El Govern de la Generalitat, la Universitat Pompeu Fabra i el TecnoCampus van  presentar ahir el programa de foment de la cultura de la innovació oberta entre universitats i empreses Demola Catalunya, que té com a finalitat incorporar de manera sistemàtica les eines d’innovació oberta per tal d’afavorir un canvi de mentalitat que permeti, d’una banda, la connexió entre l’acadèmia i el sector productiu i econòmic, així com la creació d’ocupació i la incorporació d’activitats innovadores en les pimes.

L'acte de presentació d'ahir va comptar amb les intervencions, per part del TecnoCampus, del seu president i alcalde de Mataró, David Bote, i el director general, Josep Lluís Checa. Per part de la Generalitat, va intervenir el secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, i per part de la UPF, el professor Vicente Ortún. Des de Finlàndia, va fer-ho Ville Kairamo, director general de DEMOLA project. La presentació es va poder veure en directe per You Tube, on es pot recuperar la gravació.

El programa es desenvoluparà inicialment amb una prova pilot que es farà durant aquest curs 2020-2021 al TecnoCampus, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la voluntat d’estendre’s a tot Catalunya en edicions posteriors. Per impulsar aquest projecte, el Govern, mitjançant la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, ha confiat en la plataforma Demola, una metodologia avalada internacionalment en l’àmbit de la innovació oberta entre universitats i empreses que ja està implementada a 18 països.

L’objectiu del llançament d’aquest pilot és testejar aquesta metodologia de cocreació, identificar les bones pràctiques i assentar les bases per a un desenvolupament posterior del programa a tot el sistema universitari català. El model Demola proporciona les eines i els processos de cocreació per adoptar un model d’innovació col·laborativa on el talent i la motivació dels estudiants universitaris permet oferir respostes innovadores als reptes plantejats per empreses i organitzacions.

La UPF i el TecnoCampus tenen un perfil òptim per al llançament d’aquest pilot ja que, d’una banda, la UPF té una clara orientació a la internacionalització, la sostenibilitat, el treball en xarxa i la interlocució amb el món productiu, mentre que el TecnoCampus té una sòlida trajectòria en projectes d’innovació, cocreació i emprenedoria. Com a elements que aporten valor en el desplegament del pilot, destaquen els tres centres universitaris del TecnoCampus i el parc tecnològic, gestionats de forma compacta per estimular les sinergies entre la universitat i l’empresa.

Cocreació per millorar la innovació 

La prova de pilot del programa Demola Catalunya es posa en marxa en el marc de les accions definides en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), l’objectiu principal de les quals és millorar la capacitat d’innovació de Catalunya fins que es converteixi en un dels motors principals de l’economia catalana i, en conseqüència, del benestar social. En aquesta línia, el PN@SC recull la necessitat d’enfortir la connexió entre el sistema de creació de coneixement i el d’aplicació, així com d’incloure el talent jove en aquest procés de millora.

El programa Demola Catalunya posa el focus en la Generació Z per tal que el talent i les aportacions dels líders i consumidors del futur siguin una font d’innovació, creativitat i modernització per a les empreses i les organitzacions catalanes que els permeti integrar nous conceptes, serveis i/o productes.

Aquest programa, inclòs en el Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO), és una oportunitat per, gràcies a la cocreació, generar valor en entorns d’alta diversitat, un element clau amb un paper rellevant en la reactivació del sector productiu i econòmic del país en aquests temps complexos i incerts en plena crisi per la pandèmia de Covid-19. Incideix també en l’esperit emprenedor del jovent, a més d’afavorir una major ocupació i autoocupació juvenil per la participació activa de l’estudiantat.

El programa Demola Catalunya

El programa Demola Catalunya està dissenyat per implementar processos de cocreació en els quals participin estudiants de les universitats catalanes, així com estudiants internacionals gràcies a les aliances pròpies dels centres catalans i de la xarxa internacional Demola. El model es basa en la formació d’equips internacionals i multidisciplinaris que, sota la supervisió d’experts, donen resposta als reptes plantejats per les empreses i organitzacions locals que participen en el projecte. Des del 2008, aquest model s’ha erigit com a un instrument eficaç per a la innovació ja que en el 80% dels casos les empreses i organitzacions validen les solucions presentades pels equips d’estudiants, que passen a posteriors fases de desenvolupament. 

