Quatre treballs desenvolupats per estudiants del TecnoCampus han estat seleccionats en la Setmana del Talent Audiovisual, que tindrà lloc de l'1 al 4 de desembre. Es tracta de dos treballs del Grau en Disseny i Producció de Videojocs i dos del Grau en Mitjans Audiovisuals.

Pel que fa als primers, es tracta dels projectes “Advanture” i “The Frightening Nightmare of Little Eddy”, desenvolupats en el marc de l’assignatura Projecte de Creació i Desenvolupament III que té lloc al tercer trimestre del tercer curs del grau. Els estudaints han realitzat tot el cicle de producció d’un videojoc, des de la idea, el disseny, el prototip i la producció, en un període de deu setmanes.

• Advanture és un videojoc 3D d’aventura per a un jugador desenvolupat per Marc Comes, Mireia Colell, Xavier Cortés, Gerard Feixes, Àlvaro Olivet i Aina López.
  Sinopsi: aspira tots els signes de vida del planet remot on has aterrat, i ompla la teva caravana espaial per poder tornar a casa. Més informació: pàgina web i Gameplay Walkthrough. 

• The Frightening Nigtmare of Little Eddy és un videojoc 3D d’aventura en tercera persona desenvolupat per Rodrigo Ben, Dani Rodríguez , Martí Guillot, Miquel Martí, Toni Galmés, Albert Medina.
  Sinopsi: escapa del malson on has quedat atrapat i interactua amb els elements dels somnis de l’entorn. Lluita contra els enemics i fes servir el teu enginy per escapar de la mansió inspirada en les il·lustracions de Tim Burton. Més informació: pàgina web i Gameplay Walkthrough.

Quant al Grau en Mitjans Audiovisuals, els dos projectes que hi participaran son "Reteníem rutina" (ficció), que té com a director a Adrià Saiz?, i "Cercanías" (ficción), que té com a showrunner Manu Rodriguez.

Com cada any el TecnoCampus organitza, durant el mes de setembre i octubre, unes proves de diagnòstic de nivell lingüístic d’anglès adreçades a estudiants de nou accés als graus que no disposin d’un certificat oficial del nivell B2.2.

Les proves són realitzades pel programa d’Idiomes UPF i enguany s’han realitzat virtualment. Les proves permeten als estudiants conèixer el seu nivell actual i realitzar un pla d’estudis personalitzat per poder complir amb  el previst a la Llei 1/2018del Parlament de Catalunya,els estudiants que iniciïn els estudis de grau a partir del curs 2018-2019 hauran d’acreditar el coneixement d’una tercera llengua, amb un nivell equivalent al B2.2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa. Aquesta acreditació es pot formalitzar amb els certificats acreditatius de coneixements d’idiomes acceptats pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

Per saber més coses sobre aquest requisit, així com sobre els ajuts disponibles per obtenir el nivell requerit, consulta aquest apartat de la web.

S’han obtingut resultat de 615 nous estudiants del curs 2020/21. Els estudiants de Escola Superior Politècnica (ESUPT) són els que millor perfil lingüístic presenten (el 37,5% ja té assolit un nivell B2.2), seguit dels estudiants de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa (ESCSET), amb un 29,2%, i finalment els de l’Escola Superior de Ciències de la Salut (ESCSET), amb un 24,5%.

Si vas realitzar la prova pots consultar els teus resultats a https://aula-oberta.tecnocampus.cat.

El TecnoCampus proporciona MATLAB, Simulink i totes les toolboxes complementàries de manera gratuïta als estudiants per al treball de classe i la investigació acadèmica. Visiteu el Portal de MathWorks per descarregar el programari i activar la llicència a l'ordinador personal. També hi ha recursos de formació i ajuda disponibles. Els alumnes, els professors i el personal poden descarregar una còpia individual i independent de programari en cadascuna de les màquines en les que se sigui usuari únic (ja siguin màquines d'oficina o personals).

Dado que el PROCICAT ha prorrogado las medidas de restricción de la movilidad hasta el 23 de noviembre, y siguiendo el acuerdo del Consejo Interuniversitario de Catalunya, el TecnoCampus mantendrá hasta esa fecha, como mínimo, la virtualización de toda la docencia que sea posible.

Sin embargo, se podrán seguir llevando a cabo presencialmente las actividades que se realizan en laboratorios y otros espacios técnicos. El periodo de evaluación del primer trimestre se mantiene tal como se había programado. El calendario para las distintas asignaturas de las pruebas evaluativas se dará a conocer los próximos días por parte de cada centro.

