Gallach, una periodista que ha ocupat càrrecs de responsabilitats a la UE, a l’OTAN i a l’ONU, era una de les tres participants a la taula rodona que va centrar aquesta primera edició del fòrum, celebrat poques jornades després del Dia d’Europa i un mes abans de les eleccions europees de juny.

Un centenar de persones van fer acte de presència en aquesta nova cita que pretén reforçar la reflexió sobre els grans temes de l’agenda europea i fer-ho des del municipalisme., que de fet són els grans temes globals. Els altres dos participants a la taula rodona moderada pel periodista Carles Prats van ser l’enginyer Joan Majó, que ha assessorat la Comissió Europea en diferents fòrums al llarg de la seva trajectòria professional, i Eduardo Javier Ruiz Vieytez, degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto (País Basc), en la qual ha estat durant quinze anys director del Instituto de Derechos Humanos.

En una línia semblant a la de Gallach, Majó va assegurar en un determinat moment: “Sí que hi ha un moment de dificultat, però som la part del món amb les estructures de valors i democràtiques més fortes”. Per la seva banda, Ruiz Vieytez va admetre: “Hem avançat molt, però hi ha algun aspecte en què estem molt més endarrerits del que crèiem”. 

Quins valors té Europa actualment? 

Una de les qüestions que van sobrevolar la sala on es duia a terme la primera edició d’aquest fòrum anual és la persistència o no (i per quin motiu) dels valors fundacionals de la Unió Europea. En aquest sentit, Joan Majó va assegurar: “Europa està quieta perquè les últimes ampliacions han portat problemes: hem integrat països amb valors bastant diferents. Amb les ampliacions, hi ha dificultats per veure com podem combinar la unitat necessària amb el respecte a la diversitat”. 

Per la seva part, Eduardo Javier Ruiz Veytez va comentar que “dels valors fundacionals de la UE, alguns tenen més bona salut que altres” i però portant-ho al terreny de l’actualitat va apuntar: “No estic tan convençut que tinguem els nostres valors tan assumits com diem. Ho focalitzem molt [la dissolució d’aquests valors] en l’extrema dreta, però m’agradaria saber què en pensen els votants dels altres partits”. De fet, va reclamar un alt més grau de coherència a la ciutadania: “El model europeu té dos problemes: el demogràfic i que la solidaritat s’acaba a la frontera. Estem disposats a pagar impostos per ajudar la gent de Cadis a qui les coses li van malament, però no de Bordeus i encara menys de Tànger”. 

Per la seva banda, Cristina Gallach va reconèixer que els valors d’Europa estan “cada dia més trinxats” i ho va referenciar amb les dificultats que es troben els socis europeus per respondre a les dues guerres que tenim a tocar, la d’Ucraïna i la de Gaza. “S’ha de fer un treball diplomàtic molt intens”, va reblar. Davant les eleccions que se celebraran d’aquí a un mes, Gallach va cridar l’atenció sobre una hipòtesi que fins ara no s’ha materialitzat: “A la propera legislatura, ens podem trobar amb un col·legi de comissaris amb 6 o 7 comissaris d’extrema dreta”.

El paper d’Europa en el món i les ampliacions properes 

Joan Majó, que també intervé en el número especial sobre Europa editat per Valors aquest mes de maig i que també es presentava dilluns al gran públic, va reclamar un rol molt més rellevant de la Unió Europea en el context mundial: “Hem d’unificar, sobretot en política exterior: no podem anar a la ONU amb 27 veus. Hi ha d’haver una veu europea”. Per a això, va cridar sense embuts a sumar nous membres a l’organització paneuropea: “Si no fem ampliacions, Europa desapareix i cap dels estats europeus pintarà res al món”. Va recordar, a més, que “a la UE hi viu més gent que als Estats Units i té un PIB més gran, però no té la unitat dels EUA”. 

