Que estàs buscant?
Después de que las instalaciones del parque empresarial reabrieran ya, parcialmente, con la entrada de la zona sanitaria a la que pertenece el TecnoCampus en la fase 1, el TecnoCampus da un paso más en el regreso escalonado a las actividades presenciales con el Plan de desescalada del conjunto de los edificios del parque, que prevé la reapertura en escalnoada según la fase de desescalada (a partir del lunes 8 de junio, fase 2).
Este plan permitirá reabrir algunos servicios que afectan a los estudiantes (servicio de préstamo de material audiovisual SERMAT, laboratorios, entre otros) cumpliendo todas las medidas de seguridad para preservar la salud de trabajadores y usuarios.
En el ámbito universitario, hasta la finalización del curso tanto la docencia como la evaluación del tercer trimestre se llevarán a cabo online. El TecnoCampus reafirma su compromiso con la presencialidad en la docencia. No obstante, se está elaborando toda la planificación con la previsión de empezar el curso 2020-2021 con un modelo híbrido en el que, durante un tiempo, se compagine la presencialidad, especialmente en actividades donde es indispensable, como son las prácticas, con la docencia online, en aquellas actividades más teóricas.
Un total de 1.440 estudiants del TecnoCampus han participat en la votació del disseny de la carpeta del curs 2020-2021. Cada participant ha pogut votar una de les cinc propostes escollides pel jurat com a finalistes d'entre les 53 propostes presentades. La guanyadora és l'estudiant Mariona Gonzalez Garcia, amb el disseny "Futur tecnològic. El present" (a la imatge), que ha obtingut un total de 545 vots. El premi està dotat amb 300 euros i la utilització del disseny per a la carpeta, que durà la seva firma.
El professor del Grau en Mitjans Audiovisuals Eloi Aymerich ha publicat un article a la revista Crític on reivindica una cultura plural, comunitària i sense afany de lucre en el període post COVID-19.
L'article reclama posar la cultura i la comunicació com a eixos centrals del nou debat postcoronavirus en un paradigma que ja és plenament digital. Així, posa en valor la cultura micro enmig de l'oceà digital; i reivindica internet com una oportunitat per la cultura més petita i independent. També s'exposa la insostenibilitat de la precarietat laboral del sector. "La cultura ja patia els mals de la precarietat, la desigualtat o la concentració de poder en poques mans. Ara lloem com una història d'èxit la situació precoronavirus, que no era ni justa ni suportable" explica l'autor.
El professor també reivindica la cultura local, de km0, artesana, sense afany de lucre, micro, associativa, que respòn de forma col·lectiva i que es reconeix des d’una perspectiva econòmica plural. Unes pràctiques que segons l'autor esdevenen contrahegemòniques perquè aposten per una altra escala econòmica de la cultura, més social i horitzontal. I explica que només es podran construir futurs sostenibles per a la cultura i la comunicació si es construeixen escenaris de resistència: "la resistència tindrà lloc no tan sols per a oposar-se o per a anar en contra. La resistència s’esdevé també per poder continuar existint, per a sobreviure. Per continuar llaurant nous futurs".
Aymerich defensa que la prioritat de les noves polítiques culturals i de la comunicació hauria de ser apostar per "una cultura de servei públic, plural, comunitària, de paradigma democràtic. Molt més equilibrada i sostenible, d’arrel local, capaç de bastir aliances, feta molt més en xarxa i que deixi d’entendre la cultura com una mercaderia".
Imatge de Free-Photos a Pixabay
La Universitat Pompeu Fabra ha signat un acord amb la plataforma de cursos edX que permetrà als estudiants del TecnoCampus obtenir els certificats dels cursos de forma gratuïta. Com a centres adscrits a la UPF, les tres escoles universitàries del TecnoCampus i els seus estudiants es poden beneficiar d’aquest acord amb la plataforma de cursos MOOC.
Aquest acord consisteix en més de 800 cursos MOOC gratuïts de prestigioses universitats internacionals com Harvard, Berkeley i el Massachusetts Institute of Technology (MIT).