El grup de recerca en Activitat Física, Rendiment i Salut (AFIRS) del TecnoCampus ha realitzat una recerca per a determinar els efectes de la suplementació amb nitrats en el rendiment esportiu i la seva associació fisiològica amb les respostes hormonals, metabòliques i mecàniques en atletes molt entrenats de CrossFit.

L'estudi demostra que els nitrats del suc de remolatxa incrementen el rendiment de les rutines gràcies al temps de recuperació entre exercicis. Els majors canvis percebuts en els nivells de cortisol després de la ingesta de suc de remolatxa podrien haver contribuït a aquest increment del rendiment activant mecanismes per a incrementar els substrats energètics en la musculatura fatigada.

L'estudi es va realitzar íntegrament en el Laboratori d'Activitat Física, Rendiment i Salut (LARS) del TecnoCampus i va sorgir d'un TFG de l'estudiant del grau de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Mario Ruiz Hermosel, realitzat en el curs acadèmic 2019-20. Aquest treball ha implicat un equip multidisciplinari en el qual han col·laborat els professors de l'Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus Noemí Serra, Xavier Viñals, Manuel Gomis Bataller, Sergio Vilches-Saez i Manu Garnacho, a més de col·laboradors de la Universitat de Barcelona (Teresa Carbonell); de l'Hospital de Mataró (Eulogio Pleguezuelos) i del Campus Docent de Sant Joan de Deu (Lorena Molina).

El treball, titulat “Understanding the effects of beetroot juice intake on CrossFit performance by assessing hormonal, metabolic and mechanical response: a randomized, double-blind, crossover design” ha estat publicat en la revista indexada en la Web of Science “Journal of the International Society of Sports Nutrition”. En una revista de primer quartil amb un factor d'impacte de 5,025 i, actualment, és la revista nº6 en el rànquing de Medicina de l'Esport.

Hem entrevistat l’Adriana Collado, Alumni del TecnoCampus.

L’Adriana va estudiar el Grau en Ciències Empresarials, l’actual Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació, i es va graduar tot just fa 10 anys, quan l’Escola Universitària del Maresme es traslladava al nou edifici del TecnoCampus.

Hem parlat amb ella de la seva dilatada experiència en el món laboral, i és que en només 10 anys al món laboral, ha treballat a empreses com Google, Rakuten o BlaBlaCar, i actualment és directora de màrqueting a l’empresa internacional Free Now.

Ens ha deixat alguns consells sobre sortides laborals per als estudiants de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa del TecnoCampus, però també d’altres generals sobre el seu pas per la universitat per a la resta d’estudiants del TecnoCampus.

Et vas graduar en Ciències Empresarials tot just fa 10 anys. Com recordes el teu pas per la universitat?

Vaig fer la diplomatura d’empresarials a la EUM (antiga ESCSET) i va ser una gran experiència, amb grans professors i un edifici molt especial al costat de la platja.

Si haguessis d’escollir un record del teu pas pel TecnoCampus, quin seria?

Hi ha tants que no em podria quedar amb un. Records a l'aula amb el professor Mariño, que ens enrecordem molt d'ell; al bar, que en aquell moment era el xiringuito de la platja; a la peixera de la biblioteca, on passàvem hores i hores preparant treballs i estudiant;... tots i cadascun d'ells van fer que gaudís la meva estada a la EUM, i que si tornés enrere repetiria. 

Has tingut una trajectòria professional molt dilatada tot i fer només 10 anys des que et vas graduar: quina valoració en fas, també? Imagino que estàs satisfeta i orgullosa.

Tenint en compte que quan vaig començar la universitat no tenia clar què volia fer, crec que a poc a poc em vaig anar enfocant en el que em podia agradar. Estic molt contenta de la trajectòria que estic tenint i les oportunitats que se m’han donat a diferents empreses, on m’he pogut formar i aprendre cada dia.

Com recordes els primers passos com a graduada i quines diferències hi veus amb la teva feina actual?

Al principi, en no saber molt bé el que volia fer, vaig provar diferents departaments: finances, ventes... fins que vaig arribar al màrqueting. Quan comences, moltes vegades no tenim molt clar on volem arribar i mica en mica vas veient el que et va agradant. Actualment, tinc clar quin és el meu objectiu, on vull treballar, què vull fer i a quins sectors o empreses.

Tot i la trajectòria, com dèiem, ets una persona molt jove. Creus que el món laboral valora positivament a les noves incorporacions en el món del màrqueting?

Sí. El màrqueting evoluciona cada dia i s’ha d’estar actiu per entendre els nous canals i les noves eines que apareixen. Sobretot a la part digital els joves acostumem a donar una visió diferent, ja que hem crescut amb aquest canvi i acostumem a ser més actius en aquesta part.