En relació amb això Cristina Gallach va voler subratllar com ha canviat el món des que es va crear la Unió Europea, formalment el 1993: “Quan Delors dirigia la UE, el PIB de la Xina i l’Índia sumats era del 4% global, ara és del 26%. Són mons totalment diferents”. I va advocar també per seguir amb la dinàmica de l’ampliació a nous membres, malgrat els dubtes que això pugui ocasionar: “Ara ja fa 20 anys de la gran ampliació, preparada per Jacques Delors. Una ampliació que ens ha fet més grans, més forts i més diversos. Ara, això és indubtable: evidentment és més complex gestionar una família de 27 que de 15”. També va advertir en relació a la propera ampliació, prevista pel 2030, que hauria d’acollir els països dels Balcans Occidentals que encara no són membres de la UE com Bòsnia, Sèrbia, Kosovo, Macedònia del Nord i Montenegro així com Ucraïna, Moldàvia i potser Geòrgia: “Aquesta serà molt més dura perquè hi ha Rússia” al seu costat. 

Presència de quatre exalcaldes i un expresident de la Generalitat

Entre els assistents a l’acte hi havia els exalcaldes de Mataró Manuel Mas i Joan Mora, així com l’actual alcalde i president del TecnoCampus, David Bote. A més, un dels ponents era Joan Majó, que va exercir l’alcaldia de la capital del Maresme de 1979 a 1982, de manera que la cita va congregar quatre dels cinc alcaldes vius que la ciutat ha tingut en els 45 any de restauració democràtica. A més a més, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol també va acudir a la cita, en la seva condició de subscriptor de la revista des dels seus inicis. 

La cloenda de l'acte va anar a càrrec del director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, que va destacar la posada en marxa d'aquest fòrum com el fruit de la voluntat de crear espais de debat en els quals participi com a impulsor el parc tecnològic i universitari de la ciutat.

Crònica de Ramon Radó per a la revista Valors.

Fruit d’una col·laboració entre la Càtedra d’Economia Social, el Departament d’Empresa, i el grup de recerca Narratives de la Resistència, vinculat al grau en Mitjans Audiovisuals del Departament d’Indústries Culturals del centre universitari TecnoCampus, veu la llum el volum Al voltant d’un audiovisual cooperatiu: trobades entre cinema i economia social, que atén les relacions entre el cinema i l’economia social. 

Es tracta d’un llibre col·laboratiu en què han participat els experts Joan Miquel Gual, Belén Sola i Sàgar Malé, i que compta amb una presentació per part del coordinador de la Càtedra, el professor Ismael Hernández, i d’un text introductori de l’editor del llibre i membre del dit grup, el professor Jorge Oter. 

Els capítols de l’obra, editada en versió catalana i castellana i d’accés lliure, recorren els vincles entre el cooperativisme i la no-ficció creativa (Gual) i estudien els casos del laboratori lleonès de creació col·laborativa LAAV_ (Sola) i del projecte activista Mapasonor (Malé). 

L’origen de la publicació se situa en les jornades sobre cinema i economia social celebrades els anys 2019 i 2020 al TecnoCampus i organitzades com a col·laboració entre la càtedra i el grup de recerca, amb el finançament de la Diputació de Barcelona.

Segons el Director Gerent de l'Associació, Bostjan Nachbar, "hi ha molts elements que influeixen en la carrera d'un esportista com la preparació física, la nutrició, la rehabilitació, la recuperació, la psicologia esportiva o la traumatologia. EPIC va d'això: ajunta totes aquestes peces perquè els esportistes ho puguin fer bé".

Un cop ja s'ha definit el quadre de la Final Four de Berlín, el bàsquet continental centra ara les seves mirades en la salut dels jugadors. La saturació del calendari ha provocat que la preocupació entre els professionals de l'esport sigui molt alta i que cada vegada més es posi l'accent en què es pot fer per millorar la qualitat de vida dels jugadors. I més, en un curs que va començar amb la disputa del Mundial a Filipines, Japó i Indonèsia i s'acabarà amb un Preolímpic i els Jocs a París. 

Les conclusions seran analitzades pel Comitè d'Experts de la mateixa Associació de Jugadors. En total, són14 ponències amb l'avantguarda europea del rendiment esportiu en el món del bàsquet. Pel TecnoCampus de Mataró hi intervenen representants de l'Eurolliga, el Sindicat de Jugadors de l'NBA, el Barça, l'Efes d'Istanbul, l'Olímpia de Milà o el Baskonia. El món acadèmic tampoc n'ha quedat al marge i l'EPIC comptarà amb la presència de docents de la Universitat de Zagreb, l'INEFC, la UTAD de Portugal o del mateix TecnoCampus.  Concretament, per part del TecnoCampus hi intervindran Mar Rovira i Víctor Illera, docents vinculats al grau de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, cosa que demostra la forta vinculació del grau amb l'esport professional.