S’imparteixen cursos en diferents àmbits com comunicació, dret, economia i finances, enginyeria, història, humanitats, literatura, etc. i en diferents nivells: principiant, intermedi i avançat. A més, els cursos estan disponibles en diferents idiomes com el castellà, anglès, francès, italià, etc.
Els alumnes no han de pagar cap matrícula d’inscripció als cursos i, gràcies a aquest acord, tampoc haurà de pagar cap tarifa d’obtenció del certificat de finalització del curs (fet que pot suposar un estalvi de fins a 450$).
Si voleu beneficiar-vos d’aquesta promoció com a estudiants del TecnoCampus, heu de demanar un codi d’accés i registrar-vos al curs abans del 30 de juny del 2020. Es pot sol·licitar un sol codi per persona, que podrà ser aplicat a un curs. Es crearà una llista d’espera pels membres de la comunitat que vulguin registrar-se a més d’un curs i, per tant, necessitin més d’un codi. Tingueu en compte que, tot i que el curs al qual us voleu inscriure comenci més tard, heu de fer el registre abans del 30 de juny per obtenir el certificat gratuït.
Podeu sol·licitar aquest accés enviant un correu a sqai@tecnocampus.cat i rebràs un codi amb les instruccions per dur a terme el registre.
L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha reconegut el tercer tram (sexenni) de recerca a la professora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus Esther Cabrera. En aquesta entrevista repassa els reptes de la professió, especialment pel que fa a la recerca.
P. Què significa en l’àmbit de la infermeria la recerca científica?
R. Tradicionalment, a les infermeres se’ns reconeix un paper fonamental en l’assistència, al costat dels malalts, però sovint s’oblida que la infermeria, com a ciència, ha d’avançar mitjançant la recerca. La investigació que realitzem ara ja moltes infermeres és una recerca aplicada. Intentem trobat respostes a problemes de salut del nostres pacients que permetin millorar la seva qualitat de vida.
P. Com es pot compaginar la recerca i l’assistència en el cas de les infermeres?
R. Doncs és molt complicat. No hi ha espai dins de les jornades laboral als hospitals per fer recerca, a diferència d’altres disciplines. Les infermeres treballen en torns de 7 a 12h al costat del malalt, i no es dona temps per llegir evidència científica, fer estudis, treballar en projectes multidisciplinaris. Ho has de fer fora de la teva jornada laboral, i es molt difícil. S’ espera d’una bona infermera que tingui experiència assistencial però no en recerca, encara que, poc a poc, cada vegada més es veuen infermeres amb responsabilitat en recerca als hospital, però no és habitual. Per altra banda, hauria d’estar integrat en la praxis diària de totes les infermeres i no d’unes poques.
P. On estaria la solució?
R. Doncs un bon començament seria poder tenir places vinculades en universitats i hospitals. Això permetria tenir bons professionals assistencials que, a més, treballessin a les universitats fent docència i recerca. Per als professionals seria estimulant i gratificant i, per als estudiants, un valor afegit, ja que tindrien docents ben qualificats i amb contacte amb una realitat assistencial.
P. En el seu cas concret, és de les poques docents i investigadores d’aquest àmbit amb tres trams de recerca reconeguts per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari?
R. Sí, la meva trajectòria ha estat una mica diferent. Jo vaig renunciar a la pràctica assistencial després de 10 anys treballant a l’Hospital de Sant Pau, per anar-me’n als EUA, on vaig iniciar-me en la recerca. Quan vaig tornar, vaig compaginar l’activitat de recerca a la Fundació de Recerca a Sant Pau amb l’activat assistencial, fins que vaig haver d’escollir, fer docència i recerca o continuar treballant com a infermera. Vaig començar a la Universitat fent docència i recerca a l’any 1998, i des de llavors ha estat així i he tingut la sort de treballar amb equips molt bons en recerca a nivell nacional. Aquests últims anys han estat més complicat perquè he hagut de compaginar la recerca amb les tasques de gestió com a directora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus, però suposo que quan una cosa t’agrada treus temps d’on sigui....
