La demanda d'habitatge en propietat a Catalunya doblarà l'oferta l'any 2025

La càtedra d'empresa "Habitatge i Futur" de la Universitat Pompeu Fabra, dirigida pel professor del TecnoCampus Josep Maria Raya, i l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) ha presenat el monogràfic "Estimació de la demanda solvent d'habitatge nou a Catalunya i les seves províncies", elaborat per l'equip de treball de la càtedra format per Catalina Llaneza Hesse, Josep Maria Raya i Jaume Garcia Villar, vinculats al Departament d'Economia i Empresa de la UPF.

El document se centra en l'anàlisi de la demanda efectiva d'habitatge en propietat a Catalunya segmentada per províncies fins a l'any 2025, per estudiar-ne l’evolució en els últims anys i treballar amb diferents escenaris, del més optimista al més pessimista. L'estudi se centra en l'anàlisi de la demanda efectiva d'habitatge en propietat a Catalunya segmentada per províncies fins a l'any 2025, per estudiar-ne l’evolució en els últims anys i treballar amb diferents escenaris La presentació de l'estudi ha tingut lloc el 12 de maig, al matí, a la seu del TecnoCampus de Mataró, a càrrec del professor de la UPF Josep Maria Raya, coordinador de l’equip de treball i director de la Càtedra Habitatge i Futur, acompanyat del president de l'APCE, Xavier Vilajoana, i del director general de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, Josep Lluís Checa. 

El monogràfic realitza una estimació de la demanda potencial d'habitatge principal a partir dels escenaris de creació de noves llars estimades per l'Idescat per al període 2021-2025. Així, es poden observar diferents escenaris que fan referència a la projecció de llars per a Catalunya el 2025 desglossat per províncies. D'una banda, l'escenari més optimista (escenari alt) estima una taxa de creació de noves llars entre el 2021 i el 2025 del 7,85%, la qual cosa equival a 237,85 mil noves llars a Catalunya. D'altra banda, l'escenari més pessimista (baixa de població), estima un creixement a Catalunya en el mateix període de 89,04 mil llars. Si s'analitzen les dades a nivell provincial, s'observa que, independentment de l'escenari, Barcelona, Girona i Tarragona experimentarien un creixement de les llars que seria d'entre 74,67 i 178,51 mil a Barcelona, entre 12,18 i 30,32 mil a Girona i entre 5,16 i 24,15 mil a Tarragona. Per la seva banda, Lleida registra una estimació negativa en l'escenari més pessimista, amb una caiguda d'aproximadament 3 mil llars, mentre que en l'escenari més optimista creixeria en 4,87 mil llars.

Les preferències personals de la població en matèria d'habitatge han anat evolucionant amb els anys, tot adaptant-se a la situació econòmica existent en cada època. Així, fa 70 anys, l'habitatge de lloguer constituïa la meitat del mercat, un percentatge que va anar minvant amb els anys a causa de diferents aspectes com ara les constants polítiques públiques dissenyades per promoure l'habitatge de propietat en detriment de l'habitatge de lloguer privat i públic.

Barcelona és la província que més oferta requereix, amb 61,52 mil habitatges, seguida de Girona i Tarragona, amb una demanda potencial de 10,77 mil i 8,97 mil respectivament. Per contra, en el cas de Lleida la projecció és molt menor, amb una estimació de 1.520 unitats.  En aquest sentit, la nova oferta necessària per cobrir la demanda de l'any 2025 a Catalunya seria d'aproximadament 80 mil nous habitatges.

D'altra banda, el monogràfic presenta l'escenari de baixa de població, el més pessimista, respecte a la demanda efectiva d'habitatge en règim de propietat per al mateix període. 

Així, segons l'escenari de baixa població, per satisfer la demanda d'habitatge de noves llars per a l'any 2025 a Catalunya l'oferta d'habitatges hauria d'augmentar en unes 43 mil unitats aproximadament.  En el cas de Barcelona es projecta una demanda d'habitatge de 36,58 mil unitats, seguida per Girona, amb uns 6 mil habitatges, i Tarragona, amb 3 mil habitatges. En el cas de Lleida s'estima una pèrdua de 500 llars en règim de propietat i, per tant, una demanda d'habitatges negativa.

En definitiva, si s'assumeix l'escenari mitjà com a límit superior i el de baixa població com a límit inferior, la demanda efectiva d'habitatge en propietat  a Catalunya per a l'any 2025 es trobarà entre els 43 mil i els 80 mil habitatges. En el cas de Barcelona, l'interval serà de 37 a 62 mil habitatges,  a Girona serà de 6 a 11 mil,  a Tarragona de 3 a 9 mil i a Lleida augmentarà com a màxim en 1,5 mil habitatges.  Si a això se li suma la demanda d'inversió o d'habitatge secundari, la demanda total podria situar-se entre 104 i 150 mil habitatges el 2021-2025.

L'escenari actual se situa en una producció molt per sota de la demanda d'habitatge requerida per la població, com s'ha anat observant. A més, en els darrers anys, la construcció de nous habitatges a Catalunya oscil·la al voltant d'11 mil habitatges, fet que produeix una tensió de preus a l'habitatge nou, ja que la demanda dobla l'oferta, per tant, els preus es disparen. Una situació que es veurà encara més agreujada pel context internacional actual, amb els problemes de subministraments iniciats al segon semestre de 2021 i en l'actualitat amb el conflicte de Rússia-Ucraïna, que no faran sinó augmentar aquests costos.