La professora de l'Escola Superior de Ciències de la Salut Esther Cabrera acaba de publicar un article a la revista Life relacionat amb la qualitat de vida dels cuidadors de persones amb demència. La revista Life es una revista científica d’accés obert multidisciplinar de l’àmbit de ciències de la vida, indexada en el segon quartil del àmbit de la biologia de l'editorial MDPI.  L’estudi publicat per Cabrera y col·laboradors aborda la situació a la qual s’enfronten les persones que han de cuidar de persones amb demència, la més prevalent de les quals és l’Alzheimer.

L'impacte psicològic que té la malaltia sobre el cuidador influeix negativament en la seva qualitat de vida. Els factors analitzats, com la fase en la qual es troba la malaltia, els símptomes neuropsiquiàtrics i la sobrecàrrega percebuda pel cuidador influeixen directament en aquesta avaluació. L’estudi, realitzat sobre 160 cuidadors, també mostra que els homes mantenen millor qualitat de vida que les dones cuidadores.

Aquest estudi s’emmarca dins el projecte finançat per la Fundació de la Marató TV3 (número de registre 20144410) Evaluation of an innovative information, training and social support intervention “INFOSADEM” to principal caregivers of dementia patients living at home. Experimental study, dotat amb 133.700€ a la Fundació Clínic per la Recerca Biomèdica, en el qual la professora Cabrera i el grup de recerca GRACIS del TecnoCampus col·laboren com investigadors.

Foto: "Alzheimer's and Happy" by MTSOfan is licensed under CC BY-NC-SA 2.0

Set estudiants del TecnoCampus van rebre dimecres 21 d’octubre, en un acte celebrat virtualment, les beques On The Move que els permetran fer estades internacionals fora de la UE durant aquest curs. A l'acte hi van participar el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, i el director general de Sabadell Consumer Finance, Miquel Costa.

Les beques són una iniciativa del TecnoCampus, i enguany arriben a la 6a edició. Formen part de l’estratègia d’internacionalització i foment de la mobilitat dels estudiants, un dels pilars del estudis universitaris al TecnoCampus. Permeten als estudiants sufragar parcialment les despeses de l'estada en universitats de països tan llunyans com Argentina, Taiwan o República de Corea, i amb les quals el TecnoCampus té signats convenis bilaterals. Totes elles queden fora de l’abast del programa Erasmus+ (Europa).

Les beques On The Move están dotades amb 1.000 euros cadascuna, que aporten a parts iguals Sabadell Consumer Finance, de Banc Sabadell (entitat patrocinadora), i la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme.

Aquest any, les universitats i estudiants que hi faran estades són:

• Pau Aparici Nguyen. Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació, docència en anglès. Shih Chien University (Taiwan).
• Jonathan Ferreras Ferreras. Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació, docència en anglès. Ajou University (República de Corea).
• Irene Ledesma Gomez. Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals. Ajou University (República de Corea).
• Laura Panisello Valldepérez. Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals. Universidad Argentina de la Empresa (Argentina).
• Marcel Ruiz i de Vilallonga. Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals. Ajou University (República de Corea).
• Joan Sala Rifà. Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació, docència en anglès. International College of Management (ICMS) (Austràlia).
• Arnau Tarragó i Bardés. Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals. Tecnológico de Monterrey (Mèxic).

 Els vols conèixer?

El 3 de novembre de 2010, fa avui exactament 10 anys, s'inaugurava de manera ofiicial el TecnoCampus, el fruit d'un projecte d'unificació i impuls dels estudis universitaris a Mataró i del suport a empreses i emprenedors en la transició cap a un model productiu basat en la tecnologia i el coneixement.

Per commemorar aquest aniversari, s'ha posat en marxa la web 10anys.tecnocampus.cat, que mostra d'una manera gràfica i amb xifres l'evolució del TecnoCampus en aquesta dècada, així com els reptes de futur que es plantegen de cara als propers anys.