"La idea és presentar les últimes tendències en el rendiment esportiu acostar-les a tota aquella gent que potser no hi té accés", subratlla Nachbar. Hi ha uns 400 inscrits entre assistents on-site i on-line. Mataró agafa el relleu de l'edició que es va fer l'any passat a Césena (Itàlia). Segons Nachbar, "té tot el sentit del món que vinguéssim aquí. Catalunya és terra de bàsquet. Hi ha més de 400 clubs i n'hi ha per tot arreu. Tant l'Ajuntament de la Ciutat com el TecnoCampus ens han rebut amb els braços oberts i estem molt contents de ser aquí". L'alcalde de Mataró, David Bote, va oferir la dijous al vespre una recepció als organitzadors del Congrés en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, la Nau Gaudí. 

A la imatge, Nachbar amb el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, i la regidora d'Esports de Mataró, Beatriz Delgado, en la signatura del conveni que ha permès qure TecnoCampus aculli el congrés.

El parc tecnològic i universitari TecnoCampus i l'Associació Cultural Valors, amb el patrocini de Pous Grup i Aliança Mataró, impulsen aquest mes de maig el primer Fòrum Mataró-Europa. Una trobada de debat i reflexió sobre els grans reptes de l'Europa del present i del futur que tindrà caràcter anual, sempre pels voltants del Dia d'Europa.

La voluntat de la proposta és generar un espai de pensament permanent sobre els grans temes del moment, que passen indefectiblement pel marc europeu, des de l’òptica de les ciutats. Per fer-ho, l’escenari escollit és l’equipament que vincula Mataró amb el futur: el seu parc tecnològic i universitari, el TecnoCampus, impulsat per l’Ajuntament de la ciutat. 

En aquesta primera ocasió, el dilluns 13 de maig a les 19 h. -poques jornades després del Dia d'Europa i un mes abans de les eleccions al Parlament Europeu-, es durà a terme una taula rodona al foyer del parc tecnològic, on en la qual participaran la periodista Cristina Gallach, l’enginyer i expolític Joan Majó i el professor de la Universitat de Deusto Eduardo Javier Ruiz Vieytez. L’acte el moderarà Carles Parts, periodista de TV3 i excorresponsal a París i Brussel·les.

El debat girarà entorn de set qüestions: la vigència dels valors fundacionals de la Unió Europea, la crisi de l’Estat de Dret arran de l’entrada al club de països amb passat no democràtic, l’auge de la ultradreta, l’evolució cap a un posicionament més bèl·lic dels socis europeus arran de la crisi d’Ucraïna, els efectes que pugui tenir en els valors fundacionals una nova ampliació el 2030, el realisme o la hipocresia de la política migratòria europea i el paper del Vell Continent en el món.

L’acte també servirà per presentar el número de maig de la revista Valors, que té com a títol On vas, Europa?, i en el qual s’entrevista set filòsofs i pensadors europeus i hi escriuen deu personalitats de diferents àmbits que plantegen els reptes de futur de la Unió Europea. 

Inscripcions a l'acte

L'objectiu d'aquests guardons és destacar solucions enfocades en millorar la mobilitat i la seguretat, promoure la salut i fomentar conductes saludables, i impulsar iniciatives que fomentin l'envelliment actiu i millorin la qualitat de vida de les persones d'entre 55 i 75 anys. 

La innovació d’Evix consisteix en un sistema de protecció cervical que per Intel·ligència Artificial detecta accidents i activa un airbag per reduir les lesions de medul·la i cervicals. En origen s'ha dissenyat per a ciclistes, però el sistema es pot integrar en qualsevol casc utilitzat en esports o transports.. Aquest producte posa de manifest el seu compromís amb la seguretat i el benestar dels usuaris, així com la seva aposta per la innovació en àmbits clau per a la societat actual. 

Llegir noticia a El Referente.