En aquest sentit, el programa Demola Catalunya d’innovació oberta té com a objectius:

• •        Impulsar la competitivitat del teixit industrial de Catalunya incorporant el talent format a les universitats en els seus processos innovadors.
• •        Impulsar una relació més estreta entre universitat i empreses i altres organitzacions, per millorar les competències de l’estudiantat de formació universitària.
• •        Preparar les empreses de Catalunya pels reptes globals.
•  
• El programa també permetrà potenciar la identitat i les habilitats professionals dels estudiants universitaris i augmentar-ne l'ocupabilitat, impulsar la innovació oberta entre universitats i empreses, augmentar les capacitats d’aquestes empreses per generar oportunitats amb nous productes i serveis més preparats per al futur.
•  
• En definitiva, el programa vol crear condicions per a la creació de noves empreses (start-ups establertes pels equips dels projectes), nous llocs de treball als sectors empresarials de Catalunya, contribuir a les estratègies d’especialització intel·ligent a través de la interacció entre universitats i empreses, connectar Catalunya amb una xarxa de hubs innovadors seguint l’estratègia dels ecosistemes d’innovació que impulsa la Comissió Europea, contribuir a la internacionalització del nostre sistema d’innovació, i respondre des de la cocreació i la generació de noves idees a la recuperació de la crisi postcovid. 
•  
• El projecte pilot 
• En el marc del projecte pilot, es crearan una desena de grups de treballs als quals se’ls plantejaran reptes de partida que es corresponguin a les necessitats del teixit industrial de l’entorn del TecnoCampus, incorporin la capacitat d’aquest centre adscrit a la UPF, i que s’alineïn amb les estratègies europees de transició energètica i digital, sostenibilitat i intel·ligència artificial. Des de la UPF i Tecnocampus, activaran la participació d’estudiants, investigadors i empreses de l’entorn, als quals se’ls hi sumarà la xarxa internacional de Demola. El procés estarà en tot moment supervisat per professionals en innovació i cocreació. 
•  
• El model Demola 
• La plataforma Demola va ser creada a la regió de Tampere (Finlàndia) el 2008  i, al llarg d’aquests dotze anys s’ha estès per universitats de tot el món. Actualment,  proporciona l’expertesa de la implementació del seu model a 18 països diferents i ha posat en contacte més de 50 universitats, 750.000 estudiants i centenars d’empreses de tot el món. Aquest programa ha estat reconegut per l’OCDE i per la Comissió Europea com un dels programes d’innovació oberta per universitats més potents i de major impacte.

El TecnoCampus va rebre la darrera a finals de desembre la visita del president del Clúster Nàutic de Barcelona, Toni Tió, encarregat de la posada en marxa del futur Clúster Nàutic de La Ciotat (França). Va ser rebut per Jesús Martínez Marín, responsable dels estudis universitaris de logística i negocis marítims, que el va acompanyar en una visita per les instal·lacions del TecnoCampus. Tots dos van analitzar la importància del Clúster Nàutic per a l’economia blava i les sinergies entre la universitat i el clúster en assignatures propias del Grau de logística i negocis marítims i en la jornada anual que organitza el grau. També van destacar l'impuls als premis BluAct, per part de l’Ajuntament de Mataró, juntament amb sis ciutats portuàries europees com el Pireu (Grècia), Ostende (Bèlgica), Galati (Rumanía), Matosinhos (Portugal), Burgas (Bulgaria) i Salern (Italia), amb l’objectiu de compartir bones pràctiques en emprenedoria en l'anomenada "economia blava".

El Clúster Nàutic de Barcelona ??és un referent internacional en la seva àrea i el TecnoCampus, com a membre del Clúster, hi col·labora per impulsar la relació entre la universitat i el món de l'empresa.

Comunicat del Comitè Acadèmic del TecnoCampus en data 6/1/2021:

"Com ja vam avançar en el darrer comunicat abans de les festes de Nadal, i com confirmen les indicacions de les autoritats sanitàries fetes públiques ahir, l'inici de les classes del segon trimestre s'haurà de fer amb modalitat online, amb la presencialitat limitada a les pràctiques que es fan en espais tècnics i laboratoris, a més d'activitats de petit format com seminaris o tutories.

Volem fer de nou una crida a la responsabilitat individual i col·lectiva en aquesta fase de la pandèmia. S'han pres totes les mesures perquè els espais del TecnoCampus siguin segurs; és important que tots i cadascun de nosaltres mantinguem sempre i a tot arreu les mesures d'higiene i de distància, i fem un ús adequat de la mascareta quan ens desplacem als edificis dels campus per fer-hi alguna de les activitats permeses.

Cordialment,

Comitè Acadèmic del TecnoCampus."

Les professores i investigadores Noemí Ruiz-Munzón i Alexandra Masó, professores de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresadel TecnoCampus, i Alexandra Samper, Ana Urroz i Daniel Candil, docents a l’Escola Superior Politècnica del TecnoCampus, han presentat tres comunicacions al congrés "Nodos del conocimiento", celebrat els dies10 i 11 de desembre del 2020 en format online.L'esdeveniment ha reunit uns  2.000 ponents de 25 països.