Els grups de recerca del Tecnocampus AFIRS (recerca en rendiment esportiu) i GTSD (Grup de tractament del senyal i dades) han realitzat una investigació sobre la fatiga després d'exercici físic intens. En aquest estudi, els participants realitzaven diverses activitats físiques i es mesurava la fatiga a partir de mesures físiques i metabòliques (lactat). També es van agafar mostres d'escriptura manuscrita que, posteriorment, van ser analitzades per trobar diferències en la pròpia escriptura.

L'estudi demostra que, després d'exercicis intensos, l'escriptura es veu afectada i que el temps de recuperació necessari és superior al que semblen indicar les mesures físiques i metabòliques. Per tant, la fatiga cognitiva requereix més temps de repòs abans no es recuperen les capacitats habituals. Les conclusions són interessants pel fet que el rendiment esportiu es veu afectat inversament per la fatiga física, però els aspectes cognitius, més difícils de mesurar amb indicador biològics, també afecten. Per exemple, en un futbolista és important la forma física però també la capacitat del cervell per a preveure els moviments dels altres jugadors i preveure estratègies.

Aquest treball ha estat publicat a la revista indexada a Web of Science, en segon quartil, Applied Sciences. Els autors són els directors del grups de recerca Manuel Vicente Garnacho Castaño, Marcos Faúndez Zanuy, i el professor Josep López Xarbau. És la primera col·laboració amb publicació científica conjunta entre l'Escola Superior de Ciències de la Salut i l'Escola Superior Politècnica del TecnoCampus. El títol del treball és "On the Handwriting Tasks’ Analysis to Detect Fatigue" i es pot llegir en obert en aquest enllaç.

La Càtedra d'Economia Social i el grup de recerca Narratives de la Resistència,amb el suport de la Diputació de Barcelona, organitzen un seguit de xerrades que se celebraran via Zoom, dedicades a la "No ficció cooperativa i col·laborativa: estratègies i casos".

17 de novembre a les 12h: Cooperativisme i no ficció creativa

Ponent: Joan Miquel Bergas, professor associat a la UOC i cooperativista a La Borda 

Més informació

20 de novembre a les 12 h: Creació audiovisual col·laborativa: el cas del LAAV_ de MUSAC

Ponent: Belén Sola, departament d'educació i acció cultural del MUSAC i LAAV_ Laboratori d'Antropologia Audiovisual Experimental 

Més informació

20 de novembre a les 15 h: No ficció cooperativa i col·laborativa: estratègies i casos
Ponent: Sàgar Malé, de Mapasonor, associació de creació documental.

Més informació

Les conferències es duran a terme en castellà i la participació és gratuïta.

Els professors i investigadors Juan Carlos Sánchez-Marín i Antonio Planells-de la Maza, de l’Escola Superior Politècnica del TecnoCampus, conjuntament als investigadors de la Universitat de Barcelona Endika Rey y Maddalena Fedele, han presentat la comunicació “Los argumentos universales de la tercera edad de oro de la televisión: Un análisis exploratorio de la ficción seriada actual” al VII Congrés internacional de l’AE-IC (Asociación Española de Investigación en Comunicación), “Valencia 2020, Cultura y diversidad”.

L‘estudi, fruit d’una col·laboració entre els grups de recerca de l’Escola Superior Politècnica Cultura i Tecnologia Lúdica i Narratives de la Resistència, ha consistit en una anàlisi dels arguments universals presents a les ficcions seriades contemporànies de tres plataformes de distribució de continguts online HBO, Prime Video y Netflix.

Amb la finalitat de contribuir a la formació de bons professionals, l’empresa AQUAHOTEL concedeix beques d’estudi als estudiants amb millor expedient acadèmic i amb una alta motivació dels estudis del doble Grau en Turisme i Gestió del Lleure i Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació impartits per l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa del TecnoCampus (ESCSET).

Tota la informació està disponible aquí.

Quatre treballs desenvolupats per estudiants del TecnoCampus han estat seleccionats en la Setmana del Talent Audiovisual, que tindrà lloc de l'1 al 4 de desembre. Es tracta de dos treballs del Grau en Disseny i Producció de Videojocs i dos del Grau en Mitjans Audiovisuals.