Però encara avui, trobo molt a faltar els pacients, i més en aquests dies. Tenir cura es l’essència de la nostra professió i ho portem molt integrat, les infermeres. Aprofito per donar les gràcies a les meves companyes de l’escola, que han treballat aquests dies amb pacients de COVID-19 i als nostres estudiants de quart curs. Ens han representat a totes, han fet una tasca fantàstica en moments molts difícil. Moltes gràcies!
P. En quin àmbit concret s’ha centrat la seva recerca?
R. Jo vaig començar fa molt anys a treballar com podíem millorar les condicions de les persones amb un alt grau de dependència i cóm ajudar els seus familiars. Primer, amb una xarxa nacional RIMARED, i després, amb diferents projectes de l’Instituto de Salud Carlos III (Ministerio de Sanidad ) i projectes marcs europeus vinculats a la demència i els cuidadors. Amb aquesta línia de treball continuem en el grup de recerca GRACIS (Atenció a la Cronicitat i Innovació en Salut) i, més recentment, amb la Càtedra d ‘Envelliment i Qualitat de Vida que dirigeixo.
Volem aprofundir i trobat millors maneres de treballar per poder garantir que les persones grans tenen un bon envelliment. Envellir ha de convertir-se en una oportunitat per viure millor i no en una amenaça com em vist aquest dies. Hem d’anticipar-nos a problemes que estem veient que fan a la població gran més vulnerable. No podem permetre que persones grans i familiars pateixin situacions d’abandonament social i sanitari.
P. Com canviarà la recerca en infermeria, i la pròpia professió, arran de al crisi del coronavirus?
R. Doncs com canviarà en la gran majoria de disciplines de salut. Ara mateix la recerca i els recursos per fer-la estan focalitzats a trobar una vacuna per immunitzar la població. Ens hem adonat que, a més, la població gran es la més vulnerable. Haurem de tenir en compte aquest factor. Per altra banda, la situació viscuda a les residencies em fan pensar que potser no tenim un model ben preparat i amb els recursos necessaris. Potser si culturalment en el nostre país (com s’ha vist en molts estudis europeus) les persones grans volem envellir a casa nostra, hauríem de dedicar més esforços a intentar que sigui així, amb qualitat, amb garanties, amb recursos.
P. Com animaríeu les infermeres i els infermers d’avui i del futur a dedicar-se a la recerca?
R. La recerca que fem les infermeres es molt àmplia. Avaluació d’intervencions en salut, impacte emocional en els pacients, qualitat de les cures, impacte social i sanitari dels processos crònics, l’envelliment i les seves repercussions socials i sanitàries, la família i les cures informals... I cada vegada més en entorns multidisciplinaris i en projectes internacionals on és molt valorada la nostra participació. A més, el lideratge en molts projectes ens ha fet cada vegada més visibles. El grup GRACIS té diferents línies de treball on intentem implicar el PDI associat i estudiants del Màster en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’Envelliment, en diferents projectes, com són el projecte europeu I-BOX i STEMM i el projecte Mataró et cuida. Pensem que aquesta es un bona manera d’iniciar-se en la recerca i començar a caminar.
Un grup d'estudiant de l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa del TecnoCampus impulsa la iniciativa Meet de Leaders, un seguit de trobades amb empresaris d'èxit, que aporten la seva experiència i la comparteixen. Els pots seguir a Linkedin i a Instagram.
Aquest és el vídeo de presentació de la iniciativa:
La Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme ha publicat les bases per optar a una de les beques per finançar, totalment o parcialment, la matrícula de nou accés als estudis de grau que s’impartiran el curs vinent. La convocatòria consta de 30 beques, i el termini per sol·licitar-les acaba el 24 de juny.
Els criteris de valoració dels candidats a obtenir beca es basen en factors socioeconòmics i d’expedient acadèmic, prioritzant els primers respecte els segons, i es valora la procedència geogràfica (amb puntuació per als residents a Mataró i, en menor mesura, a la resta de municipis del Maresme). Es vol reconèixer, així, la territorialitat del projecte, i l’esforç fet pels ciutadans mataronins en el projecte del TecnoCampus, impulsat per l’Ajuntament de la ciutat.