Aquest finançament permetrà seguir amb el desenvolupament del prototip i la gestió de la propietat intel·lectual. L'empresa espera llançar el producte al mercat el 2027 per millorar la qualitat de vida de les persones amb diabetis. La idea va sorgir de l'experiència personal del CEO, un familiar del qual va ser diagnosticat amb diabetis tipus 1. El dispositiu promet proporcionar lectures precises i en temps real, reduint el risc d'hipoglucèmies i millorant l'estabilitat glucèmica dels pacients. L'empresa es prepara per al primer assaig clínic per validar el prototip del dispositiu. 

Noticia la Vanguardia

Cal destacar també que el parc TecnoCampus va tancar el 2023 assolint la plena ocupació, amb 132 empreses allotjades, i amb l’assistència de més de 29.700 persones al centre de congressos del TecnoCampus amb l’organització de 450 esdeveniments. 

Com a novetat, durant el 2023 es va posar en marxa una nova incubadora, de alta tecnologia Thinkin 3D, per a l’adopció de tecnologies additives per a la millora de la competitivitat de les empreses i projectes emprenedors. Aquest incubadora se suma a les altres 3 incubadores: la incubadora d’startups tecnològiques i innovadores, Antena Tren Lab Mataró per a projectes de mobilitat sostenible i Reimagine Textile, que allotja startups del sector tèxtil. També s’han posat en marxa dos nous programes d’especialitació vertical alineats a projectes estratègics de la ciutat de Mataró com són: el programa Innocare, orientat a l’activació del teixit empresarial i l’impuls de noves iniciatives en el sector de l’economia de les cures i la salut; i el programa Startcircular, per fomentar startups sostenibles i la incorporació d’elements sostenibles a les empreses consolidades. 

Des de l’Oficina de projectes i recerca, s’han aixecat quasi 3,5 M euros per desenvolupar projectes de recerca i investigació i per la gestió dels programes d’emprenedoria, innovació i creixement empresarial, amb un notable augment de sol·licituds per a projectes europeus 

D'aquesta manera, el TecnoCampus consolida un hub de recursos de valor afegit per a estudiants, emprenedors, startups i pimes del territori que engloben serveis d’acompanyament per a la posada en marxa, i creixement de l’empresa, i programes de capacitació i suport especialitzat en sectors estratègics i d’innovació, contribuint així de manera significativa al desenvolupament econòmic i social del territori.

Aquestes dades i el desglossament de les activitats i programes realitzats durant el 2023 es poden consultar a la memòria d’activitats de l’Àrea de transferència, innovació i empresa.

Aquesta tesi, dirigida pel catedràtic Carles Manera, va obtenir la qualificació d'excel·lent cum laude. El tribunal va estar presidit pel Dr. Rafael Chaves (Universitat de València), amb el Dr. Lluís Carreras (Universitat Rovira i Virgili) i amb el Dr. Marc Prat (Universitat de Barcelona) actuant com a secretari. Aquesta és la segona tesi doctoral d´Eloi Serrano, doctor en Història Econòmica per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2012,. Aborda el paper de l'economia social en el desenvolupament sostenible.

La tesi, articulada per compendi d'articles, inclou un capítol orientat a l'adopció dels Objectius de Densenvolupament Sostenible (ODS) per part de les cooperatives industrials catalanes; un estudi comparat en la distribució de la rendes del capital i el treball entre les cooperatives i empreses de base capitalista; i un tercer apartat sobre un estudi de cas per indagar sobre els factors de la degeneració en societats laborals de gran dimensió. 

La tesi també inclou dos capítols de caràcter metodològic per aprofundir en noves tècniques de mesurament de l'exercici econòmic, tant a nivell empresarial com macroeconòmic; la voluntat d'aquests dos capítols és fer una aportació orientada a una visió holística, interdisciplinària, per construir indicadors que ajudin a ampliar l'anàlisi sobre la sostenibilitat.

El videojoc Roombattle és un party fighting game on els jugadors controlaran les aspiradores robòtiques i lluitaran equipats amb objectes punyents i globus. L'objectiu principal és ser l'últim a quedar amb globus equipats a la partida. A més de les batalles, el joc conté una gran multitud de minijocs.