Pel que fa als primers, es tracta dels projectes “Advanture” i “The Frightening Nightmare of Little Eddy”, desenvolupats en el marc de l’assignatura Projecte de Creació i Desenvolupament III que té lloc al tercer trimestre del tercer curs del grau. Els estudaints han realitzat tot el cicle de producció d’un videojoc, des de la idea, el disseny, el prototip i la producció, en un període de deu setmanes.

• Advanture és un videojoc 3D d’aventura per a un jugador desenvolupat per Marc Comes, Mireia Colell, Xavier Cortés, Gerard Feixes, Àlvaro Olivet i Aina López.
  Sinopsi: aspira tots els signes de vida del planet remot on has aterrat, i ompla la teva caravana espaial per poder tornar a casa. Més informació: pàgina web i Gameplay Walkthrough. 

• The Frightening Nigtmare of Little Eddy és un videojoc 3D d’aventura en tercera persona desenvolupat per Rodrigo Ben, Dani Rodríguez , Martí Guillot, Miquel Martí, Toni Galmés, Albert Medina.
  Sinopsi: escapa del malson on has quedat atrapat i interactua amb els elements dels somnis de l’entorn. Lluita contra els enemics i fes servir el teu enginy per escapar de la mansió inspirada en les il·lustracions de Tim Burton. Més informació: pàgina web i Gameplay Walkthrough.

Quant al Grau en Mitjans Audiovisuals, els dos projectes que hi participaran son "Reteníem rutina" (ficció), que té com a director a Adrià Saiz?, i "Cercanías" (ficción), que té com a showrunner Manu Rodriguez.

El grup de recerca en Activitat Física, Rendiment i Salut (AFIRS) del TecnoCampus ha realitzat una recerca per a determinar els efectes de la suplementació amb nitrats en el rendiment esportiu i la seva associació fisiològica amb les respostes hormonals, metabòliques i mecàniques en atletes molt entrenats de CrossFit.

L'estudi demostra que els nitrats del suc de remolatxa incrementen el rendiment de les rutines gràcies al temps de recuperació entre exercicis. Els majors canvis percebuts en els nivells de cortisol després de la ingesta de suc de remolatxa podrien haver contribuït a aquest increment del rendiment activant mecanismes per a incrementar els substrats energètics en la musculatura fatigada.

L'estudi es va realitzar íntegrament en el Laboratori d'Activitat Física, Rendiment i Salut (LARS) del TecnoCampus i va sorgir d'un TFG de l'estudiant del grau de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Mario Ruiz Hermosel, realitzat en el curs acadèmic 2019-20. Aquest treball ha implicat un equip multidisciplinari en el qual han col·laborat els professors de l'Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus Noemí Serra, Xavier Viñals, Manuel Gomis Bataller, Sergio Vilches-Saez i Manu Garnacho, a més de col·laboradors de la Universitat de Barcelona (Teresa Carbonell); de l'Hospital de Mataró (Eulogio Pleguezuelos) i del Campus Docent de Sant Joan de Deu (Lorena Molina).

El treball, titulat “Understanding the effects of beetroot juice intake on CrossFit performance by assessing hormonal, metabolic and mechanical response: a randomized, double-blind, crossover design” ha estat publicat en la revista indexada en la Web of Science “Journal of the International Society of Sports Nutrition”. En una revista de primer quartil amb un factor d'impacte de 5,025 i, actualment, és la revista nº6 en el rànquing de Medicina de l'Esport.

Hem entrevistat l’Adriana Collado, Alumni del TecnoCampus.

L’Adriana va estudiar el Grau en Ciències Empresarials, l’actual Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació, i es va graduar tot just fa 10 anys, quan l’Escola Universitària del Maresme es traslladava al nou edifici del TecnoCampus.