Actualment ets la responsable de Màrqueting a Espanya de Free Now, una empresa internacional. Quines són les teves funcions i què és el que t’agrada més de la teva feina?

Sóc la responsable de l’estratègia de màrqueting (online, offline i pr), decisió de pressupostos i coordinació amb altres equips, tant locals com amb l’equip central, i de l’equip de màrqueting.

Realment m’agrada quasi tot el que faig, però el que més m’agrada es la part d’estratègia, pensar quines campanyes són les que millor poden funcionar i treballar amb les agencies i l’equip per aconseguir els objectius que ens proposem, de nous usuaris o recurrència dels usuaris actuals, i sobretot m’agrada la part d’analitzar les campanyes. Veure els resultats d’una campanya és un dels millors moments, tant si ha funcionat com si no; òbviament sempre és més satisfactori quan la campanya ha funcionat i has arribat als objectius.

Durant la teva experiència com a estudiant, vas marxar d’Erasmus a Dublín i també vas treballar al Regne Unit. Com d’importants van ser per a tu aquestes experiències? Què et van aportar? Ho agraeixes ara, en el teu dia a dia?

L’Erasmus va ser la millor experiència que he tingut a la vida! Sempre que algú que està a la universitat em pregunta si val la pena, hi contesto:“No ho dubtis!” No només per la part social, aprendre l’idioma o sortir del país, que per a molta gent és la primera vegada que viu sol, sinó que et dona una experiència i un aprenentatge que t’ajuda en el futur. Fa anys parlar anglès era un punt a favor, actualment tenir l’anglès com a idioma és indispensable.

Treballar al Regne Unit va ser una oportunitat per treballar a l’estranger, allà vaig estar a un departament de finances i és on em vaig adonar que m’estava equivocant enfocant la meva carrera a les finances, però va ser una gran experiència i vaig poder millorar l’idioma.

Crec que les dues experiències em van donar avantatge a les primeres empreses i a més vaig créixer a nivell personal.  

Els nostres estudiants d’Ade i/o de Màrqueting també poden acabar treballant a empreses com Google o Rakuten. Què se sent quan reps una oferta d’una multinacional d’aquest prestigi?

El primer que sents és vertigen i respecte, i més quan acabes de sortir de la universitat. A mi em va passar amb Google, no tenia experiència en marquèting i va ser tot un repte. El més important és com enfoques aquesta oportunitat i fer-ho amb ganes per treure-li el màxim partit.

Recordo el meu primer dia a Google i a la primera reunió amb el meu cap em va dir: “Pren-te aquesta oportunitat no com una beca, sinó com que això per a tu serà un màster”, i quanta raó tenia! Treballar en aquestes empreses, si ho fas amb tota la teva energia, es converteix en un aprenentatge que t’ajuda a obrir les següents portes sens dubte.

Una de les empreses a les quals vas treballar és BlaBlaCar, coneguda per ser una empresa d’economia col·laborativa. Com funciona i què vas aprendre?

BlaBlaCar és una empresa a la que li tinc molt de carinyo. No només per l’equip que el forma, sinó també pel servei que donen a la societat. Qualsevol persona que vulgui anar d’una ciutat a una altra té l’opció de posar el seu cotxe a l’app i aconseguir passatgers i estalviar en el viatge, o bé o a la inversa, un passatger pot buscar una persona que fa el mateix viatge que ell i hi reserva una plaça.

A BlaBlaCar va ser la primera vegada que vaig començar a treballar el màrqueting offline, abans només havia estat enfocada a digital i mòbil. Durant el temps que vaig estar formant part de l’equip vaig poder afegir al meu coneixement la part offline, això va fer que em convertís en una especialista on era capaç de veure com una campanya podia aplicar-se a tots els canals.  

Els estudiants que acaben els estudis universitaris s’enfronten en un món laboral cada cop més canviant i, en el cas d’empresarials, a un ventall de sortides professionals molt ampli. Quin consell o recomanació els hi fas?

Que provin! Que parlin amb gent que treballa en llocs de treball o empreses on els hi agradaria estar, que entenguin quin és el dia a dia de cada rol.

Jo vaig començar per finances perquè el que millor se’m donaven eren els números i la comptabilitat, i m’encantava, però quan em vaig veure treballant d’això em vaig adonar que no era el que volia per la meva vida professional. Mai hagués pensat que en el màrqueting hi havia tanta analítica i que seria la part de l’empresa que més m’agradaria.

Actualment formes part del Consell Alumni, que és una manera de seguir vinculat a la universitat. Consideres que és important seguir mantenint el vincle? Per què?