L’estudi està format pels estudiants del TecnoCampus Carlos Martínez i Arnau Reig, de la doble titulació d’Informàtica i Videojocs, i els exestudiants Oscar Villalobos i Daniel de Salabert, del grau de Disseny i Producció de Videojocs. També van participar en el projecte, de manera temporal, Marina Codony i Cora Real (també de Videojocs), a més d’altres col·laboradores.

Amb l’entrada a GameBCN, Dust Games té l’objectiu de constituir-se com un estudi de videojocs indie a Barcelona. Gràcies a aquest programa, l’estudi podrà viatjar fins a la Gamescom, una de les fires de més rellevància mundial en el món del videojoc.

Des de les nou del matí i fins les cinc de la tarda, les aules del TecnoCampus s'ompliran de futurs estudiants i els seus acompanyants, que ja poden formalitzar la inscripció a les diverses sessions que s'han programat. El TecnoCampus ofereix el proper curs un total de 19 titulacions de grau i doble grau, en els àmbits de la salut, l'empresa, la tecnologia, els audiovisuals i els videojocs.

Aquest any, a més, s'ha programat una sessió dedicada a màser si postgraus, un àmbit en el qual l'oferta creix de cara al proper curs amb la incorporació de nous programes.

Cal destacar que, a banda de les sessions informatives a l'aula, els visitants podrna conèxier les instal·lacions on es cursen els estudis, en visites guiades que es duran a terme durant tota la jornada. Així mateix, al llarg del dia, de manera ininterrompuda, Gestió Acadèmica informarà els assistents dels ajuts, les beques i el calendari de la preinscripció universitària del proper curs.

Finalment, per a aquells interessats en les opcions d'allotjament prop del campus, la residència universitària Atena Living oferirà visites i assessorament a les seves instal·lacions.

Tot i això, indica Pons, cal saber diferenciar entre la IA “canònica” i la nova intel·ligència artificial generativa, el creixement de la qual “en progressió vírica” està impactant a diferents nivells en el món dels videojocs.

Fins ara, els estudis del grau incloïen assignatures sobre intel·ligència artificial dedicades a explicar conceptes relacionats amb aquesta tecnologia, com ara el de Behavior trees, o arbres de comportaments, també anomenats karma systems, que controlen el comportament del jugador i proporcionen contingut o modificacions del contingut ad hoc. 

També els conceptes de Pathfinding, que es refereix a buscar camins i generar moviments per les entitats controlades pel sistema, o de State machines, que es fa servir per dissenyar algoritmes, s'expliquen a les classes dedicades a la intel·ligència artificial.

Llegeix més.

Els Premis MÉS Mataró – Empresa – Societat tenen per objectiu promoure la integració de les polítiques de responsabilitat social (RS) en les iniciatives empresarials, al mateix temps que volen contribuir al desenvolupament socioeconòmic responsable de Mataró i promoure bones pràctiques de RS que puguin servir de referència de manera que incentivin la transferibilitat i la intercooperació. 

Les iniciatives candidates han d’estar orientades obligatòriament a tots o alguns dels següents àmbits: 

• Social. Iniciatives relacionades amb la vinculació i la contribució positiva de l’activitat empresarial amb el seu entorn social. 
• Mediambiental. Projectes amb sensibilitat per l’impacte mediambiental, ja sigui derivada de l’activitat empresarial o pel compromís de l’empresa amb la cura del mediambient. 
• Econòmic. Actuacions relacionades amb l’ètica del model econòmic, models participatius de gestió i governança i en la innovació en clau social. 

Aquests guardons els promou el Consell Econòmic i Social de Mataró, l’òrgan de concertació, consulta i participació conformat pels principals agents representatius del sector empresarial i sindicat, i l’Ajuntament de Mataró. Esdevé un ens de referència per a la creació d’opinió en matèria de desenvolupament econòmic de Mataró que té per funció obrir línies de treball i propostes en l'àmbit econòmic i social, per tal de contribuir a la transformació i consolidació del model de desenvolupament local de la ciutat.

L’entrega dels Premis MÉS Mataró - Empresa - Societat 2024 es farà dimecres 15 de maig de 18 a 20 h al Cafè Nou (La Riera, 119, Mataró), dins de la jornada anual del Consell Econòmic i Social de Mataró.