Hem parlat amb ella de la seva dilatada experiència en el món laboral, i és que en només 10 anys al món laboral, ha treballat a empreses com Google, Rakuten o BlaBlaCar, i actualment és directora de màrqueting a l’empresa internacional Free Now.

Ens ha deixat alguns consells sobre sortides laborals per als estudiants de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa del TecnoCampus, però també d’altres generals sobre el seu pas per la universitat per a la resta d’estudiants del TecnoCampus.

Et vas graduar en Ciències Empresarials tot just fa 10 anys. Com recordes el teu pas per la universitat?

Vaig fer la diplomatura d’empresarials a la EUM (antiga ESCSET) i va ser una gran experiència, amb grans professors i un edifici molt especial al costat de la platja.

Si haguessis d’escollir un record del teu pas pel TecnoCampus, quin seria?

Hi ha tants que no em podria quedar amb un. Records a l'aula amb el professor Mariño, que ens enrecordem molt d'ell; al bar, que en aquell moment era el xiringuito de la platja; a la peixera de la biblioteca, on passàvem hores i hores preparant treballs i estudiant;... tots i cadascun d'ells van fer que gaudís la meva estada a la EUM, i que si tornés enrere repetiria. 

Has tingut una trajectòria professional molt dilatada tot i fer només 10 anys des que et vas graduar: quina valoració en fas, també? Imagino que estàs satisfeta i orgullosa.

Tenint en compte que quan vaig començar la universitat no tenia clar què volia fer, crec que a poc a poc em vaig anar enfocant en el que em podia agradar. Estic molt contenta de la trajectòria que estic tenint i les oportunitats que se m’han donat a diferents empreses, on m’he pogut formar i aprendre cada dia.

Com recordes els primers passos com a graduada i quines diferències hi veus amb la teva feina actual?

Al principi, en no saber molt bé el que volia fer, vaig provar diferents departaments: finances, ventes... fins que vaig arribar al màrqueting. Quan comences, moltes vegades no tenim molt clar on volem arribar i mica en mica vas veient el que et va agradant. Actualment, tinc clar quin és el meu objectiu, on vull treballar, què vull fer i a quins sectors o empreses.

Tot i la trajectòria, com dèiem, ets una persona molt jove. Creus que el món laboral valora positivament a les noves incorporacions en el món del màrqueting?

Sí. El màrqueting evoluciona cada dia i s’ha d’estar actiu per entendre els nous canals i les noves eines que apareixen. Sobretot a la part digital els joves acostumem a donar una visió diferent, ja que hem crescut amb aquest canvi i acostumem a ser més actius en aquesta part.

Actualment ets la responsable de Màrqueting a Espanya de Free Now, una empresa internacional. Quines són les teves funcions i què és el que t’agrada més de la teva feina?

Sóc la responsable de l’estratègia de màrqueting (online, offline i pr), decisió de pressupostos i coordinació amb altres equips, tant locals com amb l’equip central, i de l’equip de màrqueting.

Realment m’agrada quasi tot el que faig, però el que més m’agrada es la part d’estratègia, pensar quines campanyes són les que millor poden funcionar i treballar amb les agencies i l’equip per aconseguir els objectius que ens proposem, de nous usuaris o recurrència dels usuaris actuals, i sobretot m’agrada la part d’analitzar les campanyes. Veure els resultats d’una campanya és un dels millors moments, tant si ha funcionat com si no; òbviament sempre és més satisfactori quan la campanya ha funcionat i has arribat als objectius.

Durant la teva experiència com a estudiant, vas marxar d’Erasmus a Dublín i també vas treballar al Regne Unit. Com d’importants van ser per a tu aquestes experiències? Què et van aportar? Ho agraeixes ara, en el teu dia a dia?

L’Erasmus va ser la millor experiència que he tingut a la vida! Sempre que algú que està a la universitat em pregunta si val la pena, hi contesto:“No ho dubtis!” No només per la part social, aprendre l’idioma o sortir del país, que per a molta gent és la primera vegada que viu sol, sinó que et dona una experiència i un aprenentatge que t’ajuda en el futur. Fa anys parlar anglès era un punt a favor, actualment tenir l’anglès com a idioma és indispensable.