En el "nodo" Arte y Humanidades (N04-S09), s'hi ha presentat la comunicació Repensando el espacio artístico y narrativo. La realidad virtual (RV) como alternativa expositiva y creativa en tiempos de pandemia, de Ana Urroz i Daniel Candil. En el "nodo" Educación, pedagogía y docencia, Ana Urroz ha presentat Metodologías de diseño en el proceso de enseñanza aprendizaje en aulas universitarias. La experiencia de utilizar Design Thinking con estudiantes de fisioterapia (N01-S09). Noemí Ruiz, Alexandra Samper i Alexandra Masó han presentat Think global, act local: un método de diálogo epistemológico para reducir la brecha entre universidad-empresa en el ámbito del marketing (N01-S01-E). Aquest últim treball és fruit del projecte d’innovació docent del curs 2019-20 finançat pel Tecnocampus.

El professor de l'Escola Superior Politècnica Marcos Faúndez ha publicat un estudi sobre dificultats grafomotrius en nens i nenes de tercer i quart de primària. Aquest article ha estat publicat a la revista indexada de primer quartil IEEE Access. El treball forma part de la tesi doctoral de Jan Mucha, dirigida per Jiri Mekyska i Marcos Faúndez, que actualment es troba en estat de dipòsit previ a la defensa. 

Jan Mucha és eslovac i ha fet tres estades de recerca al grup de recerca de tractament del senyal i dades del Tecnocampus: d'un mes el 2017,  d'un mes el 2018 i de tot un any entre el 2018 i el 2019. 

El títol de l'article és  Analysis of Various Fractional Order Derivatives Approaches in Assessment of Graphomotor Difficulties i se centra l'anàlisi de diverses tasques grafoescriturals realitzades sobre tableta gràfica digitalitzadora. 

El professor de l''Escola Superior de Ciències Socials i de L’Empresa i coordinador dels estudis de logística al TecnoCampys, Jesús Martínez Marín, ha participat com president en el tribunal avaluador de la tesi doctoral titulada The transport and environmental impacts of cruise ships. Application to the case of the Port of Barcelona, defensada per l'estudiant Serio Ros Chao en el Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els directors de tesi han estat Sergi Saurí i Agustí Sanchez-Archilla Conejo.  Aquest treball s'emmarca en la mateixa línia del grup de recerca GRAEFES, en el seu apartat de lgistica i negocis marítims. A causa de la pandèmia, la defensa esva fer online, amb presència de públic, directors de tesi, i els tres membres integrants del tribunal. 

En la mateixa Setmana, Jesús Martínez Marín, també  ha participat com membre del tribunal avaluador de la tesi doctoral titulada Los incidentes (near misses) en la gestión proactiva de la seguridad marítima. Modelos y marco jurídico, defensada per l'estudiant Enrique Lueje Fuente en el Departament de Ciències i Enginyeria Nàutiques de la Universitat Politècnica de Catalunya. El director de tesi ha estat Jaime Rodrigo de Larrucea i aquest treball tambè  s'emmarca en la mateixa línia del grup de recerca GRAEFES en el seu apartat de Logistica i negocis marítims. A causa de la pandèmia, la defensa es va dur a terme online amb presència de públic, director de tesi i membres integrants del tribunal. 

El TecnoCampus posa en marxa aquest mes de febrer la segona edició del programa TecnoGirl. L’objectiu principal d’aquest programa és divulgar la ciència i la tecnologia entre els estudiants de secundària, posant especial èmfasis a fomentar les vocacions tecnològiques en el col·lectiu de noies en edat compresa entre els 12 i els 18 anys, amb l’objectiu final de contribuir a posar fi a la bretxa de gènere que existeix en les professions d’aquest àmbit. La sessió inaugural es farà el proper 1 de febrer, a les 12:30 h, a través del canal YouTube.com/TecnoCampus, amb la xerrada “Quin és el reconeixement de les dones científiques en els premis Nobel?”, a càrrec d’Irene Lapuente, fundadora de la Mandarina de Newton i la participació de la maresmenca Laura Artigas, enginyera aeronàutica a l’empresa Airbus.

Aquesta edició comptarà amb conferències, tallers, activitats BiblioLab, una hackathon i moltes altres activitats obertes al públic que permetran potenciar la creativitat i la innovació, així com sensibilitzar i inspirar als estudiants i ciutadans visualitzant referents femenins en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. Tota la informació i programa d’activitats es podran consultar a la pàgina web: https://tecnogirl.tecnocampus.cat/. L’evolució de la pandèmia de COVID-19 condicionarà, no obstant, les dates i els formats de les diverses activitats previstes.

El programa TecnoGirl planteja en cada edició un repte d’actualitat perquè els participants puguin reflexionar-hi i hi treballin aplicant la ciència i la tecnologia. En la primera edició el repte girava entorn a la gestió dels residus, i en aquesta nova edició es vol ampliar i complementar aquella temàtica donant a conèixer i potenciant l’economia circular.