També es prioritzen aquells que optin per cursar estudis de grau de l’àmbit de les enginyeries, i s’afavoreixen les noies, entre les quals hi ha una manca de vocacions per a aquest tipus d’estudis.
En funció dels punts que assoleixin, els candidats podran optar a les cinc beques pel 100% del preu de la de la matrícula, les cinc pel 75%, les deu beques pel 50% o les deu beques pel 25%.
Un cop obtinguda una d’aquestes beques, adreçades nous estudiants de grau, es renoven any a any, mentre duren els estudis, i sempre que no canviï la situació econòmica de la unitat familiar de l’estudiant. El curs 2019-2020, el TecnoCampus ha atorgat un total de 71 beques a la matrícula de grau –entre noves adjudicacions i renovacions-, a les quals cal afegir les 17 beques a esportistes d’alt nivell perquè compatibilitzin esport i formació universitària.
Tota la informació sobre aquestes beques es pot consultar aquí.
També es pot accedir, mitjançant aquest apartat a la web, a la informació sobre altres beques ajuts -tant propis com d’altres institucions i administracions- i sobre bonificacions i préstecs per finançar la matrícula que es posen a l’abast dels estudiants del TecnoCampus.
En fecha 25 de mayo, la zona sanitaria metropolitana norte, donde está ubicado el TecnoCampus, ha pasado a la fase 1 del plan de desescalada de la crisis sanitaria causada por el coronavirus.
En este sentido, a partir de esta fecha se ha establecido un control de entrada al parque y el restablecimiento de los horarios de apertura del parque empresarial (edificios TCM2 y TCM3), mientras que las instalaciones universitarias (edificios TCM1 y TCM6) permanecen cerradas al público.
Segun lo previsto en el “Pla de mesures de prevenció del SARS-CoV-2 per al retorn generalitzat a l’activitat presencial de les empreses del Parc TecnoCampus ” y el “Protocol per a l’ús dels espais comuns del Parc Empresarial del TecnoCampus de prevenció del SARS-CoV-2, el parque tiene un único punto de acceso en el hall de TCM2, desde donde se puede acceder a las oficinas de cualquiera de las dos torres -TCM2 y TCM3- en horario normalizado, de las 8 a las 22 h., con uso exclusivo de una puerta de entrada y otro de salida. Fuera de este horario, los trabajadores podrán acceder a los edificios a través de las puertas con acceso electrónico.
En este punto de acceso del TCM2 ha establecido el control preventivo de la equipación de protección obligatoria.
El servicio de conserjería ha sido restablecido, en horario de 8 a 22 h., con todas las tareas de recepción, gestión de correspondencia y paquetería, control de acceso y el resto de funciones que se desarrollan en una situación habitual. El servicio de limpieza se ha reforzado, y el de vigilancia de seguridad es de 24 horas.
A continuación, te invitamos a ver un video donde de manera gráfica te contamos las principales medidas que afectan trabajadores, empresas y visitantes del parque:
La Jornada ACCID és, des de fa anys, l'esdeveniment de referència en l’àmbit comptable, financer i de control de gestió, amb l’objectiu de ser un punt de trobada de diferents col·lectius, com emprenedors, directius, professionals i acadèmics de la comptabilitat i la direcció d'empreses.
En un moment d’extrema complexitat degut a: globalització, canvis en les regulacions, nous riscos emergents, nous models de governança, disrupció tecnològica digital, exigència de noves competències per als professionals relacionats amb la comptabilitat, la gestió i el control, ja sigui de l’entorn empresarial, professional o acadèmic, la JORNADA esdevé una cita de màxim interès.
Amb la situació de l’estat d’alarma per la COVID-19, davant la impossibilitat de mantenir el seu format presencial per les mesures governamentals adoptades i a causa de la creixent preocupació per la salut pública, i seguint les indicacions del Ministeri de Sanitat, l'Organització Mundial de la Salut, el Govern de la Generalitat i altres autoritats locals,la VI Jornada “Noves tendències en Comptabilitat i Gestió” prevista pel 5 de juny es farà en un format VIRTUAL, al llarg dels mesos de maig, juny i juliol.