Treballar al Regne Unit va ser una oportunitat per treballar a l’estranger, allà vaig estar a un departament de finances i és on em vaig adonar que m’estava equivocant enfocant la meva carrera a les finances, però va ser una gran experiència i vaig poder millorar l’idioma.

Crec que les dues experiències em van donar avantatge a les primeres empreses i a més vaig créixer a nivell personal.  

Els nostres estudiants d’Ade i/o de Màrqueting també poden acabar treballant a empreses com Google o Rakuten. Què se sent quan reps una oferta d’una multinacional d’aquest prestigi?

El primer que sents és vertigen i respecte, i més quan acabes de sortir de la universitat. A mi em va passar amb Google, no tenia experiència en marquèting i va ser tot un repte. El més important és com enfoques aquesta oportunitat i fer-ho amb ganes per treure-li el màxim partit.

Recordo el meu primer dia a Google i a la primera reunió amb el meu cap em va dir: “Pren-te aquesta oportunitat no com una beca, sinó com que això per a tu serà un màster”, i quanta raó tenia! Treballar en aquestes empreses, si ho fas amb tota la teva energia, es converteix en un aprenentatge que t’ajuda a obrir les següents portes sens dubte.

Una de les empreses a les quals vas treballar és BlaBlaCar, coneguda per ser una empresa d’economia col·laborativa. Com funciona i què vas aprendre?

BlaBlaCar és una empresa a la que li tinc molt de carinyo. No només per l’equip que el forma, sinó també pel servei que donen a la societat. Qualsevol persona que vulgui anar d’una ciutat a una altra té l’opció de posar el seu cotxe a l’app i aconseguir passatgers i estalviar en el viatge, o bé o a la inversa, un passatger pot buscar una persona que fa el mateix viatge que ell i hi reserva una plaça.

A BlaBlaCar va ser la primera vegada que vaig començar a treballar el màrqueting offline, abans només havia estat enfocada a digital i mòbil. Durant el temps que vaig estar formant part de l’equip vaig poder afegir al meu coneixement la part offline, això va fer que em convertís en una especialista on era capaç de veure com una campanya podia aplicar-se a tots els canals.  

Els estudiants que acaben els estudis universitaris s’enfronten en un món laboral cada cop més canviant i, en el cas d’empresarials, a un ventall de sortides professionals molt ampli. Quin consell o recomanació els hi fas?

Que provin! Que parlin amb gent que treballa en llocs de treball o empreses on els hi agradaria estar, que entenguin quin és el dia a dia de cada rol.

Jo vaig començar per finances perquè el que millor se’m donaven eren els números i la comptabilitat, i m’encantava, però quan em vaig veure treballant d’això em vaig adonar que no era el que volia per la meva vida professional. Mai hagués pensat que en el màrqueting hi havia tanta analítica i que seria la part de l’empresa que més m’agradaria.

Actualment formes part del Consell Alumni, que és una manera de seguir vinculat a la universitat. Consideres que és important seguir mantenint el vincle? Per què?

Crec que és bo i crec que és una forma d’ajudar als nous professionals. A més, els que estem ja en el món laboral podem ajudar a la universitat donant una visió del què busquem quan necessitem contractar.

I per acabar, pensant en el teu futur, quins reptes professionals tens per endavant?

Fa poc que vaig ascendir a Directora de màrqueting, per tant a curt/mig termini el meu repte està enfocat en el lideratge de l’equip. Crec que una de les coses més complicades és ser un bon manager, ja que no es tracta d’aprendre com funciona una eina o com optimitzar una campanya, és gestionar persones i això significa aprendre a treure el màxim de cadascuna d’elles i ajudar-los a créixer i a que es sentin realitzats. A llarg termini tinc clar que seguiré el meu camí com a “marquetiniana”, però he après que els reptes van apareixent poc a poc i de vegades fem un gir inesperat.