Crec que és bo i crec que és una forma d’ajudar als nous professionals. A més, els que estem ja en el món laboral podem ajudar a la universitat donant una visió del què busquem quan necessitem contractar.

I per acabar, pensant en el teu futur, quins reptes professionals tens per endavant?

Fa poc que vaig ascendir a Directora de màrqueting, per tant a curt/mig termini el meu repte està enfocat en el lideratge de l’equip. Crec que una de les coses més complicades és ser un bon manager, ja que no es tracta d’aprendre com funciona una eina o com optimitzar una campanya, és gestionar persones i això significa aprendre a treure el màxim de cadascuna d’elles i ajudar-los a créixer i a que es sentin realitzats. A llarg termini tinc clar que seguiré el meu camí com a “marquetiniana”, però he après que els reptes van apareixent poc a poc i de vegades fem un gir inesperat. 

El passat dilluns 16 de novembre, Ràdio TecnoCampus va participar com a membre de ple dret en l’assemblea de l’ARU (Asociación de Radios Universitarias), organisme al qual s’ha incorporat aquest any.
A l’assemblea es van presentar els projectes de col·laboració que impulsa l’entitat, com Euroconnexión, que consisteix en fer peces radiofòniques sobre les institucions polítiques europees; Solo Podcast, un canal de l’ARU a Radio Nacional d’Espanya; o la coordinació de WCRD o World College Radio Day, que seria el Dia Internacional de la Radio Universitaria a principis d’octubre.
Ara mateix, l’ARU compta amb 36 emissores universitàries associades, de les quals, juntament amb Ràdio TecnoCampus, quatre són catalanes.

Un article publicat al Frontiers in Psychology firmat pels professor de l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa Josep Maria Raya, Roberto Dopeso i Josep Torres conclou que cada euro invertit al TecnoCampus té un retorn social de 2,39€.

L'article pretén mesurar el valor econòmic i social del TecnoCampus a la seva regió d’influència (ciutat de Mataró i regió del Maresme. Els resultats mostren que l’impacte del TecnoCampus té una relació socioeconòmica cost-benefici de 2,39. És a dir, cada euro invertit té un retorn social de 2.39€. La mesura de l’impacte requereix un enfocament divers. Tot i que els mètodes utilitzats no són nous, la combinació d’ells presenta un enfocament nou per mesurar l’impacte d’una institució de docència, recerca i innovació d’aquestes característiques. Hem mesurat el valor econòmic amb el model Input-Output (IO), inclosa la Matriu de Comptabilitat Social (SAM).

Per als càlculs del valor social s'ha usat l’anàlisi cost-benefici (CBA), que afegeix mesures de localització de les empreses per estimar els efectes de les externalitat de, per exemple, recerca o emprenedoria. Els principals resultats presenten un valor econòmic superior al 0,054% del PIB català, mentre que l’impacte en l’ocupació representa gairebé el 0,37% de l’ocupació total de la regió. S'estima que el multiplicador econòmic total de l'activitat del Tecnocampus és d'1,89.

El valor social del TecnoCampus genera 0,50 euros addicionals a aquest multiplicador econòmic . Aquest valor social addicional suposa un augment de la productivitat estimat en 20 milions d’euros d’ingressos operatius per a les empreses catalanes i la creació de set empreses addicionals a la regió del Maresme com a conseqüència dels vessaments de coneixement. El valor social també inclou la reducció de la sobreeducació provocada per una millor concordança entre graduats i empreses, una aplicació més directa de la investigació i un augment de l’excedent del consumidor. Finalment, l'article analitza implicacions polítiques de les conclusions extretes per promoure inversions en aquest tipus d’infraestructures.

El Comitè Acadèmic del TecnoCampus ha informat la comunitat educativa que el segon trimestre del curs 2020-2021 s'haurà d'iniciar, previsiblement, amb la presencialitat limitada a les pràctiques que es fan en espais tècnics i laboratoris, a més d'activitats de petit format com seminaris o tutories.

Catalunya no va entrar el passat dilluns 7 de desembre al tram 2 del “Pla d’obertura progressiva d’activitats”, ja que les autoritats sanitàries van considerar que no es reunien les condicions epidemiològiques per fer-ho. Això fa pensar que difícilment el 7 de gener s'assolirà el tram 4, que és el moment en què les universitats podran tornar a la presencialitat. 

El Comitè Acadèmic ha reiterat la voluntat del TecnoCampus de retornar a la presencialitat de la docència el més aviat possible, ja sigui de la manera tradicional o seguint el model híbrid presencial i virtual en el cas que encara persisteixin restriccions. Sigui com sigui, la institució està preparada per garantir una docència de qualitat i per acompanyar els estudiants amb les millors condicions en el seu procés d’aprenentatge.