El seu programa ha estat redissenyat per poder incloure nou webinars que es faran a través de la plataforma digital que proporcionarà l’entitat coorganitzadora, el parc tecnològic TecnoCampus, amb un webinar acadèmic previ a la jornada a finals de maig, cinc webinars professionals el mes de juny i tres webinars acadèmics el mes de juliol.
Els webinars professionals del mes de juny inclouran conferències sobre la transformació de la professió comptable, les TICs, la comptabilitat pública, sostenibilitat, responsabilitat social, informació no financera, entre d’altres, així com recollir l’impacte de la COVID-19 en aquests àmbits. A més, acollirà la trobada de l'Agrupació de Professorat de Comptabilitat i Control de l’ACCID (APC), amb la impartició d’un primer webinar acadèmic previ a la Jornada al maig i els 3 webinars posteriors al juliol.
Claudia Danesi, directora d’Empresa i Emprenedoria del Tecnocampus, analitza juntament amb altres experts la situació actual per a moltes empreses degut a l’efecte del COVID-19.
Segons Danesi, a nivell estratègic , algunes empreses han hagut de reorientar la seva activitat i redefinir el seu model de negoci de futur. Un exemple d’això s´ha produit a Mataró i al Maresme, on empreses del sector textil han començat a produir mascaretes, bates i altres productes pel sector sanitari.
El TecnoCampus, amb el suport d’ACCIÓ, posa en marxa TecnoCampus StartHealth, un programa d'acceleració destinat a projectes d'alt potencial de creixement en el sector salut.
TecnoCampus StartHealth és el programa d’acceleració per a startups del sector salut que ofereix suport en la validació de la tecnologia i el model de negoci, en el llançament del producte al mercat i accés a finançament per accelerar el seu creixement.
Durant cinc mesos, les deu startups seleccionades gaudiran d’assessorament expert individualitzat, formació especialitzada, connexió amb l’ecosistema innovador, accés a finançament i espai de treball gratuit a la incubadora TecnoCampus.
Start Health s'adreça a startups de nova creació, fins a cinc anys de vida, que desenvolupin innovacions tecnològiques vinculades al sector salut en els àmbits: Digital Health (Plataformes web, mòbils, IA, IoT, Big Data), Medical Devices (Instruments mèdics, Rehabilitació, Diagnosis malalties) i Biotech.
El programa compta amb la col·laboració de Ship2B, Bstartup Health, UPF Ventures, 101 ventures, Barcelona Health Hub, WA4STEAM, el Consorci Sanitari del Maresme, Fundació TIC Salut Social i la Diputació de Barcelona.
Les startups interessades poden presentar les seves sol·licituds, fins al 15 de juny, a través de la web.
El diari El País ha publicat un article sobre com la crisi del coronavirus Covid-19 està afectant la indústria dels videojocs. Un dels experts que opina sobre com transformarà les empreses i els hàbits de consum és el professor del Grau en Disseny i Producció de Videojocs, Anton Planells. Planells apunta que "la indústria del videojoc potser no s'ha vist tan afectada, però jo crec que sí que hi ha hagut un canvi en el consumidor”.
Podeu llegir l'article sencer aquí: "Se dispara el consumo ‘online’ de videojuegos".
També sobre aquesta temàtica, en aquest cas centrat en l'ús dels videjocs durant el confinament, el professor del Grau en Disseny i Producció de Videojocs Carlos González Tardón apunta en un article a La Vanguardia que "els videojocs estan dissenyats amb la finalitat de produir el fenomen psicològic de la inmersió, que é quan t'evadeixes de la realitat propera per entrar en el món del joc, cosa que pot ser una via d'escapament per a l'enclastrament de l'actual situació."
Podeu llegir l'article sencer aquí: "Recomendaciones para controlar el uso de videojuegos durante el confinamiento"