la importància de la convergència de les tecnologies de la informació i les de la producció, i la importància de les persones en tot aquest procés de transformació, que ens obligarà a repensar el perfil formatiu del nou Enginyer 4.0, aspecte en el qual que ja estem treballant a l’àrea de Mecatrònica de l’Escola Superior Politècnica.

Tots aquests canvis tecnològics també suposen un canvi en la manera de fer. Hi haurà un canvi en el perfil professional que es buscarà?
Aquest canvi existirà i la seva importància pot donar lloc a desajustos importants entre l’oferta i la demanda de feina. Caldran perfils professionals amb capacitat per adaptar-se, per prendre decisions en entorns de complexitat i intel·ligència social, entre d’altres aspectes. En aquest sentit, el TecnoCampus ha de ser una infraestructura fonamental per ajudar a conduir aquet trànsit al seu territori d’influència.

Un dels temes tractats va ser el sorgiment de nous models de producció degut a la incorporació de les noves tecnologies, el que anomenarien fabricació intel·ligent. Què implicarà tot això?
Des del meu punt de vista, el canvi principal és manera com es generarà valor. Es tracta de generar coneixement monitoritzant el propi sistema productiu i aplicar aquest coneixement, combinat amb l’experiència i les pròpies noves tecnologies, per crear productes d’alt valor afegit amb un important impacte en termes de creació de riquesa i ocupació. La conseqüència d’aquest procés de fabricació intel·ligent porta a la digitalització del producte, associant a la materialització física un servei de valor.

Tot i així, suposo que aquest canvi de paradigma té alguns riscos...
Evidentment, i en destacaria principalment dos. D’una banda, la interconnexió de tots els equips, màquines, i sistemes de gestió i supervisió de l’empresa, juntament amb l’aparició del cloud computing, a més d’obrir noves perspectives per a la fabricació intel·ligent, estableix nous i importants reptes de ciberseguretat. Per l’altra, els importants canvis en el funcionament de la smart factory redefineixen el perfil competencial de la força de treball (alguns analistes parlen d’smart workers), fet que pot generar importants desajustos entre oferta i demanda en el mercat laboral del sector industrial.

De quina manera aquesta quarta revolució industrial afectarà a allò que s’ensenya des de les universitats?
El procés de transformació digital de la funció de producció generarà nous tipus de llocs de treball i en farà desaparèixer d’altres. Cal que el sistema educatiu sigui capaç de dotar els enginyers de competències relacionades amb aquest procés de transformació. És fonamental que els enginyers de les IT (Information Technology) disposin de prou coneixements sobre OT (Operational Technology), i que els enginyers industrials siguin competents en la gestió i l’aplicació de les TIC. Alhora, cal que els estudiants siguin capaços d’integrar aquestes tecnologies en l’entorn de la nova indústria. Tot i així, no s’ha d’oblidar la importància de millorar i adequar també els programes formatius en l’àmbit de la formació professional.