L’economia circular té com a objectiu el desenvolupament sostenible. “Una economia circular és aquella que és restaurativa i regenerativa a propòsit, i que tracta de que els productes, components i matèries mantinguin la seva utilitat i valor màxims en tot moment, distingint entre cicles tècnics i biològics.” (Ellen Macarthur Foundation, 2012).

Per fer front a aquest repte, es compta amb el coneixement de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus, impulsada per Aigües de Mataró i pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme.

Una altra novetat a destacar d’aquesta segona edició del programa TecnoGirl és que es realitzaran més activitats en diverses biblioteques municipals del Maresme. Així com la primera edició del programa es va cocrear juntament amb les biblioteques Pompeu Fabra i Antoni Comas i l’Ajuntament de Mataró, en aquesta nova edició s’hi afegeix la col·laboració de les biblioteques Pare Fidel Fita, d’Arenys de Mar, Joan Coromines, d’El Masnou, M. Serra i Moret, de Pineda de Mar, la Jaume Perich i Escala, de Premia de Dalt, Martí Rosselló i Lloveras, de Premià de Mar, la Muntala, de Sant Vicenç de Montalt, Vall d’Alfatà, de Santa Susanna, i la Biblioteca de Tordera.

TecnoGirl compta amb el suport de la Diputació de Barcelona en el marc del programa de la Xarxa de Biblioteques BiblioLab.   

Una comisión externa de la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya visitará TecnoCampus el mes de mayo para emitir un informe de calidad del Grado en Diseño y Producción de Videojuegos de la Escuela Superior Politècnica. Se trata de un procedimiento habitual que se lleva a cabo cada seis años en el caso de los grados universitarios.

No obstante, antes de la visita la Escuela tiene que redactar un autoinforme sobre toda la actividad relacionada con el Grado. El autoinforme ha sido elaborado por una comisión de la escuela con representación de los estudiantes, el Personal Docente e Investigador (PDI) y el Personal de Administración y Servicios (PAS) con el objetivo de elaborar un documento que recoja diferentes puntos de vista.

El autoinforme se puede consultar aquí, y hasta el lunes 1 de febrero todo el mundo puede proponer mejoras al contenido del autoinforme mediante el buzón abierto.

La professora Esther Cabrera, coordinadora del Grup de Recerca en Atenció a la cronicitat i innovació en salut, ha participat com a presidenta del tribunal de tesis de la infermera isrealiana Limor Rimer. La seva tesis, que porta per títol “ The effect of family structure and family support on women’s coping with fertility treatments”, ha estat realitzada a diferents hospitals d'Israel, on traballa com a infermera la doctoranda.

El seu treball de recerca  aborda  les diferents situacions emocionals a les quals s’afronten les dones en tractaments de fertilitat. Israel promou de manera activa la natalitat, finançant aquests tractaments de manera pública i gratuïta fet que fa que la seva taxa  de natalitat sigui de les mes altes del mon (3,1 fills per dona), davant d'1,3 a Espanya. L’acte ha estat realitzat en format no presencial, amb membres de tribunal i assistents de quatre universitats d'arreu del món. 

La final de la 6a edició de la Lliga de Debat Universitària del TecnoCampus s'ha celebrat avui en format virtual, a través de la platafora Zoom i emesa pel canal de YouTube de la institució. Dos equips d'estudiants han debatut sobre un tema d'enorme actualitat: si cal prioritzar l'economia o la salut en temps de pandèmia. L'equip guanyador ha estat el que, a criteri del jurat, ha elaborat millor els seus arguments i els ha defensat amb una majori eficàcia. És el format per Maria Basco, Nacho Lozano i Sergi Grajera. La millor oradora ha estat de l'equip cpntrari: Ana Torrent. 

El periodista Ramon Rovira, adjunt a Presidència i Director de Relacions Institucionals del Grupo Godó, ha estat l'encarregat de pronunciar una xerrada sobre comunicació, en què ha destacat que vivim uns temps en què es comença a plantejar que cal posar límits a l'ús de les xarxes socials per part d'aquells que les usen per difondre fake news. "En aquests momets és més important que mai el paper que juga en la societat el periodisme honest i rigorós", ha apuntat.

En la benvinguda de l'acte, el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, ha destacat la importància d'aquest tipus d'activitats per potenciar hablitats que són clau en l'àmbit professional. El jurat de la Lliga de Debat ha estat format Montserrat Vilalta, directora de Serveis i Projectes Universitaris del TecnoCampus, que n'era la presidenta; Oriol Ribet, cap de comunicació i màrqueting del TecnoCampus; Josep-Vicenç Mestre, formador dels estudiants participants en la Lliga i investigador de la Universitat Pompeu Fabra; i Josep Mª Castellà, degà d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.